Joan de Batlle i Ribas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan de Batlle i Ribas
Juan de Batlle y Rivas.png
Naixement 30 de setembre de 1883
Sant Feliu de Llobregat
Mort 23 d'agost de 1936 (52 anys)
Castellbisbal
Ocupació advocat, Polític i periodista
Partit polític Comunió Tradicionalista
Modifica dades a Wikidata

Joan de Batlle i Ribas (Sant Feliu de Llobregat, 1883 - Castellbisbal, 1936) fou un advocat i polític català.

Era fill d'Eduard de Batlle i Villarroya, substitut del Registre de la Propietat de Sant Feliu de Llobregat i president de la Junta carlina del districte al començament del segle XX,[1] i d'Aniceta Ribas i Castells.[2] El seu avi, Josep Batlle i Gual, havia nascut a Mataró el 1814 i va arribar a Sant Feliu en qualitat de liquidador-recaptador sobre translacions de domini; i la seva àvia, Maria Vicenta Villarroya i Merino, procedia de Valdealgorfa, un petit municipi del Baix Aragó.[3] Dos dels seus oncles havien estat regidors a Sant Feliu. Un d'ells, Manuel de Batlle i Villarroya, ho va ser com a carlí durant el Sexenni Democràtic,[4] i Carles Lluís de Batlle i Villarroya va ser tinent d'alcalde el 1894, formà part de la Comissió d'Hisenda i fou alcalde de Reial Ordre entre el 1895 i el 1898.[5]

Joan de Batlle i Ribas va estudiar Dret i va treballar com a procurador causídic. Tenia establert el seu bufet a Sant Feliu de Llobregat al carrer de Falguera, 20[6] i després al carrer de la Rectoria, 15.[7]

Des de principis del segle XX formava part del Círcol Tradicionalista de Sant Feliu de Llobregat com a secretari.[8] Es presentà a les eleccions municipals del 1909,[9] però fou derrotat per la candidatura autonomista republicana.[10] Després de l'enfrontament entre carlins i lerrouxistes a Sant Feliu el 1911, on van morir cinc persones, Joan de Batlle fou un dels tradicionalistes de Sant Feliu detinguts. Va ingressar a presó[11] i fou posat en llibertat alguns dies després amb una fiança de 1000 pessetes en metàl·lic[1][12] fins al judici, que es va celebrar a l'abril del 1914.[13] Al maig del mateix any formà part de la Comissió organitzadora dels primers Jocs Florals de Sant Feliu de Llobregat,[14] on els carlins van tindre un gran protagonisme.[15]

El 1923 era regidor a l'Ajuntament de Sant Feliu i, juntament amb el seu correligionari Joan Sans i Martí, formava part del govern local en una coalició dels tradicionalistes amb la Lliga, que havia donat l'alcaldia al regionalista Jaume Sans i Font,[16] fins la seva destitució amb la proclamació del Directori militar de Primo de Rivera.[17]

Com a cap de la Comunió Tradicionalista al districte de Sant Feliu de Llobregat, l'any 1930 va participar en la inauguració del nou Casal Tradicionalista del Baix Llobregat.[18] Poc després dirigí amb Llorenç Martí a Sant Feliu el periòdic quinzenal carlí Espanya Federal (1931-1936) fins a l'any 1935, en que se'n va fer càrrec Enric Sarradell.[19] També va ser corresponsal del diari tradicionalista madrileny El Siglo Futuro[20] i presidí a Sant Feliu la Junta-Comissió de l'Associació de propagandistes d'El Correo Catalán.[21]

A l'octubre del 1932 va signar, amb la resta de dirigents tradicionalistes del Baix Llobregat, un manifest en contra de la Llei de confessions i congregacions religioses del govern de Manuel Azaña.[22] En les eleccions municipals de gener del 1934 fou escollit regidor per la candidatura dretana Defensa Ciutadana.[23] S'oposà als moviment d'octubre, però es preocupà d'aconseguir la llibertat dels detinguts a Sant Feliu.[24] Al març del 1935 va presentar una conferència d'Enric Sarradell Pascual sobre aquest tema al Casal Tradicionalista santfeliuenc.[25]

A més de la seva activitat política i periodística, va ser president de la Germandat de socorros del Casino Santfeliuenc[26] i membre de la Junta parroquial pel sosteniment del Culte i Clero amb Josep Ricart i d'altres.[27] El 27 d'agost del 1933 participà en la fundació a Sant Feliu de l'Associació de Pares de Família, de la qual fou nomenat president.[28][29]

Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, va morir assassinat per milicians esquerrans,[30] al terme municipal de Castellbisbal amb tretze santfeliuencs més, el 23 d'agost de 1936.[31] Les despulles de tots ells van ser traslladades al cementiri de Sant Feliu cinc anys després, el 23 d'agost de 1941, i foren dipositades en un panteó-mausoleu.[24] El seu germà Eduard de Batlle i Ribas, regidor carlí com ell, també fou assassinat a la carretera de Terrassa-Martorell, en el terme municipal de Les Fonts.[32] Joan de Batlle estava casat amb Eulàlia Sans i era pare d'una noia de 23 anys, Josefa, i d'un noi de 21,[24] Eduard de Batlle i Sans,[33] qui a la dècada de 1940 va ser cap local de la Falange a Sant Feliu.[34][35]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «En llibertat». Sang Jjova, 11-06-1911, pàg. 7.
  2. «Juan Federico Luis de Batlle». Registre de baptisme a FamilySearch.
  3. Montagut, Romeu de «Les pedres de "Cal Forneret" en donen testimoni. Capitol I. El "Forneret" i el "Xiquet"». Vaivé, 01-09-1991, pàg. 30.
  4. Flavià, Josep «Del temps de la guerra. Capítol XII: Els Borted a Can Nadal». Vaivé, 01-04-1995, pàg. 29.
  5. «Capítol VII: El senyor Carlos». Vaivé, 01-04-1992, pàg. 38.
  6. «Joan de Batlle Ribas». La Veu del Llobregat, 30-01-1910, pàg. 3.
  7. «Crónica local». La Veu Comarcal, 04-09-1910, pàg. 3.
  8. «Testimonios de duelo». El Correo Español, 26-06-1909, pàg. 1.
  9. «Sant Feliu de Llobregat». La Veu del Llobregat, 10-12-1909, pàg. 3.
  10. «Triomf complet de la Candidatura Autonomista Republicana». San Jova, 19-12-1909, pàg. 1.
  11. «Capítol III». Vaivé, 01-12-1991, pàg. 52.
  12. «En libertad». La Bandera Regional, 17-06-1911, pàg. 5.
  13. «Los sucesos de San Feliu». Diario de Valencia, 22-04-1914, pàg. 4.
  14. «Festa Major, 1914. Els primers Jocs Florals a Sant Feliu». Alba, 01-08-1962, pàg. 2.
  15. «Jocs Florals de Sant Feliu de Llobregat». Avant!, 07-06-1914, pàg. 2.
  16. «Ha fet Quaranta Anys. Efervescència Electoral». Noticiario de Alba, 08-06-1963, pàg. 3.
  17. «Ha fet quaranta anys. Homenatge frustrat». Noticiario de Alba, 28-09-1963, pàg. 2.
  18. «Inauguración del "Casal tradicionalista del Baix Llobregat"». El Cruzado Español, 31-10-1930, pàg. 5.
  19. «San Feliu de Llobregat: Nuevo director de "España Federal"». El Siglo Futuro, 11-04-1935, pàg. 3.
  20. «Espanya Federal». El Siglo Futuro, 22-04-1935, pàg. 61.
  21. «Moviment Carlista. De casa nostra». Espanya Federal, 14-02-1932, pàg. 2.
  22. «Ante la Ley de confesiones y congregacines religiosas. La organización Tradicionalista del Bajo Llobregat». El Siglo Futuro, 28-10-1932, pàg. 2.
  23. Antolín Arrufat, Pilar ««El Coro». Cent anys d'associacionisme a Sant Feliu de Llobregat (1892-1992)». Patronat Municipal de Cultura. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1992, pàg. 28.
  24. 24,0 24,1 24,2 Flavià, Josep «Del temps de la guerra. V. L'execució». Vaivé, 01-04-1987, pàg. 26.
  25. «En San Feliu de Llobregat: «El movimiento de octubre plasmado por la estadística». Conferencia de don Enrique Sarradell Pascual». El Siglo Futuro, 02-03-1935, pàg. 3.
  26. «Renovació de junta». Avenç, 17-02-1929, pàg. 6.
  27. «Locals». Espanya Federal, 24-01-1932, pàg. 3.
  28. «Associació de Pares de Família». Espanya Federal, 15-09-1933, pàg. 1.
  29. «Locals». Espanya Federal, 15/0971933, pàg. 3.
  30. Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español XXX, vol. II. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1979, p. 147. ISBN 84-7460-028-6. 
  31. «A la ciutat també perviu una tomba situada al Cementiri Municipal que ret homenatge als “Mártires de Sant Feliu”». fetasantfeliu, 10-01-2011.
  32. Navarro, Xavier «La Repressió. Juliol-desembre 1936 Xavier Navarro». Terme, 1, 01-11-1986, pàg. 61.
  33. «Records de Sant Feliu: Romeria a Montserrat els dies 25, 26 i 27 d'octubre de 1930». Vaivé, 01-10-1985, pàg. 21.
  34. «Con extraordinario entusiasmo se celebró en San Feliu de Llobregat, con asistencia del señor Corre Véglison». La Vanguardia Española, 26-01-1944, pàg. 9.
  35. «De interés local. Información del Ayuntamiento». Alba, 01-09-1948, pàg. 4.