Joan de Batlle i Ribas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan de Batlle i Ribas
Juan de Batlle y Rivas.png
Dades biogràfiques
Naixement 30 de setembre de 1883
Sant Feliu de Llobregat
Mort 23 d'agost de 1936 (52 anys)
Castellbisbal
Religió Església Catòlica
Activitat professional
Ocupació Advocat, polític i periodista
Altres dades personals
Partit polític Comunió Tradicionalista
Modifica dades a Wikidata

Joan de Batlle i Ribas (Sant Feliu de Llobregat, 1883 - Castellbisbal, 1936) fou un advocat i polític català.

Era fill d'Eduard de Batlle i Villarroya (1852-1920), substitut del Registre de la Propietat de Sant Feliu de Llobregat que havia lluitat en la Tercera Guerra Carlina[1] i més endavant, al començament del segle XX, havia estat president de la Junta carlina del districte[2] i d'Aniceta Ribas i Castells (1852-1933), nascuda a Molins de Rei.[3][4] El seu avi, Josep Batlle i Gual, havia nascut a Mataró el 1814 i va arribar a Sant Feliu en qualitat de liquidador-recaptador sobre translacions de domini; i la seva àvia, Maria Vicenta Villarroya i Merino, procedia de Valdealgorfa, un petit municipi del Baix Aragó.[5] Dos dels seus oncles havien estat regidors a Sant Feliu. Un d'ells, Manuel de Batlle i Villarroya, ho va ser com a carlí durant el Sexenni Democràtic,[6] i Carles Lluís de Batlle i Villarroya va ser tinent d'alcalde el 1894, formà part de la Comissió d'Hisenda i fou alcalde de Reial Ordre entre el 1895 i el 1898.[7]

Joan de Batlle i Ribas va estudiar Dret i va treballar com a procurador causídic. Tenia establert el seu bufet a Sant Feliu de Llobregat al carrer de Falguera, 20[8] i després al carrer de la Rectoria, 15.[9]

Des de principis del segle XX formava part del Círcol Tradicionalista de Sant Feliu de Llobregat com a secretari.[10] Es presentà a les eleccions municipals del 1909,[11] però fou derrotat per la candidatura autonomista republicana.[12] Després de l'enfrontament entre carlins i lerrouxistes a Sant Feliu el 1911, on van morir cinc persones, Joan de Batlle fou un dels tradicionalistes de Sant Feliu detinguts. Va ingressar a presó[13] i fou posat en llibertat alguns dies després amb una fiança de 1000 pessetes en metàl·lic[2][14] fins al judici, que es va celebrar a l'abril del 1914.[15] Al maig del mateix any formà part de la Comissió organitzadora dels primers Jocs Florals de Sant Feliu de Llobregat,[16] on els carlins van tindre un gran protagonisme.[17]

El 1923 era regidor a l'Ajuntament de Sant Feliu i, juntament amb el seu cunyat i correligionari Joan Sans i Martí, formava part del govern local en una coalició dels tradicionalistes amb la Lliga, que havia donat l'alcaldia al regionalista Jaume Sans i Font,[18] fins a la seva destitució amb la proclamació del Directori militar de Primo de Rivera.[19]

Com a cap de la Comunió Tradicionalista al districte de Sant Feliu de Llobregat, l'any 1930 va participar en la inauguració del nou Casal Tradicionalista del Baix Llobregat.[20] Poc després dirigí amb Llorenç Martí a Sant Feliu el periòdic quinzenal carlí Espanya Federal (1931-1936) fins a l'any 1935, en que se'n va fer càrrec Enric Sarradell.[21] També va ser corresponsal del diari tradicionalista madrileny El Siglo Futuro[22] i presidí a Sant Feliu la Junta-Comissió de l'Associació de propagandistes d'El Correo Catalán.[23]

A l'octubre del 1932 va signar, amb la resta de dirigents tradicionalistes del Baix Llobregat, un manifest en contra de la Llei de confessions i congregacions religioses del govern de Manuel Azaña.[24] En les eleccions municipals de gener del 1934 fou escollit regidor per la candidatura dretana Defensa Ciutadana.[25] S'oposà als moviment d'octubre, però es preocupà d'aconseguir la llibertat dels detinguts a Sant Feliu.[26] Al març del 1935 va presentar una conferència d'Enric Sarradell Pascual sobre aquest tema al Casal Tradicionalista santfeliuenc.[27]

A més de la seva activitat política i periodística, va ser president de la Germandat de socorros del Casino Santfeliuenc[28] i membre de la Junta parroquial pel sosteniment del Culte i Clero amb Josep Ricart i d'altres.[29] El 27 d'agost del 1933 participà en la fundació a Sant Feliu de l'Associació de Pares de Família, de la qual fou nomenat president.[30][31]

Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, va morir assassinat per milicians esquerrans,[32] a la carretera de Terrassa-Martorell, en el terme municipal de Les Fonts,[33] amb tretze santfeliuencs més, el 23 d'agost de 1936.[34] Les despulles de tots ells van ser traslladades del cementiri de Terrassa al de Sant Feliu de Llobregat cinc anys després, el 23 d'agost de 1941, i foren dipositades en un panteó-mausoleu.[26] Joan de Batlle estava casat amb Eulàlia Sans Martí (1885-1954) i era pare d'una noia de 23 anys, Josepa (1912-1982), i d'un noi de 21,[26] Eduard de Batlle i Sans (1915-1964),[35] que es va haver d'amagar durant la guerra, fou procurador dels tribunals[36] i a la dècada de 1940 va ser cap local de la Falange a Sant Feliu.[37][38]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Batlle Cruz, Eduard de. Els (de) Batlle. Una familia de S. Feliu de LLobregat, 2004, p. 61. 
  2. 2,0 2,1 «En llibertat». Sang Jjova, 11-06-1911, pàg. 7.
  3. «Juan Federico Luis de Batlle». Registre de baptisme a FamilySearch.
  4. Batlle Cruz, Eduard de. Els (de) Batlle. Una familia de S. Feliu de LLobregat, 2004, p. 70. 
  5. Montagut, Romeu de «Les pedres de "Cal Forneret" en donen testimoni. Capitol I. El "Forneret" i el "Xiquet"». Vaivé, 01-09-1991, pàg. 30.
  6. Flavià, Josep «Del temps de la guerra. Capítol XII: Els Borted a Can Nadal». Vaivé, 01-04-1995, pàg. 29.
  7. «Capítol VII: El senyor Carlos». Vaivé, 01-04-1992, pàg. 38.
  8. «Joan de Batlle Ribas». La Veu del Llobregat, 30-01-1910, pàg. 3.
  9. «Crónica local». La Veu Comarcal, 04-09-1910, pàg. 3.
  10. «Testimonios de duelo». El Correo Español, 26-06-1909, pàg. 1.
  11. «Sant Feliu de Llobregat». La Veu del Llobregat, 10-12-1909, pàg. 3.
  12. «Triomf complet de la Candidatura Autonomista Republicana». San Jova, 19-12-1909, pàg. 1.
  13. «Capítol III». Vaivé, 01-12-1991, pàg. 52.
  14. «En libertad». La Bandera Regional, 17-06-1911, pàg. 5.
  15. «Los sucesos de San Feliu». Diario de Valencia, 22-04-1914, pàg. 4.
  16. «Festa Major, 1914. Els primers Jocs Florals a Sant Feliu». Alba, 01-08-1962, pàg. 2.
  17. «Jocs Florals de Sant Feliu de Llobregat». Avant!, 07-06-1914, pàg. 2.
  18. «Ha fet Quaranta Anys. Efervescència Electoral». Noticiario de Alba, 08-06-1963, pàg. 3.
  19. «Ha fet quaranta anys. Homenatge frustrat». Noticiario de Alba, 28-09-1963, pàg. 2.
  20. «Inauguración del "Casal tradicionalista del Baix Llobregat"». El Cruzado Español, 31-10-1930, pàg. 5.
  21. «San Feliu de Llobregat: Nuevo director de "España Federal"». El Siglo Futuro, 11-04-1935, pàg. 3.
  22. «Espanya Federal». El Siglo Futuro, 22-04-1935, pàg. 61.
  23. «Moviment Carlista. De casa nostra». Espanya Federal, 14-02-1932, pàg. 2.
  24. «Ante la Ley de confesiones y congregacines religiosas. La organización Tradicionalista del Bajo Llobregat». El Siglo Futuro, 28-10-1932, pàg. 2.
  25. Antolín Arrufat, Pilar ««El Coro». Cent anys d'associacionisme a Sant Feliu de Llobregat (1892-1992)». Patronat Municipal de Cultura. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1992, pàg. 28.
  26. 26,0 26,1 26,2 Flavià, Josep «Del temps de la guerra. V. L'execució». Vaivé, 01-04-1987, pàg. 26.
  27. «En San Feliu de Llobregat: «El movimiento de octubre plasmado por la estadística». Conferencia de don Enrique Sarradell Pascual». El Siglo Futuro, 02-03-1935, pàg. 3.
  28. «Renovació de junta». Avenç, 17-02-1929, pàg. 6.
  29. «Locals». Espanya Federal, 24-01-1932, pàg. 3.
  30. «Associació de Pares de Família». Espanya Federal, 15-09-1933, pàg. 1.
  31. «Locals». Espanya Federal, 15/0971933, pàg. 3.
  32. Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español XXX, vol. II. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1979, p. 147. ISBN 84-7460-028-6. 
  33. Navarro, Xavier «La Repressió. Juliol-desembre 1936 Xavier Navarro». Terme, 1, 01-11-1986, pàg. 61.
  34. «A la ciutat també perviu una tomba situada al Cementiri Municipal que ret homenatge als “Mártires de Sant Feliu”». fetasantfeliu, 10-01-2011.
  35. «Records de Sant Feliu: Romeria a Montserrat els dies 25, 26 i 27 d'octubre de 1930». Vaivé, 01-10-1985, pàg. 21.
  36. Batlle Cruz, Eduard de. Els (de) Batlle. Una familia de S. Feliu de LLobregat, 2004, p. 91. 
  37. «Con extraordinario entusiasmo se celebró en San Feliu de Llobregat, con asistencia del señor Corre Véglison». La Vanguardia Española, 26-01-1944, pàg. 9.
  38. «De interés local. Información del Ayuntamiento». Alba, 01-09-1948, pàg. 4.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Batlle Cruz, Eduard de. Els (de) Batlle. Una familia de S. Feliu de Llobregat, 2004.