Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan de Boixadors)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí , O.P.
Boixadors.jpg
 Cardenal 


 Master of the Order of Preachers 

Dades biogràfiques
Naixement 3 d'abril de 1703
Barcelona
Mort 16 de desembre de 1780 (77 anys)
Roma
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Religió Església Catòlica
Activitat professional
Ocupació Sacerdot catòlic
Orde Orde dels Predicadors
Modifica dades a Wikidata

Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí (Barcelona, 2 d'abril de 1703 - Roma, 16 de desembre de 1780) fou un frare dominic català, que arribà a Mestre General de l'Orde dels Predicadors i Cardenal del títol de San Sisto.[1]

Infantesa[modifica | modifica el codi]

Fill de Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, comte de Savallà i vescomte de Rocabertí, i de Dionísia Sureda de Sant Martí i Safortesa, el novè d'onze germans. La filiació a favor de Carles d'Àustria del seu pare el dugué a Mallorca, d'on fou nomenat virrei i, d'allà, a Viena. Els fills quedaren a la cura d'uns parents, estudiant amb els dominics del convent de Santa Caterina.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Joan Tomàs entrà de jove al servei de la marina austríaca. Però l'any 1734 decidí ingressar a l'orde dels dominics a Roma. Allà acabà els estudis de teologia i retornà a Santa Caterina. Començà una carrera puixant que el portà a ésser nomenat provincial d'Aragó el 1746 i mestre general al Capítol General presidit a Roma el 1756 pel papa Benet XIV. Com a governant va adquirir fama de prudent i disciplinat, redactant normes per als nous novicis, reformant els estudis de filosofia i defensant les idees tomistes com a únic pilar del seu programa.

El 13 de novembre de 1775 fou creat cardenal del títol de San Sisto pel papa Pius VI i obtingué una dispensa per a mantenir-se al capdavant dels dominics fins al maig de 1777.

El 16 de desembre de 1780 morí a Roma als 77 anys.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Home de gran inquietud intel·lectual, l'1 d'abril de 1729 entrà com a membre fundador a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la que n'era ànima promotora el seu germà Bernat Antoni, comte de Peralada.

En la seva ferma defensa de la filosofia de Sant Tomàs d'Aquino publicà, el 1757, De renovanda et defendenda doctrina sancti Thomae, obra que tingué gran difusió en la comunitat dominicana.

En el camp de la literatura en català, cap a 1720 escrigué un Soliloqui en dècimas compost per lo noble Dr. Joan de Boxadors en una de las Cadèmias se tingueren en casa Dn. Fèlix Amat, de temàtica mitològica i estil barroc, que hom considera una contribució important a la minsa producció en llengua catalana en aquells temps difícils.

Referències[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Antonin Bremond
Bisbe
Mestre General de l'orde de Predicadors

1756-1777
Succeït per:
Baltasar de Quiñones
Precedit per:
Giovanni Molino
Template-Cardinal (not a bishop).svg
Cardenal prevere de San Sisto

18 de desembre de 1775 - 16 de desembre de 1780
Succeït per:
Jean-Baptist-Marie-Anne-Antoine de Latil