Joan de Castre-Pinós i de So
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 març 1431 València |
Mort | 29 setembre 1506 (75 anys) Roma |
Sepultura | Basílica de Santa Maria del Popolo |
Administrador apostòlic | |
20 març 1506 – 29 setembre 1506 Diòcesi: bisbat de Malta | |
Administrador apostòlic | |
6 novembre 1499 – 29 juliol 1502 Diòcesi: bisbat de Slesvig | |
Cardenal prevere Santa Prisca | |
24 febrer 1496 – 29 setembre 1506 ← Juan de Mella – Niccolò Fieschi → | |
Abat de Sant Pere de Rodes | |
té el rol: abat comendatari 1494 – 1506 | |
Bisbe d'Agrigent | |
19 febrer 1479 – 2 octubre 1506 ← Giovanni Cardellis – Giuliano Cibo → Diòcesi: bisbat d'Agrigent | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic |
Participà en | |
31 octubre 1503 | conclave d'octubre de 1503 |
21 setembre 1503 | conclave de setembre de 1503 |
Família | |
Pare | Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced |
Germans | Joana de Castre i de So Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So Ivany de Castre-Pinós i de So |
Joan de Castre-Pinós i de So (València, 22 de març de 1431 - Roma, 29 de setembre de 1506) fou un cardenal i bisbe valencià.
Biografia
[modifica]Era fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramacet i Blanca de So.
El 19 de febrer de 1479, als 47 anys, va ser escollit bisbe d'Agrigent, sent confirmat el 20 de març del mateix any. Va ser creat cardenal pel papa Alexandre VI durant el consistori del 19 de febrer de 1496. El 24 de febrer del mateix any va rebre el títol cardenalici de Santa Prisca.
El 6 de novembre de 1499 va esdevenir administrador apostòlic de la diòcesi de Slesvig. No obstant això, el 29 de juliol de 1502 va dimitir del càrrec. Va participar en els dos conclaves de setembre i octubre de 1503.
Va ser nomenat administrador de la seu de Malta, tot i que Ferran II d'Aragó havia demanat un altre candidat. El 30 d'abril del mateix any el rei va escriure al seu ambaixador a Roma demanant-li la seva dimissió, aparentment sense èxit.
Va morir a Roma el 29 de setembre de 1506 i va ser enterrat a Santa Maria del Popolo, on encara avui hi ha la seva tomba.
Bibliografia
[modifica]- Joaquim Llorenç Villanueva, Viaje literario a las iglesias de España, vol. XV, Madrid, Real Academia de la Historia, 1851, pàg. 52;
- Antonio Rodríguez Villa, Don Francisco de Rojas, embajador de los Reyes Católicos, a Boletín de la Real Academia de la Historia, 28 (1896), pàg. 389
- Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. II, Patavii, Il Messaggero di S. Antonio, 1898-1923, pàgs. 23, 83 i 192, vol. III, pàg. 6, 98 i 243
- Francesc Montsalvatge i Fossas, Los monasterios de la diócesis gerundense, Olot, Imprenta y Librería de Sucesores de J. Bonet, 1904, pàg. 156;
- Antonio de la Torre y del Cerro, Documentos sobre las relaciones internacionales de los Reyes Católicos
- Tarsicio de Azcona, Reforma de las clarisas de Cataluña en tiempo de los Reyes Católicos, a Collectanea Franciscana, 7 (1957), pàgs. 15-20
- Joaquín Manglano Cucaló de Montull, Política en Italia del Rey Católico (1507-1516). Correspondencia inédita con el embajador Vich, vol. I, Madrid, Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), 1963, pàg. 63 y vol. II, pàg. 25;
- Salvador Miranda, CASTRO, Juan de, The Cardinals of the Holy Roman Church, Florida International University.