Joan de Meda
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Giovanni Oldrati 1100 (Gregorià)  Meda (Itàlia) | ||
| Mort | 26 setembre 1159 (58/59 anys) Como (Itàlia) | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Es coneix per | Tradicional fundador de la branca monàstica de l'Orde dels Humiliats | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | prevere | ||
| Orde religiós | Humiliats | ||
| Enaltiment | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Festivitat | 26 de setembre | ||
| Iconografia | Hàbit gris o blanc | ||
Joan de Meda o Giovanni Oldrati (Meda, c. 1100 - Rondineto, 26 de setembre de 1159) fou un prevere i monjo benedictí,[1] reformador i fundador de l'Orde dels Humiliats.[2] És venerat com a sant per l'Església catòlica. A la seva mort fou sebollit a Rondineto.[3] Pocs anys després fou canonitzat pel papa Alexandre III.
Biografia
[modifica]Se'n coneix poc de la vida i s'ha arribat a dubtar, si no de la seva existència, sí de la versemblança de les biografies medievals. Podria haver estat un monjo de l'orde que, per facilitar-ne el culte, fos considerat, sense base real, un sant fundador. En tot cas, sí que sembla segur que existí, encara que no se sàpiga del cert quin paper real va tenir en la fundació de l'Orde dels Humiliats.[4]
Era membre de la noble família dels Oldrati; el seu pare era senyor del poble de Meda. Fou prevere llombard i exercí a Milà i Como, però renuncià a rendes i beneficis i cap al 1129 es retirà a fer vida eremítica al lloc de Rondenarium (Rondineto), prop del riu Coscia, a Como.
Arran d'una visió de la Mare de Déu, el 1136 o 1137 va ingressar al monestir de Brera (actual Milà), on hi havia una comunitat d'Humiliats, congregació de laics. Aviat, cap al 1140, fou elegit superior de la comunitat, que reformar i convertir en orde monàstic sota la Regla de Sant Benet. Modificà l'hàbit, afegint-hi escapulari, caputxa i museta i capa blanques, en redactà un ofici propi sobre el model del dels canonges regulars i hi introduí l'Ofici Petit de la Mare de Déu.
Seleccionà els millors membres perquè estudiessin i s'ordenessin sacerdots, entenent que l'orde havia de comptar amb clergues. Va convertir l'ermita de Santa Maria in Rondineta en monestir.[5]
Va ser sebollit a l'església de Santa Maria de Loreta a Como.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Giovanni Oldrati» (en italià). BiblioToscana. Direzione Cultura e Ricerca. [Consulta: 19 abril 2026].
- ↑ Lunari, M. «Appunti per una storiografia sugli Umiliati tra Quattro e Cinquecento». A: M. P. Alberzoni, A. Ambrosion & A. Lucioni. Sulle tracce degli Umiliati (en italià). Milà: Vita e pensiero, 1997. ISBN 978-88-3430-495-2.
- ↑ Stadler, Johannes; Heim, Franz Joseph. «Johannes de Meda, S.». A: Vollständiges Heiligen-Lexikon (facsímil electrònic en línia) (en alemany). Augsburg: Schmid'sche Verlagsbunchhandlung, 1858, p. 255-256.
- ↑ «Umiliati». A: Dizionari de Storia (en italià). Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana fondata da Giovanni Treccani, 201.
- ↑ Giovio, Benedetto. La vita di santo Gioanni prete institutore de l'ordine de gl'humigliati, tolta dall'historia dell'illustre signor Benedetto Comasco historico diligentisimo; e dalle lettioni del breuiario proprio di questa religione, e da altri autori (facsímil electrònic en línia) (en italià). Como: Fratelli Arzoni, 1605, p. 11-12.
- ↑ Sormani, Nicolò. Breve storia degli Umiliati tessuta col testo de' codici manoscritti e diplomi dal sig. Nicolò Sormani obblato dottore del Collegio e della Biblioteca Ambrosiana per le ven. religiose dello stesso ordine (facsímil electrònic en línia) (en italià). Milà: Pietro Malatesta, 1739, p. 132.
Bibliografia
[modifica]- Andrews, Frances. The Early Humiliati (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2004, p. 357. ISBN 978-1-139-43119-4.