Joan de Queralt i de Ribes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan de Queralt i de Ribes
Biografia
Naixement1551
Barcelona
Mort1611 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
  General Governador de Catalunya
1603 – 1611
  Diputat de la Generalitat de Catalunya
1584 – 1587
  Baró de Puigverd
  Baró de Granadella
← Mossèn Francesc Moliner
Joan de Queralt i de Moliner →
Dades personals
NacionalitatCorona d'Aragó
Família
CònjugeMagdalena de Moliner i de Gilabert
FillsJoan de Queralt i de Moliner

Joan de Queralt i de Ribes (Barcelona, ~1551 - ?, 1611). Baró de Puigverd.

Fill de Jaume Florià de Queralt i de Cardona, de qui heretà la baronia de Puigverd, i de Lluïsa de Ribes, de qui heretà la senyoria de Vià i de Torre de Riu.

Fou diputat de la Generalitat de Catalunya el trienni 1584-1587, sent president Pere Oliver de Boteller i de Riquer. Va ser un personatge controvertit perquè va ser acusat de promonàrquic en la seva participació en les Corts de Montsó (1585).

Coincidint amb la seva activitat com a diputat i en un moment en què des de la Generalitat s'estava lluitant contra el frau i el bandolerisme, Joan de Queralt fou acusat de connivència amb els arrendataris de la bolla de Puigcerdà i de tracta de favor en l'assignació d'oficials de la institució. Una auditoria interna l'imputà els càrrecs de venda d'oficis,[1] insaculació de menors d'edat, acceptació de suborns en la concessió de llicències i fer desaparèixer actes de les Corts de 1585. Queralt va ser sotmès a 12 dies consecutius d'interrogatori al final dels quals es va estimar que l'apropiació indeguda podia arribar a les 12.000 lliures.[2] Queralt va forçar ser jutjat per la Reial Audiència que va aturar immediatament els procediments instruïts contra ell per la Diputació. Finalment, el 1588 va ser condemnat a pagar més de 13.000 lliures per frau.

Va seguir comptant amb el suport de la corona i del 1603 al 1611 fou governador general de Catalunya i durant el seu govern es destacà sobretot per la lluita contra els bandolers en les campanyes del 1605 i del 1609, especialment contra Perot Rocaguinarda.

Es casà amb Magdalena de Moliner i de Gilabert, la qual li aportà en dot la baronia de la Granadella i diverses senyories. El seu fill Joan de Queralt i de Moliner fou governador dels comtats del Rosselló i Cerdanya.[3]

Referències[modifica]

  1. El que modernament anomenaríem "fer pagar per obtenir un lloc de treball".
  2. L'equivalent al sou de diputat de quatre anys.
  3. John Huxtable Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya.

Bibliografia i referències[modifica]

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2). pags.131-133.