Joan de Queralt i de Ribes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1551 Barcelona |
| Mort | 1611  (57/58 anys) |
| General Governador de Catalunya | |
| 1603 – 1611 | |
| Diputat de la Generalitat de Catalunya | |
| 1584 – 1587 | |
| Baró de Puigverd | |
| Baró de Granadella | |
← Mossèn Francesc Moliner Joan de Queralt i de Moliner → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Corona d'Aragó |
| Família | |
| Cònjuge | Magdalena de Moliner i de Gilabert |
| Fills | Joan de Queralt i de Moliner |
Joan de Queralt i de Ribes (Barcelona, ~1551 - ?, 1611). Baró de Puigverd.
Fill de Jaume Florià de Queralt i de Cardona, de qui heretà la baronia de Puigverd, i de Lluïsa de Ribes, de qui heretà la senyoria de Vià i de Torre de Riu.
Fou diputat de la Generalitat de Catalunya el trienni 1584-1587, sent president Pere Oliver de Boteller i de Riquer. Va ser un personatge controvertit perquè va ser acusat de promonàrquic en la seva participació en les Corts de Montsó (1585).
Coincidint amb la seva activitat com a diputat i en un moment en què des de la Generalitat s'estava lluitant contra el frau i el bandolerisme, Joan de Queralt fou acusat de connivència amb els arrendataris de la bolla de Puigcerdà i de tracta de favor en l'assignació d'oficials de la institució. Una auditoria interna l'imputà els càrrecs de venda d'oficis,[1] insaculació de menors d'edat, acceptació de suborns en la concessió de llicències i fer desaparèixer actes de les Corts de 1585. Queralt va ser sotmès a 12 dies consecutius d'interrogatori al final dels quals es va estimar que l'apropiació indeguda podia arribar a les 12.000 lliures.[2] Queralt va forçar ser jutjat per la Reial Audiència que va aturar immediatament els procediments instruïts contra ell per la Diputació. Finalment, el 1588 va ser condemnat a pagar més de 13.000 lliures per frau.
Va seguir comptant amb el suport de la corona i del 1603 al 1611 fou governador general de Catalunya i durant el seu govern es destacà sobretot per la lluita contra els bandolers en les campanyes del 1605 i del 1609, especialment contra Perot Rocaguinarda.
Es casà amb Magdalena de Moliner i de Gilabert, la qual li aportà en dot la baronia de la Granadella i diverses senyories. El seu fill Joan de Queralt i de Moliner fou governador dels comtats del Rosselló i Cerdanya.[3]
Referències[modifica]
Bibliografia i referències[modifica]
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2). pags.131-133.