Joan del Valle i Adroer

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:15, 1 feb 2015 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Joan del Valle o Joan de Balle (Tarragona, segle XVIII — ?, segle XIX)[1] fou un jurista i polític català. Es llicencià en dret a la Universitat de Cervera i fou advocat de la Reial Audiència, alhora que treballà com a administrador de les propietats catalanes del duc de Medinaceli. El 17 de setembre de 1810 fou escollit diputat a les Corts de Cadis en substitució del canonge lleidatà Josep Vidal.[2] Va formar part de les comissions de justícia, premis, eclesiàstica i l'encarregada d'organitzar les províncies. També denuncià la situació dels pobles gravats pels ducs de Medinaceli i es mostrà partidari del proteccionisme econòmic estatal.

Va ser president de les Corts Espanyoles del 24 de novembre al 23 de desembre de 1812 i un dels signataris de la Constitució espanyola de 1812. Tornà a ser diputat suplent a les Corts Ordinàries de 1813. Tornà a ser diputat a les Corts de 1820-1822, on es mostrà contrari a suprimir el delme a Barcelona i partidari de la prohibició d'importació de fruites.[3]

Obres

  • Informe... sobre la Memoria para la supresión del diezmo... (1842).

Referències

  1. ↑ «Joan del Valle i Adroer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. ↑ Biografia a cadiz2012.es
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_del_Valle_i_Adroer&oldid=14800479»