Joan Bono de Milà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan el Bo de Milà)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Joan Bono, o
Joan el Bo de Milà
IMG 4565 Milano - Duomo - Altare barocco - Foto di Giovanni Dall'Orto - 28-jan-2007.jpg
Altar del sant, amb les seves restes, a la catedral de Milà, 1763
Biografia
NaixementJohannes Bonus, Giovanni Bono o Buono
ca. 600
Camogli o Recco (Ligúria, Itàlia)
Mort653-660
Milà (Llombardia, Itàlia)
Lloc d'enterramentCatedral de Milà 
Bisbe
Arquebisbe
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióSacerdot modifica
bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme
BeatificacióAntiga
Festivitat2 de gener (fins al 1969, 24 de maig)
Esdeveniment significatiuBisbe de Milà
IconografiaCom a bisbe
Patró deCopatró de Milà

Joan el Bo o Joan Bono (Recco o Camogli, Ligúria, ca. 600 - Milà, 660) fou un bisbe llombard, 36è bisbe de Milà i 15è de Gènova. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. No s'ha de confondre amb Joan Bono, beat fundador d'un orde eremític al segle XIII.

Biografia[modifica]

La seva història es basa en un poema tardà, dels segles XI-XIII, la qual cosa fa que algunes dades siguin inversemblants. Segons aquesta font, va néixer a Villa Camuli, nascitor Joannes, Valle Rechi: a Camogli o a Recco, totes dues a la costa de Ligúria. De petit fou portat a Milà, on estudià i fou ordenat prevere. Apreciat pels seus dots humans i intel·lectuals, fou nomenat bisbe de Milà.

La persecució de l'arrianisme havia fet que els bisbes de Milà visquessin llavors a Gènova. La conquesta de la Ligúria per Rotari en 641 provocà que el bisbe Fort de Milà marxés a Roma; fou llavors que Joan ocupà el lloc del bisbe. El 649 va poder tornar a Milà, on s'instal·là novament la seu de la diòcesi.

En 649, Joan Bono va fundar-hi les parròquies de Sant Sir a Milà i de Sant Matern a Desio. El mateix any va subscriure el Sínode del Laterà (octubre) convocat per Martí I contra el monotelisme i el monoergisme, però quan arribà a Roma, la reunió ja havia acabat.

La tradició diu que va morir en 653 i que fou sebollit a la capella, avui desapareguda, de Sant Miquel, San Michele in Duomo, vora el palau episcopal, que ell mateix havia fundat.

Era anomenat bonum (bo) per la seva humilitat i generositat, especialment envers els necessitats.

Veneració[modifica]

El culte es va revifar cap al segle x a Milà, quan el bisbe Heribert en trobà les restes. Aquestes foren traslladades a la catedral pel bisbe Sant Carles Borromeo, el 24 de maig de 1582, col·locant-les a un altar en honor seu. En 1951, es reconegueren les restes del sant, trobant que feia 1,90 m d'alçada.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Bono de Milà
  • Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da San Pietro sino ai nostri giorni. Gaetano Moroni. Venezia: Tip. Emiliana, 1879.