Joanot Colom

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoanot Colom
1853, Los mártires de la libertad española, vol I, Juan Odon Colom (cropped).jpg
Biografia
Naixement Felanitx (Mallorca)
Mort 1523 (Gregorià)
Palma (Mallorca)
Causa de mort Pena de mort
Activitat
Ocupació Agermanat i barretaire
Modifica les dades a Wikidata

Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.[1]

Barreter d'ofici, vivia amb la seva família a Palma, davant l'església de Sant Nicolau Vell.

Començada la germania, el lloctinent Miguel de Gurrea va acusar-lo de conspiració, i l'empresonà el 6 de febrer de 1521. Això precipità els esdeveniments i l'endemà va ser alliberat per la força. El 15 de febrer de 1521 síndic dels elets, i Miquel Nebot, notari en representació de l'instador surten cap a València, per establir relacions amb la Germania Valenciana i conèixer a fons la seva estructura, permesa en principi per Carles V, de manera que el procés es faci legal a més de legítim. Amb ells hi van Nicolau Ripoll, paraire, Rafel Ripoll capeller i Guillem Vaquer, capellers i Antoni Benet, sastre. Al mateix temps, Jordi Botí, paraire de la Drassana de Santa Creu, i guarda de mar, burla la vigilància i surt amb avisos del virrei cap a la Cort. Amb ell hi va el notari Llorenç Claret, habitant de Sant Miquel.

Durant la revolta alliberà els esclaus i intentà l'ocupació d'Alcúdia, que resistí diversos setges. L'octubre de 1522, s'enfrontà a les tropes reials, que havien desembarcat a Alcúdia, a Son Fornari (sa Pobla) amb el resultat de més de mil morts.[2] Es refugià a Palma, juntament amb molts de forans, on resistiren el setge de l'exèrcit reial fins al 7 de març del 1523 que capitularen.

Joanot Colom fou empresonat dos mesos al castell de Bellver i degollat, arrossegat i esquarterat el 3 de juny. Els quarters del seu cos foren exposats damunt quatre pilars construïts a diferents llocs de la ciutat, inclosa la Porta Pintada. En aquesta hi hagué el cap exposat durant segles dins una gàbia posada a una fornícula, perquè els veiessin els forans en arribar a la ciutat. La seva execució encetà la repressió contra la Germania. La casa de Colom fou enderrocada i el solar sembrat de sal i a l'indret actualment hi ha una làpida commemorativa col·locada durant la I República, on anualment es ret un homenatge als agermanats.

Referències[modifica]

  1. «Joanot Colom». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «La lluita de la Part Forana, l'oblit de la història». DBalears, 21-08-2011. [Consulta: 9 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]