Vés al contingut

Joaquín Benjumea Burín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquín Benjumea Burín
Biografia
Naixement17 gener 1878 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 23 abril 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
18 octubre 1951 – 5 abril 1952 – Francisco Gómez de Llano 
Governador del Banc d'Espanya
setembre 1951 – desembre 1963
 Francisco de Cárdenas y de la TorreMariano Navarro Rubio 
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Ministre d'Hisenda
20 maig 1941 – 18 juliol 1951
 José Larraz LópezFrancisco Gómez de Llano 
Ministre de Treball d'Espanya
16 octubre 1940 – 19 maig 1941
 Pedro González-Bueno y BocosJosé Antonio Girón de Velasco 
Ministre d'Agricultura
9 agost 1939 – 16 octubre 1941
 Raimundo Fernández CuestaMiguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia 
Alcalde de Sevilla
novembre 1938 – juliol 1939
 Ramón de Carranza Gómez de Pablo
Director Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones
1938 – agost 1939
 cap valor – José Moreno Torres  Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, aristòcrata, enginyer de mines Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtat de Benjumea Modifica el valor a Wikidata
GermansRafael Benjumea y Burín Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joaquín Benjumea Burín (Sevilla, 17 de gener de 1878 - Sevilla, 30 de desembre de 1963), I Comte de Benjumea, polític espanyol amb la dictadura de Franco.

Biografia

[modifica]

Procedent d'una família de la burgesia agrària acomodada. El seu pare Diego Benjumea Pérez de Seoane era advocat, ramader i propietari agrícola. El seu germà Rafael, comte de Guadalhorce, va arribar a ser ministre durant la dictadura de Primo de Rivera.

Joaquín va estudiar enginyeria de mines, treball que va exercir en llocs de responsabilitat durant molts anys. També es va especialitzar en estudis hidroelèctrics, l'interès dels quals compartia amb l'agricultura i la ramaderia, de les quals era un gran coneixedor.

Va casar amb María Manuela Medina y Togores, tenint set fills: Diego, Manuela, Alfonso María, Luis, Isabel, Ana María i Marta. Un d'ells va morir als primers moments de la Guerra Civil a Sevilla.

Va ser nomenat president de la Diputació de Sevilla. Al maig de 1938 va ser designat responsable de Servei Nacional de Regions Devastades i Reparacions, ja que posteriorment va simultanejar amb el d'alcalde de Sevilla, càrrec que va exercir entre novembre de 1938 i juliol de 1939. El març de 1939 era director de l'Institut de Crèdit per a la Reconstrucció Nacional, sentant les bases econòmiques per a aquesta tasca.

Posteriorment va ser ministre del Govern de Franco durant més de dotze anys. Va ser titular del ministeri d'Agricultura i de forma interina el de Treball (10-8-1939 a 16-10-1940 i des de 16-10-1940 a 19-5-1941], Ministre d'Hisenda (20-5-1941 a 18-7-1951), càrrec en el qual es va concentrar en la reconstrucció del país després de la guerra. El 7 de setembre de 1951 va ser nomenat Governador del Banc d'Espanya lloc que va exercir fins a la seva mort

En 1951 Francisco Franco li atorgà el Comtat de Benjumea.

Parlamentari

[modifica]

Procurador en les Corts i Conseller Nacional durant el franquisme per la seva condició de Membre del Govern (Ministre d'Hisenda) en la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946),[1] després del seu cessament com a ministre va ser designat, el 18 d'octubre de 1951, procurador a les Corts Espanyoles pel Cap de l'Estat per la III Legislatura de les Corts Espanyoles (1949-1952),[2] Va ser successivament designat fins a la seva defunció.

Bibliografia

[modifica]
  • Nicolás Salas, Joaquín Benjumea Burín: 1878-1963, Sevilla, Guadalquivir Ediciones, 1990
  • Enrique Fuentes Quintana y otros, La Hacienda en sus ministros. Franquismo y democracia, 1997

Referències

[modifica]