Joaquín Benjumea Burín

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoaquín Benjumea Burín
 Ministre d'Hisenda[1]
COA Spain 1945 1977.svg
20 de maig de 1941 – 18 de juliol de 1951
 Ministre d'Agricultura i Treball
COA Spain 1945 1977.svg
9 d'agost de 1939 – 16 d'octubre de 1941
 Ministre de Treball
COA Spain 1945 1977.svg
16 d'octubre de 1940 – 19 de maig de 1941
 Governador del Banc d'Espanya
COA Spain 1945 1977.svg
setembre de 1951 – desembre de 1963
 Alcalde de Sevilla
Escudo de Sevilla.svg
novembre de 1938 – juliol de 1939
Dades biogràfiques
Naixement 17 de gener de 1878
Sevilla
Mort 30 de desembre de 1963(1963-12-30) (als 85 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Polític, aristòcrata i enginyer de mines
Altres dades
Títol Comtat de Benjumea
Germans
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joaquín Benjumea Burín (Sevilla, 17 de gener de 1878 - Sevilla, 30 de desembre de 1963), I Comte de Benjumea, polític espanyol amb la dictadura de Franco.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Procedent d'una família de la burgesia agrària acomodada. El seu pare Diego Benjumea Pérez de Seoane era advocat, ramader i propietari agrícola. El seu germà Rafael, comte de Guadalhorce, va arribar a ser ministre durant la dictadura de Primo de Rivera.

Joaquín va estudiar enginyeria de mines, treball que va exercir en llocs de responsabilitat durant molts anys. També es va especialitzar en estudis hidroelèctrics, l'interès dels quals compartia amb l'agricultura i la ramaderia, de les quals era un gran coneixedor.

Va casar amb María Manuela Medina y Togores, tenint set fills: Diego, Manuela, Alfonso María, Luis, Isabel, Ana María i Marta. Un d'ells va morir als primers moments de la Guerra Civil a Sevilla.

Va ser nomenat president de la Diputació de Sevilla. Al maig de 1938 va ser designat responsable de Servei Nacional de Regions Devastades i Reparacions, ja que posteriorment va simultanejar amb el d'alcalde de Sevilla, càrrec que va exercir entre novembre de 1938 i juliol de 1939. Al març de 1939 era director de l'Institut de Crèdit per a la Reconstrucció Nacional, sentant les bases econòmiques per a aquesta tasca.

Posteriorment va ser ministre del Govern de Franco durant més de dotze anys. Va ser titular del ministeri d'Agricultura i de forma interina el de Treball (10-8-1939 a 16-10-1940 i des de 16-10-1940 a 19-5-1941], Ministre d'Hisenda (20-5-1941 a 18-7-1951), càrrec en el qual es va concentrar en la reconstrucció del país després de la guerra. El 7 de setembre de 1951 va ser nomenat Governador del Banc d'Espanya lloc que va exercir fins a la seva mort

En 1951 Francisco Franco li atorgà el Comtat de Benjumea.

Parlamentari[modifica | modifica el codi]

Procurador en les Corts i Conseller Nacional durant el franquisme per la seva condició de Membre del Govern (Ministre d'Hisenda) en la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946),[2] després del seu cessament com a ministre va ser designat, el 18 d'octubre de 1951, procurador a les Corts Espanyoles pel Cap de l'Estat per la III Legislatura de les Corts Espanyoles (1949-1952),[3] Va ser successivament designat fins a la seva defunció.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Nicolás Salas, Joaquín Benjumea Burín: 1878-1963, Sevilla, Guadalquivir Ediciones, 1990
  • Enrique Fuentes Quintana y otros, La Hacienda en sus ministros. Franquismo y democracia, 1997

Referències[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Ramón de Carranza Gómez Pablo
Alcalde de Sevilla
Escut de Sevilla

1939- 1941
Succeït per:
Francisco Duclós Pérez
Precedit per:
Raimundo Fernández Cuesta
Ministre d'Agricultura i Treball
Escut de l'estat espanyol

1939- 1941
Succeït per:
Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia
Precedit per:
Pedro González-Bueno y Bocos
Ministre de Treball
Escut de l'estat espanyol

1940- 1941
Succeït per:
José Antonio Girón de Velasco
Precedit per:
José Larraz López
Ministre d'Hisenda
Escut de l'estat espanyol

1941- 1951
Succeït per:
Francisco Gómez de Llano
Precedit per:
Francisco de Cárdenas y de la Torre
Governador del Banc d'Espanya
Escut de l'estat espanyol

1951- 1963
Succeït per:
Mariano Navarro Rubio