Joaquín Crespí de Valldaura Caro
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 març 1901  |
| Mort | 28 abril 1937 (36 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria |
| Rang militar |  Capità |
| Conflicte | Guerra Civil Espanyola |
| Altres | |
| Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Joaquín Crespí de Valldaura Cano, marquès de la Vega de Boecillo, (28 de març de 1901[1] - 28 d'abril de 1937, Madrid) fou un militar espanyol, capità de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil fou comandant militar de Porreres, on participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
Era fill del coronel de Cavalleria Joaquín Crespí de Valldaura Fortuny i de Beatriz Caro del Arroyo. Participà en concursos hípics internacionals. El 10 d'agost de 1932 fou un dels alçats a Madrid en l'intent de cop d'estat conegut com la Sanjurjada.[2] El setembre de 1932 fou deportat a Villa Cisneros, però l'1 de gener de 1933 aconseguí fugir-ne amb altres 28 deportats més i refugiar-se a Portugal.[3] El 1933 el Tribunal Suprem no el pogué jutjar perquè no havia tornat.[2] A finals de l'abril de 1934 s'entregà a Lisboa i fou conduït a Madrid per completar el judici.[4] Fou absolt. El 1936 estava destinat al Regiment de Caçadors de Villarrobledo, núm. 3.[5]
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'aquests dos regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats.[6] Crespí de Valldaura fou nomenat el 23 de juliol cap instructor de les milícies de Falange Española de Porreres i comandant militar de la població, un municipi on es cometeren desenes d'afusellaments de persones. Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península destinat a la Bandera de la Falange de Castellà i morí al front de Madrid, a la Casa de Campo, l'abril de 1937.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España». [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «El sumario de los sucesos del 10 de agosto en Madrid. La sala sexta del Tribunal Supremo dicta el auto de conclusión». ABC (Madrid), 24-03-1933, pàg. 28.
- ↑ Bullón de Mendoza, A. «Nobleza y milicia en la España contemporánea (1788-1939)». Aportes, 89, 2015, pàg. 59-79.
- ↑ «Llegan de Lisboa los Sres. de Benito, Crespí de Valldaura y Laulet». ABC, 02-05-1934, pàg. 28.
- ↑ «Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España». [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 13 setembre 2019].
- ↑ Garí Salleras, B. La repressió a Mallorca en el transcurs de la Guerra Civil (1936-1939): memòria d'una eliminació planificada. Palma: UIB, 17 octubre 2017.