Joaquín Gil Berges
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 setembre 1834 Jasa (província d'Osca) |
| Mort | 7 setembre 1920 (85 anys) Saragossa (Espanya) |
 Ministre de Foment d'Espanya | |
| 4 setembre 1873 – 3 gener 1874 ← José Fernando González Sánchez – Tomás María Mosquera García → | |
| Ministre de Justícia | |
| 18 juny 1873 – 18 juliol 1873 ← José Fernando González Sánchez – Pedro José Moreno Rodríguez → | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola dels Escolapis (Jaca) col·legi de Sant Tomàs d'Aquino de l'Escola Pia de Saragossa Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | advocat i polític |
| Membre de | |
| Família | |
| Parents | Gil Gil y Gil (nebot) |
Joaquín Gil Berges (Jasa, 15 de setembre de 1834 - Saragossa, 7 de setembre de 1920) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gracia i Justícia i ministre de Fomento durant la I República.
Diputat per Osca a les eleccions generals espanyoles de 1869 tornaria a obtenir escó en el Congrés, ja representant a la circumscripció de Saragossa, en els successius processos electorals celebrats entre 1871 i 1898 amb l'única excepció dels comicis de 1876.
Va ser ministre de Gracia i Justícia entre el 28 de juny i el 18 de juliol de 1873, en un govern presidit per Pi i Margall; i ministre de Foment entre el 8 de setembre de 1873 i el 3 de gener de 1874 en un gabinet Castelar.
Biografia[modifica]
Va néixer a Jasa (Osca) el 15 de setembre de 1834. Va ser el segon fill de la família. Va estudiar l'ensenyament secundari en l'Escola Pia de Jaca i Zaragoza. A Saragossa va estudiar Dret i es va establir com a advocat.[1]
En 1868 era el cap del Partit Demòcrata a Saragossa. Va ser membre de la Junta Revolucionària de Saragossa. Va ser elegit diputat a les Constituents de 1869 per Osca i va votar en elles per la forma republicana. Va ser diputat de nou en les Corts següents, i en les Constituents de la República (de les quals va anar vicepresident). Va ser nomenat ministre de Gracia i Justícia el 27 de juny de 1873 per Francesc Pi i Margall.[1]
En el següent gabinet presidit per Emilio Castelar va ser ministre de Foment i interinament ministre d'Ultramar. Va dictar les primeres disposicions per realitzar els estudis del ferrocarril de Canfranc. Després de la Restauració, i excepte en les Corts que van votar la Constitució de 1876, va ser diputat a Corts per Saragossa, i sense interrupció fins a 1899, en què es va apartar de la política perquè Castelar va recomanar acatar la monarquia.[1]
Va ser director de la Reial Societat Econòmica Aragonesa d'Amics del País i degà del Col·legi d'Advocats de Saragossa. Va ser president del Consell d'Administració de la Societat aragonesa per a la construcció del ferrocarril a França per Osca, Ayerbe, Caldearenas, Jaca i Canfranc (1882). Aquesta societat va haver de cedir els seus drets a la Companyia de Camins de Ferro del Nord d'Espanya.[1]
Va contribuir a l'estudi i defensa del Dret aragonès. Va tenir la iniciativa de convocar el Congrés de Jurisconsultos aragonesos (1880-1881), que va presidir. En discutir-se en les Corts el Codi Civil va portar, al costat de Franco i López (aquest en el Senat), el pes de la defensa del Dret aragonès (discursos de 18 i 19 de juny de 1885 i 2 d'abril de 1889). A ell es deu l'article 13 del Codi Civil (derogat en 1974), encara que no en els termes exactes proposats per ell.[1]
En 1899 va ser nomenat president de la Comissió que havia d'elaborar el projecte d'Apèndix del Codi Civil corresponent al Dret civil d'Aragó. Va redactar personalment els seus 370 articles i l'àmplia exposició de motius.[1]
En 1920 va sortir al pas de la desencertada doctrina del Tribunal Suprem que negava vigència a les normes aragoneses sobre successió intestada amb un opuscle titulat irònicament Los mostrencos en el Tribunal Supremo.[1]
Obra[modifica]
- Discurso pronunciado en el Congreso de los Diputados, sobre el Proyecto de Ley de Bases para la formación de un Código civil; Zaragoza, 1885. Dictamen al tema 4. ° (límites que deberían señalarse a la libertad individual en la contratación civil, etc.) del Congreso Jurídico Español; Madrid, 1886.
- Los Mostrencos en el Tribunal Supremo. Estudios sobre la vigencia de las instituciones forales españolas en materia de sucesiones intestadas; Zaragoza, 1920.
- Escribió el prólogo al Diccionario de Latassa, aumentado y refundido por Gómez Uriel.
- Diccionario de voces aragonesas publicado en Huesca, 1916.[1]
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquín Gil Berges |
Gil Marraco, J.: «D. Joaquín Gil Berges»; Anuario de Derecho Aragonés, 1945.[1]
Referències[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Fernando González Sánchez |
Ministre de Gràcia i Justícia 1873 |
Succeït per: Pedro José Moreno Rodríguez |
| Precedit per: José Fernando González Sánchez |
Ministre de Foment 1873-1874 |
Succeït per: Tomás María Mosquera García |
