Joaquín Maldonado Macanaz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoaquín Maldonado Macanaz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 1833 Modifica el valor a Wikidata
Íscar (província de Valladolid) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 setembre 1901 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
18 febrer 1876 – 30 desembre 1878
Circumscripció electoral: Sequeros
Senador del Regne
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Activitat
OcupacióPeriodista i historiador
OcupadorUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Joaquín Maldonado Macanaz (Íscar, província de Valladolid, 1833 - 17 de setembre de 1901) fou un periodista i historiador espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia[modifica]

Part de pare era descendent de Maldonado, comuner derrotat a la batalla de Villalar, i per part de mare era descendent de Melchor de Macanaz, ministre de Felip V d'Espanya. En 1856 es va llicenciar en filosofia i lletres i fou catedràtic d'història en la Universitat de Madrid. Simultàniament fou redactor del Diario Español (1859) i publicà articles a La Nación, La Discusión, La Iberia i Semanario Pintoresco Español. Va escriure cròniques sobre l'Exposició Universal de París de 1867.[1]

Fou nomenat director general d'Instrucció Pública, senador per la Universitat de Salamanca en 1891-1893 i 1896-1898[2] i membre de la Reial Acadèmia de la Història des de 1894[3] i de l'Ateneo de Madrid. El 1900 fou director de La Época.

Obres[modifica]

  • Crónica general de España, o sea Historia ilustrada y descriptiva de sus provincias, sus poblaciones más importantes de la Península y de Ultramar, dirigida per Cayetano Rosell (Madrid, 1868)
  • Regalías de los señores Reyes de Aragón (Madrid, 1879)
  • Crónica de la provincia de Burgos (Madrid, 1866)
  • Principios generales del arte de la colonización (2a ed., Madrid, 1875)
  • España y Francia en el siglo XVIII (Madrid, 1886)
  • Historia del reinado de Felipe V y del advenimiento de la casa de Borbón al trono de España (Madrid, 1891)
  • Voto y renuncia del rey don Felipe V (Madrid, 1894)
  • «Auto-biografía. Qué cosa es en el día un literato y qué ha venido á ser la vida literaria» (1856)
  • «Biografía de don Álvaro de Navia y Osorio, marqués de Santa Cruz de Marcenado, vizconde del Puerto, fundador de la Academia de la Historia» (1853)
  • «El barón de Riperdá» (1854)

Referències[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Juan Vilanova y Piera
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 3

1893 - 1901
Succeït per:
Eugenio Montero Ríos