Joaquín Valverde Durán

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoaquín Valverde Durán
Joaquín Valverde, de Kaulak.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 27 de febrer de 1846
Badajoz
Mort 18 de març de 1910 (64 anys)
Madrid
Activitat professional
Ocupació Director d'orquestra i compositor
Gènere Òpera i sarsuela
Instrument Flauta
Dades familiars
Fills
Germans Balbina Valverde
Modifica dades a Wikidata

Joaquín Valverde Durán (Badajoz, 27 de febrer de 1846 - Madrid, 17 de març de 1910) fou un compositor espanyol.

Dotat de grans aptituds musicals, adquirí els seus primer coneixements en la música formant part de diverses bandes militars i orquestres, completant-los, a partir de 1862, en el Conservatori de Madrid sota la direcció d'Arrieta i Aranguren. El 1867 i el 1870 aconseguí primers premis de flauta i composició. Dedicant-se a la direcció d'orquestres des que acabà els estudis, aquesta cansada labor no li impedí consagrar-se a la seva principal activitat artística, la composició de més de 200 obres instrumentals de diversos gèneres, entre elles alguna didàctica important, com els seus Estudios melódicos per a flauta adoptats de text en el Conservatori de Madrid, i, sobretot, a la producció d'obres teatrals. El seu fill Joaquín Valverde y San Juan (1875-1918) també fou un músic i compositor.

Obres[modifica | modifica el codi]

Músic expert, lleuger i graciós de factura, donant a les seves idees melòdiques un marcat sabor popular, tingué en la sarsuela el seu temps, especialment l'anomenat género chico, un dels més celebrats i fecunds cultivadors. De les nombroses obres que donà a l'escena assoliren un èxit extraordinari, mantenint-se molt de temps en els cartells:

  • La redoma encantada;
  • La fiesta de San Isidro;
  • El primer desliz;
  • Música celestial;
  • ¿Adios Madrid!;
  • La crz de Mayo;
  • La baraja francesa;
  • Retolondrón, per no citar només les més famoses.

De la seva col·laboració amb Tomás Bretón, Mateos, Romea i Rogel, i més tard, de manera assídua, amb Federico Chueca i amb el seu fill Joaquín, foren molt aplaudides i restar-ne del seu repertori les titulades:

  • Los barrios bajos;
  • La noche de San Juan;
  • Portfolio madrileño;
  • Niña Pancha;
  • ¡Á los toros!;
  • La función de mi pueblo;
  • La canción de la Lola;
  • Luces y sombras;
  • Fiesta nacional;
  • Vivitos y coleando;
  • Agua y cuernos;
  • Caramelo;
  • La Gran Via;
  • Cádiz;
  • El año pasado por agua;
  • De Madrid à París;
  • La alegria de la huerta;
  • La caza del oso;
  • El chaleco blanco;
  • Agua, azucarillos y aguardiente, i d'altres menys importants.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]