Joaquim Aribau i Girona

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:37, 26 ago 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Joaquim Aribau i Girona (1879Castellet i la Gornal, 1936) fou ermità de Lurdes[1][2](entremig de Castellet i la Gornal i Vilanova i la Geltrú). Treballà intensament pel santuari, incorporant-hi cel·les i altres serveis. El dia 25 de juliol[3][4][5][6] o 26 de juliol[7] de 1936 fou assassinat[3] al mateix santuari per un escamot en el marc de la revolució que tingué lloc en els indrets on el cop d'Estat del General Francisco Franco Bahamonde fou inicialment sufocat. En el moment de l'assassinat, al santuari també hi havia la seva esposa.[4] El crim inicià[4] la persecució d'eclesiàstics i catòlics vinculats a Vilanova i la Geltrú. En el moment de l'òbit tenia 57 anys.[7] L'escamot era format per unes 30 persones, que també saquejaren el santuari, i l'assassinat fou notificat per l'alcalde de Vilanova al Governador al cap d'uns dies[5]

Referències

  1. Lurdes al Google Maps
  2. «Lurdes a Pobles de Catalunya».
  3. 3,0 3,1 Cronologia de la història del moviment obrer a Vilanova i la Geltrú
  4. 4,0 4,1 4,2 Orriols, Bonaventura. L'església catòlica a Vilanova i la Geltrú el 1936. Ed. Círcol Catòlic, 1996
  5. 5,0 5,1 Puig Rovira, F.X. Vilanova i la Geltrú 1936-193. Guerra civil, revolució i ordre social. Barcelona: PAM. Col. Abat Oliba. Pàg. 67 i 68
  6. Puig Rovira, F. "El cost humà de la guerra civil a Vilanova" in Miscel·lània Penedesenca. Vol 20. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs, 1995 Text íntegre
  7. 7,0 7,1 Villarroya i Font, Joan. Violència i repressió a la rereguarda catalana: 1936-1939. Tesi doctoral Text íntegre. Annex Regió III.