Joaquim Basora i Nin

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:57, 16 nov 2014 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Joaquim Basora i Nin (Tarragona, 1856 - Vilanova i la Geltrú, 1927) va ésser un notari que va prendre possessió de la seua primera notaria a Xerta (1886) i, uns mesos després, va ser traslladat a la veïna localitat d'Alcanar.

L'any 1888 va passar a servir la notaria de Vila-seca, on va exercir fins a l'any 1892, quan va possessionar-se de la notaria de Vilanova i la Geltrú, on va restar fins a la seva mort.

A la darrera població esmentada participà activament en la vida cultural i presidí la Junta del Patronat de la Biblioteca-Museu V. Balaguer, així com la comissió Executiva de l'Homenatge al patrici Josep Font i Gumà.

Fou també un assidu col·laborador del Diario de Villanueva y Geltrú, autor d'un llibre titulat Contes morats (Vilanova i la Geltrú, 1924) i corresponsal de Mossèn Alcover.

Dins el moviment catalanista, signà el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895) i Girona (1897). Va presidir l'Associació Catalanista de Vilanova i la Geltrú (1899) i, en produir-se un enfrontament entre els socis, abonà les posicions que defensaven La Veu de Catalunya i la Lliga Regionalista.[1]

Referències

  1. Ollé i Romeu, Josep. M.: Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràficBarcelona: Rafael Dalmau editor, 1995. Col·lecció Camí Ral, núm. 6. ISBN 84-232-0484-7, plana 57
  • Albert Virella i Bloda Un notari digne de nota: Joaquim Basora de Nin Vilanova i la Geltrú, 1982.