Joaquim Carbó i Masllorens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoaquim Carbó i Masllorens
Joaquim Carbó.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'agost de 1932 (84 anys)
Caldes de Malavella
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació escriptor
Llengua català i castellà
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Joaquim Carbó parla sobre Tísner (2012)

Joaquim Carbó i Masllorens (Caldes de Malavella, La Selva, 24 d'agost del 1932) és un escriptor català.

Se'l coneix tant per la seva obra per a nois i noies com per la destinada als adults (és autor d'un centenar de títols). Ha treballat en diversos col·lectius i projectes emblemàtics de la cultura catalana. Per exemple, pertany als pioners de la revista Cavall Fort, de la qual fou un dels cofundadors (1961);[1] va formar part del grup Ofèlia Dracs i dels primers dirigents de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Actiu en les xerrades a les escoles, va haver-ho de deixar per problemes amb la faringe. Roman preocupat per la pedagogia, la literatura i el lleure,[2] s'ha involucrat activament en iniciatives de foment de la lectura entre els infants i els joves.[3]

Des de l'any 2004, per Sant Jordi, a Caldes de Malavella es lliura el Premi de Microliteratura Joaquim Carbó, convocat per la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia i l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joaquim Carbó[4] va néixer a Caldes de Malavella malgrat que els seus pares (Maria Masllorens i Aradas i Francesc Carbó i Ferrer)[5] residien habitualment a Barcelona, primer al pis que els avis paterns tenien al carrer Gran de Gràcia i, després, al carrer de La Perla. Degut a la mala relació amb els sogres, la seva mare va decidir traslladar-se a casa dels seus pares, a Caldes de Malavella, on en Joaquim Carbó va néixer un 24 d'agost de 1932.

Un cop retornats a Barcelona, no van trigar a mudar-se al carrer Dènia. I, en incorporar-se a files el pare, en esclatar la Guerra Civil, en Carbó va ser enviat a Caldes de Malavella, on passaria la major part de la contesa. La seva mare, en canvi, es va quedar a la capital per por de perdre el pis i només anava al poble de tant en tant.

Carbó va començar a anar a l'escola, irregularment, a Caldes i, un cop retornat a Barcelona, finalitzat el conflicte bèlic, a finals del 1939 va anar, ja regularment, al Colegio Academia Cataluña, on hi va estudiar dos cursos, i a la Institución Escolar Lepanto, Després, va estudiar a la Escuela de Altos Estudios Mercantiles (Escola de Comerç), els dos primers cursos com a alumne lliure i, a partir del tercer, entre 1946 i 1948, com a alumne oficial. Un parell d'anys després de fer la mili a Figueres, Carbó es va casar amb Rosa Jordi. Fruit d'aquest matrimoni va néixer un fill, Maurici Carbó (1958).

Va treballar en una entitat bancària (La Caixa), principalment a la Secció de Personal, des del 1949 fins a la seva jubilació el 2002. Aquesta feina la va compaginar amb la creació literària, principalment destinada al públic infantil i juvenil. Carbó va iniciar la seva carrera literària l'any 1958 participant en un certamen literari que l'Obra Cultural de La Caixa organitzava entre els empleats: el conte "La cançó" a l'apartat de prosa lliure i "L'últim emperador" a l'apartat amb el tema obligatori sobre la importància i transcendència economicosocial del regnat de Carles V. Els dos treballs presentats van guanyar el primer premi dels apartats respectius.

L'any 1961 Carbó va ser un dels cofundadors de la revista Cavall Fort. En el seu primer número, hi va publicar sense signar el conte "El maquinista de Cotentin" i els contes que va publicar en els dos números següents els va signar amb el nom de Llorenç Mas. Aquesta decisió per amagar l'autoria dels contes va ser causada per un malentès amb un directiu de La Caixa arran de la publicació del conte "L'examen d'ingrés". Carbó només ha tornat a fer servir pseudònim en les seves col·laboracions amb Ofèlia Dracs i quan així ho ha exigit el premi al qual s'ha presentat.

Carbó es va iniciar en el llibre infantil i juvenil amb La casa sota la sorra (1966),

Durant sis anys va ser tresorer de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Actualment n'és Soci d'Honor.

Obra[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • 1967 L'escapada
  • 1967 Els orangutans
  • 1969 El carreró contra Còssima
  • 1980 El setè filtre
  • 1987 S'ha acabat el bròquil
  • 1991 L'altre barri
  • 1992 El noi de la mare
  • 2005 Retrat amb negra
  • 2011 Viure amb els ulls[6]
  • 2013 Pantalons curts[7][8]
  • 2015 Va com va![9]

Narrativa breu[modifica | modifica el codi]

  • 1962 La sortida i l'entrada
  • 1963 Les arrels
  • 1965 Solucions provisionals
  • 1965 Un altre Tròpic
  • 1969 Amb una precisió fantàstica
  • 1990 Bonsais de paper
  • 1994 El jardí de Lil·liput
  • 1996 Elogi de la formiga
  • 2004 L'Ofèlia i jo
  • 2005 Un disset de maig

Narrativa infantil i juvenil[modifica | modifica el codi]

  • 1966 La casa sota la sorra (aventures de Pere Vidal)
  • 1969 La colla dels deu
  • 1970 I tu, què hi fas aquí?
  • 1975 El zoo a casa
  • 1977 L'home de Munic
  • 1977 Els gossos salvatges
  • 1979 En Felip Marlot (aventures de Felip Marlot)
  • 1979 Calidoscopi de l'aigua i del sol
  • 1979 El país d'en Fullaraca (aventures de Pere Vidal)
  • 1979 El llop i el caçador
  • 1980 La màgia del temps
  • 1981 Els bruixots de Kibor (aventures de Pere Vidal)
  • 1981 L'ocell meravellós
  • 1982 La casa sobre el gel (aventures de Pere Vidal)
  • 1982 La Laieta i el jardí mòbil
  • 1983 La casa sota el mar (aventures de Pere Vidal)
  • 1983 Un altre Felip Marlot, si us plau! (aventures de Felip Marlot)
  • 1983 Operació borinot
  • 1983 La lona
  • 1984 La casa sota la lona (aventures de Pere Vidal)
  • 1987 La casa sota les estrelles (aventures de Pere Vidal)
  • 1991 Felip Marlot detectiu (aventures de Felip Marlot)
  • 1992 El rock d'en Felip Marlot (aventures de Felip Marlot)
  • 1992 El país de les cabres
  • 1992 Dues cares té el jardí
  • 1993 La Serafina té gana
  • 1993 Amors a primera vista
  • 1994 Els dos mons d'en Sergi
  • 1994 El geni d'Aladí Garcia
  • 1995 La Dèlia i els ocells
  • 1995 El mico xerraire
  • 1995 Un lloro de pel·lícula
  • 1997 El cant de l'esparver
  • 1997 El rei de la muntanya
  • 1998 Felip Marlot investiga (aventures de Felip Marlot)
  • 1998 Bon dia, Tina!
  • 1998 L'home que es va aturar davant de casa
  • 1998 La casa sobre les mines (aventures de Pere Vidal)
  • 1998 L'escarabat de l'avi Quim
  • 1998 La veïna d'en Miquelet
  • 1998 L'últim joc de mans
  • 1999 El noi que va fer anar el ranxo endavant
  • 1999 Nens del meu carrer
  • 2000 Juma i el diamant
  • 2000 La gorra
  • 2001 En Nasi perd la por
  • 2001 La dona medicina
  • 2002 L'àvia Teresa i el sol
  • 2002 El lladre d'idees
  • 2002 Hi ha rodes i rodes!
  • 2003 El gos del metro
  • 2004 En Plora Miques i els animals
  • 2004 Felip Marlot i les joies (aventures de Felip Marlot)
  • 2005 El fantasma del Liceu
  • 2005 El noi que canviava d'ofici com de camisa
  • 2005 Els lleons de Morvià
  • 2005 El gos entremaliat
  • 2006 La suor del gegant
  • 2008 L'última casa (aventures de Pere Vidal)
  • 2008. El gos de la masia
  • 2011. Rates amb ales
  • 2011. Un dia de la vida d'en Felip Marlot
  • 2012. La fàbrica de contes
  • 2013. Concert de nit
  • 2015. Ha passat el circ
  • 2016. En Miquelet i els estels
  • 2016. En Felip Marlot i les clavegueres (aventures de Felip Marlot)

Ofèlia Dracs[modifica | modifica el codi]

  • 1980 Deu pometes té el pomer
  • 1981 Lovecraft, Lovecraft!
  • 1983 Negra i consentida
  • 1985 Essa Efa
  • 1985 Bocato di cardinale
  • 1994 Misteri de reina

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joaquim Carbó i Masllorens». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. (com es pot veure en una entrevista recent a la revista Estris)
  3. Nadal, Marta. «Joaquim Carbó, un escriptor utilitari?». A: Converses literàries. Barcelona: Ed. de L'Abadia de Montserrat, 1991, p. 30-40. ISBN 9788478262182. 
  4. Carbó, Joaquim. Viure amb els ulls (en català). Catarroja: Perifèric Edicions, 2011, p. 271. ISBN 978-84-9243543-2. 
  5. Carbó, Joaquim. Pantalons curts (en català). Badalona: Ara Llibres, 2013, p. 175. ISBN 978-84-1564239-8. 
  6. Valriu, Caterina «Viure amb els ulls». Faristol.
  7. «Joaquim Carbó en pantalons curts (extret)». Núvol, 25-09-2013.
  8. Pagès Jordà, Vicenç «La postguerra de Joaquim Carbó». El Punt Avui, 25 octubre del 2013, pàg. 3.
  9. Centelles, Jaume «Va com va!, l’última novel·la de Joaquim Carbó». La invitació a la lectura, 05-12-2015 [Consulta: 15 gener 2016].
  10. «L'escriptor Joaquim Carbó, Premi Trajectòria 2011». VilaWeb, 28-07-2011 [Consulta: 29 juliol 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]