Joaquim Maria Casamor i d'Espona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joaquim Casamor)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoaquim Maria Casamor i d'Espona
Dades biogràfiques
Naixement 12 de maig de 1920 (97 anys)
Figueres
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Modifica dades a Wikidata

Joaquim Maria Casamor i d'Espona (Figueres, 12 de maig de 1920) és un arquitecte i paisatgista català. Fou director de Parcs i jardins de Barcelona entre 1968 i 1986.

Trajectòria[modifica]

Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va llicenciar el 1948. El 1954 va obtenir el diploma de tècnic urbanista i el 1965 es va doctorar. El 1952 va guanyar una plaça per oposició al Servei Municipal d'Edificació Particular de Barcelona, i el 1955 al departament de Parcs i jardins del consistori barceloní, com a adjunt al director Lluís Riudor, al que va succeir el 1968 com a director tècnic, càrrec que va ostentar fins a la seva jubilació el 1986. Fou el promotor de la mostra de jardineria Jardinova a Montjuïc el 1975 i 1977. També fou el responsable de l'edició de la revista de Parcs i Jardins durant diversos anys. Fou professor de l'Institut d'Educació Secundària Municipal Rubió i Tudurí, i membre de la Junta del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.[1]

Juntament amb Riudor va col·laborar en la creació de jardins com els de Moragas (1959) i el Parc de Cervantes (1965), així com en diverses intervencions a la muntanya de Montjuïc encaminades a suprimir el barraquisme produït amb la immigració a la postguerra, tasca que va continuar sent ja director amb la creació de diversos jardins de tipus temàtic, com els Jardines Mossèn Costa i Llobera (1970), especialitzats en cactàcies i suculentes, i els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer (1970), dedicats a les plantes aquàtiques, bulboses i rizomatoses.[2] Obra seva foren també a Montjuïc els Jardins del Mirador de l'Alcalde (1962-1969) i els Jardins de Joan Maragall (1970), ubicats entorn swl Palauet Albéniz, residència de la Família Reial Espanyola durant les seves visites a la ciutat comtal, d'estil neoclàssic. A la resta de Barcelona va realitzar el Parc del turó del Putget (1970), el de la Guineueta (1971) i el de Vil·la Amèlia (1970). També va restaurar diversos parcs i jardins, com el Parc del Laberint d'Horta (1971), el Parc de les Aigües (1977) i el Parc del Turó de la Peira (1977). També va executar el projecte de Nicolau Maria Rubió i Tudurí per a la plaça de Gaudí (1981).[3]

Referències[modifica]

  1. «Joaquim Maria Casamor i d'Espona». [Consulta: 13 octubre 2013].
  2. Añón Feliú; Luengo, 2003, p. 80-85.
  3. Gabancho, 2000, p. 12.

Bibliografia[modifica]

  • Añón Feliú, Carmen; Luengo, Mónica. Jardines de España. Madrid: Lunwerg, 2003. ISBN 84-9785-006-8. 
  • Gabancho, Patrícia. Guía. Parques y jardines de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Imatge i Producció Editorial, 2000. ISBN 84-7609-935-5.