Joaquim I Nèstor de Brandenburg

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoaquim I Nèstor de Brandenburg
Lucas Cranach (I) - Joachim I Nestor - Jagdschloss Grunewald.jpg
Nom original (de) Joachim I. Nestor
Biografia
Naixement 21 febrer 1484 (Gregorià)
Cölln Tradueix
Mort 11 juliol 1535 (Gregorià) (51 anys)
Stendal
Lloc d'enterrament Berlín
 Príncep elector 

Grup ètnic Alemanys
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Governant
Altres
Títol Marcgravi
Família Dinastia dels Hohenzollern
Cònjuge Elisabet de Dinamarca, Noruega i Suècia
Fills Joaquim II de Brandenburg
Anna de Brandenburg
Elisabet de Brandenburg
Margarida de Brandenburg
Joan de Brandenburg-Küstrin
Pares Joan Cíceró de BrandenburgMargarida de Turíngia
Germans Albert de Brandenburg, Ursula of Brandenburg Tradueix i Anna of Brandenburg Tradueix
Parents Barbara of Brandenburg Tradueix (tia)
Caterina de Brandenburg-Küstrin (neta)
Albert III Aquil·les (avi)
Eric I, Duke of Brunswick-Lüneburg Tradueix (gendre)
Henry V, Duke of Mecklenburg Tradueix (cunyat)
John V, Prince of Anhalt-Zerbst Tradueix (nebot, gendre)
Dorothea of Brandenburg Tradueix (tia)
Anna Maria de Brunswick-Lüneburg (neta)
Albert I de Prússia (nét polític)
Albert Frederick, Duke of Prussia Tradueix (besnét)
Margaret of Münsterberg Tradueix (cosina prima)
John, Elector of Saxony Tradueix (cosins segons)
Modifica les dades a Wikidata

Joaquim I Nèstor de Brandenburg o Joaquim Nèstor I (Cölln, actualment Berlín, 21 de febrer de 1484 - Stendal, 11 de juliol de 1535) fou un príncep elector del Marcgraviat de Brandenburg (1499-1535). Era el fill gran de l'elector Joan Ciceró de Brandenburg, i membre la Dinastia Hohenzollern. El seu segon nom prové del Rei Nestor de la mitologia grega.

Va tenir una acurada educació sota el bisbe de Lebus. Succeí al seu pare el 1449. Amb una guerra sense quarter i sagnant contra els cavallers saltejadors (Raubritter) abolí l'anomenat dret del més fort arreu del seu territori, per altra banda fomentà les activitats de la vida nacional, així com les ciències i les arts; el 1506 fundà la Universitat de Frankfurt de l'Oder; el 1516 el Tribunal Suprem de Justícia, i el 1527 promulgà la Constitució Joachimica, que és el Codi de successió i de família que restà vigent en les Marques fins als temps moderns.

El 1519 pretengué sense aconseguir-ho, la corona imperial. Adversari de la Reforma, procurà, en la Dieta de Worms el 1521, incitar a Luter a retractar-se, i a Augsburg el 1530 adoptà una actitud d'oberta hostilitat contra els prínceps evangèlics. La seva esposa, Elisabet de Dinamarca, que el 1528 abraçà el luteranisme, fugí a Saxònia, temorosa d'esser víctima de les seves ires.

En la mor de l'últim comte de Ruppin el 1524, ajuntà aquest comtat a la Marca central, i en el Tractat de Grimnitz de 1529 assolí el reconeixement del seu dret hereditari vers la Pomerània. El seu fill Joaquim II el succeí en el senyoriu de les Marques centrals.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim I Nèstor de Brandenburg Modifica l'enllaç a Wikidata