Joaquim Llucia i Olivet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoaquim Llucia i Olivet
Vidreres.png
Miniatura del poble de Vidreres on va néixer Joaquim Llucia i Olivet
Biografia
Naixement 21 de setembre de 1929
Vidreres, La Selva
Mort 6 de setembre de 1973(1973-09-06) (als 43 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Ocupació Pintor
Modifica les dades a Wikidata

Joaquim Llucia i Olivet (Vidreres, La Selva, 21 de setembre, 1929 - Barcelona, Barcelonès, 6 de setembre, 1973) fou un pintor gironí.[1]

Havent estudiat comerç a Figueres de 1944 a 1947, es traslladà a Barcelona, i el 1954 ingressà com a soci al Cercle Artístic de Sant Lluc. El 1955 efectuà el seu primer viatge a París. Tres anys més tard es desplaçà a Brussel·les per veure l'exposició 50 anys de Pintura Moderna; en aquesta mostra l'impressionaren enormement les obres dels abstractes russos i soviètics, especialment l'ucraïnès Malèvitx, tant, que aquesta circumstància marcà un rumb radical en la seva obra, del figurativisme a l'abstracció.

De llavors daten les seves primeres obres en paper d'estany i l'Homenatge a Malèvitx. El 1959 desplaçà el seu interès vers les composicions estructurals. El 1962 s'inicià el Cicle Art d'Avui, del que en fou cofundador; mentre es mantingueren les activitats d'aquest Cercle, exposà profusament a Barcelona i altres punts d'Espanya, així com a Dinamarca i Suècia. Ensems col·laborà amb obres i escrits en l'òrgan de difusió del grup Quaderns Crema. De 1965 a 1968 participà en exposicions col·lectives d'Itàlia i Gran Bretanya.

Després de celebrar-se el mes d'abril una exposició antològica de la seva obra al Cercle Artístic de Sant Lluc i una altra a Sitges pel juliol, va morir. El desembre d'aquell any se celebrà un homenatge al Cercle Artístic de Sant Lluc, on participaren 87 artistes, i una antològica al Palau de la Virreina de Barcelona. També fou fundador del premi internacional de Dibuix Joan Miró i del MAN (Mostra d'Art Nou).[1] El 2015 es va incorporar obra seva a l'exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977 que va tenir lloc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.[2]

Anàlisi artística[modifica]

Després d'abandonar la figuració, emprengué la recerca meticulosa de l'estructura funcional de la imatge, basant-se fonamentalment en la teoria suprematista de Malèvitx. Al final de la dècada dels cinquanta, quan predominava l'informalisme, Llucia es concentrà en el rigor constructiu, utilitzant per això la tècnica del collage de paper d'estany, el qual li va permetre descobrir nous elements.

En part de la seva obra subdivideix la superfície mitjançant la incisió de línies verticals, horitzontals, o en diagonal, abandonant tot el que pogués suggerir profunditat; de fet, aquestes obres s'apropen a la concepció «cinètica, però determinant l'objecte d'una forma essencialment constructivista». En altres creacions usava planxes metàl·liques sobre fons de pintures predominantment; en elles hi ha, tanmateix, clares influències informalistes, però, si la dislocació i l'expansió matèrica són importants, no ho són menys la seva estratificació i ordenació.

Igualment, l'adopció de la tridimensionalitat suposa un intent de concretar la matèria a través del trinomi matèria-espai-llum.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Joaquim Llucià i Olivet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Combalia, Victòria «Explicar l'art català». ARA Diumenge (Diari Ara), 16-08-2015, p. 12-13 [Consulta: 23 agost 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Enciclopedia Vniversal Ilvstrada Evropeo-Americana [sic.] : suplemento anual, 1973-1974.. (Repr.). Cantoblanco (Madrid): Espasa Calpe, 1991. ISBN 84-239-6951-7. 

Enllaços externs[modifica]