Joaquim Masmitjà i de Puig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personavenerable Joaquim Masmitjà
Masmitja.jpg
Retrat del fundador Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJoaquim Masmitjà i de Puig
29 desembre 1808 Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1886 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCaiguda Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCasa mare de les Missioneres del Cor de Maria (Olot) 
Dades personals
FormacióUniversitat de Cervera Modifica el valor a Wikidata
prevere i confessor, fundador
CelebracióEsglésia catòlica
PelegrinatgeOlot
Festivitat26 d'agost

Joaquim Masmitjà i de Puig (Olot, 29 de desembre de 1808 - Girona, 26 d'agost de 1886) va ser un sacerdot català que fundà la congregació de Missioneres del Cor de Maria. El 2020 va ser declarat venerable per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Sant Esteve d'Olot, parròquia de J. Masmitjà.
Placa commemorativa de Joaquim Masmitjà i de Puig a la seva ciutat natal

Joaquim va néixer a Olot en 1808, fill de Francesc Masmitjà i Santaló, advocat, i Maria Gràcia de Puig i Quintana. Va cursar estudis de llatí i retòrica a l'escola d'humanitats d'Olot i als 15 anys va començar els seus estudis eclesiàstics al Seminari Tridentí de Girona. El curs 1824-1825 va estudiar a la Universitat de Cervera, on es va llicenciar en Dret Civil i Eclesiàstic i va acabar la seva preparació sacerdotal.

Ordenat sacerdot el 22 de febrer de 1834 a Girona, va ser destinat a la Bisbal d'Empordà i després fou traslladat a la parròquia de Sant Esteve d'Olot, on fou nomenat regent de la Sagristia Curada. Va renunciar a una càtedra universitària a Barcelona per continuar el seu ministeri sacerdotal. Apòstol de la devoció mariana, aconseguí l'erecció de l'Arxiconfraria del Cor de Maria. Va demanar a Antoni Maria Claret que anés a predicar a Olot, cosa que va fer entre els mesos d'agost i setembre de 1844; d'aquí va néixer una forta amistat entre els dos sacerdots.

Desplegà una gran activitat docent; preocupat per l'abandonament de la fe cristiana que veia en la gent i per les pèssimes condicions de vida de moltes noies d'Olot (vivien pobrament, no anaven a l'escola i des de petites havien de treballar en les fàbriques tèxtils), va pensar de fundar una congregació religiosa que es dediqués a l'educació d'aquestes nenes i noies. L'educació femenina era fonamental, tant la formació humana, intel·lectual i cristiana, ja que ella havia d'ésser després l'educadora de les generacions joves i influiria directament en tots els àmbits de la societat. Així, pel juliol del 1848 va fundar la congregació de les Filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria, que després prendria el nom de Missioneres Cor de Maria.

Fou nomenat en dues ocasions vicari general del bisbe de Girona i proposat diverses vegades per ocupar el càrrec de bisbe, que va refusar. Mai, però, va abandonar l'atenció a les religioses de la congregació i, en vida seva, va créixer i es va estendre a les diòcesis de Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida i també se n'obriren tres cases a Califòrnia en 1871.

Va ésser rector d'Olot i durant vint-i-tres anys fou canonge penitenciari de la Catedral de Girona i confessor del bisbe Bonet i Sanuy. Va ésser també redactor d'El parecer de la diócesis de Gerona, a través del qual insistí en la necessitat de declarar dogma de fe el misteri de la Concepció Immaculada de Maria. Fou també director espiritual de Lliberada Ferrarons.

Morí a causa d'un accident: el 21 de juny de 1886 tingué un defalliment i caigué en una escala de la casa de Girona que avui és seu general de la congregació de les Missioneres del Cor de Maria. Com a conseqüència del cop se li va formar un flegmó i una gangrena; sobrevisqué dos mesos i finalment morí el 26 d'agost de 1886.

Les seves restes mortals reposen en una capella lateral de l'església de la casa mare de la congregació que fundà, a Olot.

El gener del 2020 va ser declarat venerable pel Papa Francesc, el pas previ a ser declarat beat.[1] El mateix dia es reconegué el martiri dels caputxins Josep Domènec Bonet, Jaume Barjau i Martí i Joan Romeu i Canadell, així com el missioner també català Josep Maria Gran Cirera.[2]

Referències[modifica]

  1. Girona, Diari de. «L'olotí Joaquim Masmitjà és nomenat venerable, pas previ a la beatificació». [Consulta: 28 gener 2020].
  2. Religió, Catalunya. «El Papa reconeix el martiri de caputxins catalans i del missioner Josep Maria Gran», 27-01-2020. [Consulta: 28 gener 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Masmitjà i de Puig