Joaquim Miret i Sans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoaquim Miret i Sans
Dades biogràfiques
Naixement 19 d'abril de 1858
Barcelona
Mort 1919
Barcelona
Ciutadania Espanya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiador
Modifica dades a Wikidata

Joaquim Miret i Sans (1858-1919) fou un historiador, acadèmic i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans Joaquim Miret i Sans va néixer el 9 d'abril de 1858 a Barcelona. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid amb una tesi sobre els Usatges (1892). Mai va exercir d'advocat sinó que es va dedicar a investigar intensament el català medieval popular, mitjançant l'estudi del textos i documents religiosos i notarials, fins al punt de ser el descobridor del text català més antic, Les Homilies d'Organyà. Va introduir en la historiografia catalana la confecció de biografies de destacades personalitats històriques, començant per la d'Alfons I (1904) i culminant amb la de Jaume I (1918). D'entre la seva extensa bibliografia cal destacar Sempre han tingut bec les oques. Apuntacions per la història de les costumes privades (1905-1906), Les cases de templers y hospitalers en Catalunya (1910) i Documents sur les juifs catalans aux XI, XII et XIII siècles (1914). ∤ Miret i Sans va participar intensament en la vida cultural i científica catalana i, durant disset anys, va ser el secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i l'introductor del català en el butlletí d'aquesta institució. L'any 1907 va fundar, juntament amb set persones més, l'Institut d'Estudis Catalans i un any més tard va ser un dels principals organitzadors del I Congrés d'Història de la Corona d'Aragó.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Joaquim Miret i Sans a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Precedit per:
Eduard Vidal i de Valenciano
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXIV

1900-1918
Succeït per:
Agustí Duran i Sanpere