Joaquim Pijoan i Arbocer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoaquim Pijoan i Arbocer
Joaquim Pijoan i Arbocer, escriptor, pintor i traductor.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Joaquim Pijoan i Arbocer
1948
Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà
Residència Catalunya
Nacionalitat Catalunya
Activitat professional
Ocupació Escriptor, pintor i traductor
Llengua catalana
Obra
Primeres obres Somni (1982)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joaquim Pijoan (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà, 1948) és un pintor i escriptor català.

La seva primera obra publicada consisteix en Somni (1983), Sayonara Barcelona (2007) i Amor a Venècia (2007). Considera la pintura com la seva gran passió, però han estat dos premis literaris a fer-lo conèixer al gran públic: el Documenta (1982) per Somni i, en especial, el Sant Jordi (2006) per Sayonara Barcelona.[1] L'únic material publicat entre les dues dates fou a la Revista de Girona.

Des de 2015 forma part del projecte De Capçalera, que té l'objectiu de potenciar el vincle existent entre els escriptors catalans (amb un prestigi i una trajectòria consolidats) i les biblioteques públiques catalanes per tal d'establir col·laboracions més estretes entre ambdós. Pijoan es vincula a la Biblioteca Baldiri i Reixac de la seva població natal, Santa Cristina d'Aro.[2]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • 1983 — Somni. Edicions 62
  • 2007 — Sayonara Barcelona. Ed. Proa
  • 2007 — Diari del pintor JP.Publicacions de l'Abadia de Montserrat
  • 2008 — L'amor a Venècia. Ara LLibres SCCL.
  • 2011 — Salou 6 pre-textos VII. Ajuntament de Salou.
  • 2012 — Serrans i jurioles. 21 retrats guixolencs.Estudi Xarnach

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • 2008 — La remor de les onades.Ara Llibres,S.L. Traduïda en col·laboració amb Ko Tazawa.
  • 2011 — El temple del pavelló daurat.Ara LLibres SCCL. Traduïda en col·laboració amb Ko Tazawa.
  • 2015 — A veure qui és més alt. Midori, una petita geisha. Lapislàtzuli Editorial.Traduïda en col·laboració amb Ko Tazawa.
  • 2015 — Harakiri. El cas de la família Abe.Lapislàtzuli Editorial. Traduïda en col·laboració amb Ko Tazawa.

Sayonara Barcelona[modifica | modifica el codi]

Sayonara Barcelona, la segona novel·la de l'escriptor i artista baixempordanès publicada el 2007.[3][4][5] Va rebre el Premi Sant Jordi d'Òmnium Cultural el 2006.[6]

Argument[modifica | modifica el codi]

Abraham és un pintor que va marxar de Barcelona fa vint-i-cinc anys sense avisar ningú, deixant molta gent penjada, sobretot una noia embarassada, i ara torna del Japó, on ha viscut, a acomiadar-se de la ciutat i del seu passat per no tornar-hi mai més. Abraham comprèn en aquest viatge que tot ha canviat massa, fins i tot ell, completament lligat a la cultura japonesa i no pas a l'occidental, els seus amics i sobretot la ciutat, que s'ha convertit en un parc temàtic on és difícil sentir algú parlar en català.

El més interessant de tot és com està escrita la novel·la, en principi amb un narrador en tercera persona que observa els seus personatges, els observa de tal manera que fins i tot el podem trobar com un personatge més dins la novel·la, com un detectiu privat que els segueix i en un moment donat ens explica el perquè d'haver escrit el que es llegeix. També ens trobem amb passatges en primera persona amb els personatges narrant els seus punts de vista. Aquests efectes donen gran polifonia a la novel·la i és un recurs de gran interès.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joaquim Pijoan Arbocer». Grup62.cat. [Consulta: 9 abril 2015].
  2. «Escriptors i biblioteques de capçalera» (en català). [Consulta: 3 maig 2016].
  3. Barcelona, Proa, 2010 (2007), 240 pàgines, ISBN 9788482564142
  4. Piñol, Rosa María ««Joaquim Pijoan recibe el premio de novela por su obra ´Sayonara Barcelona´»» (en castellà). La Vanguardia, 16-12-2007. en català: Joaquim Pijoan rep el premi de la novel·la per la seva obra ‘Sayonara Barcelona' [Consulta: 9 abril 2015].
  5. Vilallonga, Borja Revista de Girona, num. 242, maig-juny 2007 [Consulta: 9 abril 2015].
  6. Joan Josep Isern, A la ciutat del perdó al diari Avui, 1 de març de 2007
  7. Puigdevall,, Ponç. «Un dia tornaré». El País, 15-03-2007. [Consulta: 9 abril 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]