Joaquim Renart i Garcia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joaquim Renart)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoaquim Renart i Garcia
Biografia
Naixement 7 de juliol de 1879
Barcelona
Mort 4 de setembre de 1961(1961-09-04) (als 82 anys)[1]
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Formació professional Escola de la Llotja
Es coneix per Foment de les Arts Decoratives,
Cercle Artístic de Sant Lluc
Activitat
Ocupació Pintor, escriptor i arquitecte
Família
Pares Dionís Renart i Bosch, daurador
Modifica les dades a Wikidata

Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879 - 1961) va ésser un dibuixant, pintor i decorador català.[2]

Vida[modifica]

Fill del pintor i daurador Dionís Renart i Bosch, al taller del qual inicià la seva vida professional, i germà de l'escultor Dionís Renart i Garcia. Fou un representant del Simbolisme a Catalunya.[3]

Paravent de Renart conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

Estudià a la Llotja i als tallers de l'escenògraf Francesc Soler i Rovirosa, del pintor Francesc Torrescassana i Sallarés i de Ramon Martí Alsina. Aprengué, també, amb Apel·les Mestres, de qui arribà a ser-ne gran amic i marmessor testamentari.

S'especialitzà en treballs decoratius de daurat, policromat, restauració de retaules i la còpia d'obres d'art i antiguitats. Excel·lí també en l'art de l'ex-librisme i el 1907 l'editorial Oliva de Vilanova edità el llibre Els ex-libris de Renart, exponent magnífic de les arts gràfiques del Modernisme.

Fou un dels fundadors del Foment de les Arts Decoratives, president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de l'Orfeó Català.

Fons personal[modifica]

El seu monumental diari, 87 carpetes escrites entre 1918 i 1961, un dels més extensos del món, ple de referències culturals i polítiques de primera mà, es conserva el manuscrit a la Biblioteca de Catalunya, on també es custodien una seixantena d'àlbums d'il·lustracions fetes per ell mateix, que el complementen. L'obra està en curs de publicació, a càrrec de les editorials Curial i Proa, de moment en sis volums (1995 - 2003). L'arxiu ocupa circa 3,5 metres.[4] Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons està compost per retrats, en format cabinet, d'actors i actrius del segle XIX. Destaca un àlbum que aplega el catàleg de les fotografies d'Antoni Esplugas d'artistes del món del teatre de varietats. El fons també conté retrats familiars d'Apel·les Mestres fruit de la relació d'amistat que van mantenir ambdós dibuixants.[3]

Referències[modifica]

  1. «Joaquim Renart (1879-1961)«, Bibliothèque Nationale de France [Consulta: 3 de març de 2014 (2014-03-03)]
  2. «Joaquim Renart i Garcia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 237. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 
  4. «Fons Joaquim Renart Manuscrits 4170-4267», Barcelona, 2008

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]