Joaquim Rosselló i Ferrà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personavenerable Joaquim Rosselló
Escorca Lluc - Santuari - Joaquim Rosselló 03 ies.jpg
Escultura al Santuari de Lluc (Escorca, Mallorca)
Dades biogràfiques
Naixement Joaquim Rosselló i Ferrà
28 de juny de 1833
Palma (Mallorca)
Mort 20 de desembre de 1909
Monestir de la Real (Mallorca)
Sepultura Església dels Sagrats Cors (Palma de Mallorca)
Activitat professional
Ocupació Sacerdot catòlic i fundador
Orde Oratorians, Missioners dels Sagrats Cors de Randa
prevere i confessor
Commemoració a Església Catòlica Romana
Beatificació Proclamat servent de Déu en 1934; venerable en 2013 (2 de maig)
Festivitat 20 de desembre
Fets destacables Fundador dels Missioners dels Sagrats Cors de Randa
Iconografia Hàbit de prevere
Modifica dades a Wikidata

Joaquim Rosselló i Ferrà (Palma, 28 de juny de 1833 — Monestir de la Real, Mallorca, 20 de desembre de 1909) fou un eclesiàstic, prevere i fundador dels Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.

Biografia[modifica]

Joaquim nasqué a Mallorca el 1833, un dels vuit fills de Gabriel Rosselló i Maria Anna Ferrà, servents de la noble família Gual de Torrella. Molt pietosos, especialment la mare, inculcaren la devoció i la religiositat al nen; Gregori Trigueros, prevere jesuïta, el guià i, influït per ell, va voler fer-se sacerdot. Estudià al seminari de Mallorca i fou ordenat prevere el 1858. Ingressà a l'Oratori de Sant Felip Neri (1864) i en 1890 es retirà a fer vida de contemplació a l'ermita de Sant Honorat, de la muntanya de Randa. Aviat, l'ermita es convertí en casa de retir per a fer-hi exercicis espirituals, formant-s'hi una petita comunitat de preveres al voltant de Rosselló.

Desitjava unir-se a algun orde religiós, però el bisbe de Mallorca Jacint Maria Cervera i Cervera l'impel·lí a fundar una nova congregació, i, a partir de la comunitat de Randa, el 17 d'agost de 1890 es fundà la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, devoció que ell sempre havia fomentat. L'any següent li era confiat el Santuari de Lluc, on s'instal·là la seu de la nova congregació i on residí fins al 1906. Com a prior del santuari, el reformà i el modernitzà. Llavors es trasllada a viure al Monestir de la Real, antiga abadia dels cistercencs llavors abandonada. També fundà una casa a l'església de Sant Gaietà de Palma (Mallorca).

Morí en 1909 i fou sebollit al cementiri de Palma. El seu cos fou traslladat després a l'església dels Sagrats Cors de Mallorca.

Té incoat el procés de la beatificació, que començà en 1934. Ha estat proclamat servent de Déu.