Joaquim de Ros i de Ramis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoaquim de Ros i de Ramis
Església parroquial de Sant Bartomeu (Vallbona d'Anoia) - 2.jpg
Església parroquial de Sant Bartomeu de Vallbona d'Anoia.
Dades biogràfiques
Naixement 1911
Sant Celoni
Mort 1988
Barcelona
Nacionalitat Espanyola
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Obra
Principals edificis Església parroquial de Sant Bartomeu de Vallbona d'Anoia (1948-1952), Palau de Congressos de la Fira de Montjuïc (1963)
Modifica dades a Wikidata

Joaquim de Ros i de Ramis (Sant Celoni, agost de 1911 - Barcelona, 2 de maig de 1988) va ser un arquitecte català.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Fill d'Ignasi de Ros i de Puig i Pilar de Ramis i de Dalmases, pertanyia a una antiga família de la burgesia de Sant Celoni, la casa familiar de la qual, Can Ramis, originària del segle XVII, va restaurar en els anys 1950.[1] Eren també propietaris a Barcelona de la masia de Can Ros (o de Can Armera), els terrenys de la qual van vendre el 1952 per a la construcció del conjunt residencial del barri del Congrés, amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional. Joaquim es va encarregar de la restauració de la masia el 1942.[2]

Va ser arquitecte municipal de Barcelona, on va intervenir en la reforma del passeig de Gràcia, projecte del qual l'element més significatiu van ser els bancs circulars dels xamfrans.[3] Cap del Servei d'Edificis Artístics de l'Ajuntament de Barcelona, es va encarregar de diverses restauracions, com la del Palau del Baró de Castellet (1970), el Palauet Albéniz (1970) o el Palau Cervelló-Giudice (1974). El 1960, amb motiu de la concessió del Castell de Montjuïc a la ciutat, es va encarregar també de la seva restauració i la seva adequació com a Museu Militar.[4] Entre 1978 i 1979 es va encarregar de la restauració del Portal Miralles, construït per Antoni Gaudí el 1902.[5]

Una de les seves primeres obres va ser el Monument als Caiguts, al Fossat de Santa Elena del Castell de Montjuïc (1940), realitzat juntament amb Josep Soteras i Mauri, Manuel Baldrich i Tibau i Manuel de Solà-Morales, i els escultors Miquel i Llucià Oslé. El monument constava de tres arcs —el del mig, més alt i ample—, un altar i un sepulcre coronat per un obelisc amb una creu, a més d'una làpida on es trobava l'escultura realitzada pels germans Oslé, una figura jacent amb una corona de llorer als peus.[6]

Entre 1948 i 1952 va construir l'església parroquial de Sant Bartolomeu de Vallbona d'Anoia, en substitució de la destruïda durant la Guerra Civil.[7]

El 1962 va dissenyar la font de la plaça de Sant Felip Neri, formada per una tassa octogonal, sobre la qual s'elevava una columna d'uns tres metres d'altura, amb una tassa circular de menor grandària en la seva part inferior, i coronada per una estàtua de sant Sever, obra de Josep Miret. Aquesta figura va ser robada a l'any següent i substituïda per una estatueta del mateix autor coneguda com L'estudiant, igualment sostreta a la fi dels anys 1970. Actualment tan sols queda el cos de la font.[8]

El 1963 va construir el Palau de Congressos de la Fira de Montjuïc.

El 1967 va projectar un altar per al presbiteri de la Basílica de Santa Maria del Pi.[9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Barral i Altet et al., Jornet, p. 722.
  2. Ricard Fernández Valentí. «60 años del barrio del Congrés (II). Un itinerario urbano», 13-10-2013. [Consulta: 23 febrer 2015].
  3. Lecea et al., 2009, p. 525.
  4. Barral i Altet et al., Jornet, p. 215.
  5. Gausa; Cervelló; Pla, 2002, p. D14.
  6. Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Joan Francesc Ainaud. «Als Caiguts del Fossat de Santa Elena». [Consulta: 15 març 2014].
  7. «Església parroquial de Sant Bartomeu (s. XX)». [Consulta: 23 febrer 2015].
  8. Lecea et al., 2009, p. 300.
  9. Barral i Altet et al., Jornet, p. 129.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barral i Altet, Xavier; Beseran, Pere; Canalda, Sílvia; Guardià, Marta; Jornet, Núria. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1. 
  • Gausa, Manuel; Cervelló, Marta; Pla, Maurici. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002. Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3. 
  • Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.