Joc de l'oca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula jocJoc de l'oca
Goosy Goosy Gander 02.JPG
Tipus joc de tauler
Més informació
BoardGameGeek 2785
Modifica dades a Wikidata
El Joc de l'Oca
Edició de Joan Francesc Piferrer, Barcelona, segle XIX

El joc de l'oca és un joc de tauler per a entre dues i quatre persones, per bé que hi pot jugar més gent. L'objectiu del joc és avançar per 63 caselles amb dibuixos d'oques, en un recorregut en forma d'espiral, arribant al centre del tauler.[1] Hi ha caselles especials, que poden fer retrocedir, avançar, entre altres coses. Des del segle XVIII apareixen versions pedagògiques[2] o polítiques,[3][4] i des del segle XIX de propaganda comercial.[5] Sovint s'hi troba un altre joc com ara el parxís o els escacs a l'altra cara del tauler.[6] Continua inspirant artistes,[7] pedàgogs,[8][9] empresaris i polítics[10][11] a desenvolupar-ne versions noves.

Història[modifica]

Imatges externes
Foto del més antic tauler conegut del joc de l'oca, conservat al MET a Nova York[12]

És un joc antic d'inventor desconegut. Un primer esment escrit data del 1480 a Itàlia on s'hauria creat cap al segle XV en basar-se en jocs practicats a l'Orient Mitjà i Àsia.[12] El tauler més antic conservat, una versió molt luxosa feta de banús, fill d'or, vori, i banya data de la primera meitat del segle XVI i va ser fabricada segons un disseny italià a Gujarat (Índia). Es conserva al Metropolitan Museum of Art a Nova York. Al revés hi ha un tauler d'escacs.[6]

Versió mallorquina amb 142 caselles[13]
Editat per Gabriel Guasp, Palma, Segle XVII

El joc va popularitzar-se joc als temps moderns i s'utilitzava sovint com obsequi diplomàtic.[6] Així Francesc de Mèdici en va enviar un exemplar a Felip II d'Espanya a mitjans del Segle XVI.[14] El joc es va estendre al Regne Unit el 1597, quan John Wolfe el va descriure com «el nou joc més agradable de l'oca» al Stationers' Register, l'anuari del gremi dels impressors i editors de Londres.[15] El 1758 la Duquessa de Norfolk jugava al joc de l'oca a Worksop, segons Horace Walpole.[16]

Antic Musée du jeu de l'Oie a Rambouillet, tancat el 2011

Joan Amades ha descobert una primera edició mallorquina, probablement del segle XVII, més complex i amb 141 caselles en lloc dels 63 habituals. A més dels dibuixos tradicionals s'hi troben altres animals, un tonell, una garrafa amb got de vi, qui potser obligaven el jugador a pagar el beure als companys.[17] Des de mitjans del segle XVIII surten les primeres edicions valencianes, pels impressors Laborde, Montpié i Villalba.[18] Eren generalment xilografies en blanc i negre, de vegades pintades toscament a l'estergit. Als Països Catalans la primera litografia coloriada va ser publicada per l'editor barcelonès Faustino Paluzie a mitjans del segle XIX.[19] S'ha apuntat alguna similitud amb el joc català de l'auca, però els dos jocs no tenen cap relació entre ells. El joc de l'auca té més punts en comú amb la ruleta o el bingo.[20]

La ciutat francesa de Rambouillet conserva una col·lecció de 2400 taulers del Joc de l'Oca, llegat de l'editor parisenc Pierre Dietsch. Del 2001 al 2011 va ser presentada al desaparegut Musée du jeu de l'Oie. Les peces s'exposen ara en exposicions temporaris. Conté entre d'altres una edició veneciana del 1650 i una versió espanyola de marfil.[5] El Museu del Joguet de Catalunya a Figueres va dedicar una sala al joc de l'oca i els seus derivats.[12]

Regles[modifica]

La fitxa de cada jugador va avançant segons la numeració obtinguda pels dos daus (en la versió original i més estesa per Europa, per bé que hi ha variacions que es juguen amb només un dau), que van tirant per torns. Guanya el primer jugador que arriba a la casella número 63.[21] Hi ha diverses caselles especials, que poden fer avançar, retrocedir o quedar-se un o més torns sense tirar. Algunes, com l'oca, permeten avançar diverses caselles. Altres, fan retrocedir, i n'hi ha que, com els daus o el pont, permeten fer ambdues coses.[22]

Imatge Casella Nº de casella Descripció
Oca 5, 9, 14, 18, 23, 27, 32, 36, 41, 45, 50, 54 i 59 Amb dos daus, es torna a moure la quantitat tirada als daus. Si s'ha caigut, en la primera tirada, a l'oca de la casella 9, s'arribaria directament al final. Aleshores el que es fa és anar a la casella dels daus, a la que marca la tirada feta (6 + 3 o 5 + 4). Si es juga amb un sol dau, s'avança fins a la següent casella on hi ha dibuixada una oca i es torna a tirar.
Pont 6 i 12 Si es cau a una casella de pont, es va fins a la següent casella de pont i es torna a tirar.
Fonda 19 Una jugada sense moure's.
Daus 3 - 6 26 Amb dos daus, casella on es va si es treu un 3 - 6 a la primera tirada. Amb un dau, en caure-hi es va a l'altra casella amb daus i es torna a tirar.
Pou 31 Dues jugades sense moure's. Si un altre jugador hi cau, se surt al següent torn.
Laberint 42 Es torna a la casella 39 (o la 30, segons versions).
Presó 52 No es pot moure fins que un altre jugador hi cau i el substitueix (o pasen tres torns, segons versions).
Daus 4 - 5 53 Amb dos daus, casella on es va si es treu un 4 - 5 a la primera tirada. Amb un dau, en caure-hi es va a l'altra casella amb daus i es torna a tirar.
La mort 58 Es torna al principi del recorregut.

El joc en les arts i enllà[modifica]

« Em surt un número que m'obliga
A situar-me damunt una oca.
Torno a tirar.
Laberint. Pago cinc punts.
19. Posada. Pago tres punts i reposo dues jugades.
És de tots conegut l'èxit aconseguit pel joc de l'oca
Arribo segon al número 63.
»

Referències[modifica]

  1. «Joc de l'oca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vegeu per exemple la versió editada el 2009 per l'Agència de Residus de Catalunya per sensibilitzar al reciclatge: «Joc de l'Oca» (pdf). Agencia de Residus de Catalunya, 2009. [Consulta: 1 gener 2017].
  3. Carrington Bolton, 1895, p. 147.
  4. «El joc de l’oca en versió independentista « RAC105» (àudio). www.rac105.cat, 12 novembre del 2012. [Consulta: 1 gener del 2017].
  5. 5,0 5,1 «Les jeux de l’Oie (Fonds Pierre Dietsch)» (en francès). Ville de Rambouillet, 13 maig del 2015. [Consulta: 1 gener 2017].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Chess and goose game board» (en anglès). Nova York: Metropolitan Museum of Art, s.d. [Consulta: 2 gener del 2017].
  7. «Joc de l'Oca». El globus vermell, s.d.
  8. «El taller d'estiu i el joc de l'Oca primeres activitats de la Festa del Jovent de Pira». Oficina Jove - Generalitat de Catalunya, 4 agost del 2016. [Consulta: 1 gener 2017].
  9. «Joc de l'Oca medieval». Plataforma per la Llengua - Jocs i joguines en català, s.d. [Consulta: 1 gener 2017].
  10. «La CUP edita el joc de l’oca per capgirar la història». Candidatura d'Unitat Popular, 20 maig del 2015. [Consulta: 1 gener del 2016].
  11. «El Joc de l’Oca, el nou producte de marxandatge de la Casa de la Vall». Ara Andorra, 2 desembre del 2015.
  12. 12,0 12,1 12,2 «Grand Jeu de l’Oie». Museu del Joguet de Catalunya, s.d. [Consulta: 1 gener 2017].
  13. Amades, 1950, p. 9.
  14. Aleff, H. Peter. «Introduction». A: The Royal Game of the Goose Its History and Rules of Play (en anglès), 1982-2015. 
  15. Murray, Harold James Ruthven. A history of board-games other than chess (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1952, p. 267. 
  16. The Letters of Horace Walpole, Volume 2, carta 284.
  17. Amades, 1950, p. 11-12, 14.
  18. Amades, 1950, p. 16.
  19. Amades, 1950, p. 18-19.
  20. Clotet, Jaume; Garcia-Espuche, Albert «Els jocs més populars». Sapiens, 137, Desembre 2013.
  21. Soler i Amigó, Joan. «Oca». A: Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcelona: Barcanova, 1998, p. 507. ISBN 9788448900120. 
  22. «Jocs de Taula». xtec.cat. [Consulta: 1 gener 2017].
  23. Brossa, Joan. «El joc de l'oca».
  24. Bordons, Glòria. Introducció a la poesia de Joan Brossa. Edicions 62, 1988, p. 131. ISBN 9788429727296. 
  25. El Gran Juego de la Oca - El concurso - Introducción. (castellà)
  26. «Canal del Joc de l'Oca». Guies de Muntanya de Montserrat. [Consulta: 1 gener 2017].
  27. Offenbach, Jacques; Meilhac, Henri; Halévy, Ludovic. «Acte II - Le jeu de l'oie» (en francès), 1864.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joc de l'oca Modifica l'enllaç a Wikidata