Jocelyne Jocya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJocelyne Jocya
Biografia
Naixement7 gener 1942 Modifica el valor a Wikidata
El Pertús (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 2003 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
West Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de mama Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióMúsica de jazz i compositora de cançons Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –
GènereChanson Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDisques Vogue Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjocelyne-jocya.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm7316524 Musicbrainz: 1782b7a3-4bef-4262-b83f-23ff457f4206 Modifica els identificadors a Wikidata

Jocelyne Jocya, del seu veritable nom Jocelyne Taulère ('Teulera'), nada al Pertús (Rosselló), 7 de gener de 1942West Hollywood, Califòrnia, 18 d'agost de 2003) era una cantant, autora, compositora, intèrpret catalana i advocada dels drets dels nens.

Biografia[modifica]

Nascuda a una família d'hotelers del Pertús, i després dels estudis al liceu Bon Secours de Perpinyà,[1] comença la carrera a l'edat de 17 anys participant en un concurs de talents a França, titulat Les Nº 1 de demain a l'Olympia.

A 14 anys son pare li demanà què li agradaria de rebre com a present de Nadal. Jocelyne no dubtà: volia una guitarra. Havien començat les sessions de música familiars, amb els companys, al col·legi de monges. Anualment Jocelyne passa un mes a Anglaterra a estudiar l'anglès. Te 15 anys. Peter Duncan, famós realitzador de la televisió, la sent cantar, en una reunió privada i decideix de presentar-la en el seu programa "In town tonight". És la primera escena pública de Jocelyne. A 16 anys fa un sojorn a París on continua els escudis de llengües (anglès, italià, castellà i hebreu). Animada pels amics pren port en el concurs de la cançó a l'Olympia on actua com a vedet Edith Piaf.

Hi presenta una cançó desconeguda a França: Bon voyage, i guanya el primer premi. És el 19 de març de 1958, data que marca el veritable començament de la seva carrera artística. Tres anys després guanya, també a l'Olympia el Coq d'Or de la chanson française, i comença les llargues girades musicals (França, Anglaterra, Bèlgiça, Alemanya, Suïssa, Grècia, Turquia, Portugal, Israel, Amèrica del Nord, sense oblidar una breu estada a Barcelona). A l'Amèrica del Nord coneix Barbra Streisand i Burt Bacharach. El contacte amb la famosa contant i el famós autor l'ajuden molt artísticament. A l'abril del 1965 juntament amb Jacques Brel i el cantant americà Neil Sedaka, torna a Israel. A Tel Aviv coneix Frank Sinatra que li demana de mudar-se novament als EUA on desitja presentar-la personalment. Mentre la cançó ye-yé comença a perdre posicions, Jocelyne torna a París, fidel a les cançons que porten al cor. Amb Edigsa enregistra un disc en la seva llengua materna, el català. En el disc s'inclouen el seu èxit "Bon viatge", dues cançons angleses de moda, de gran bellesa melódica i força interpretativa, i una cançó que com a rossellonesa, canta amb alegria, "La sardana", cançó moderna que evoca l'aire de la trodicional dansa catalana.

La seva interpretació de la seva cançó Bon voyage li ha permès de guanyar un cotxe, un contracte d'enregistrament, i l'atenció d'Édith Piaf, qui presidia el concurs. El seu enregistrament de Bon voyage, del qual ven milions d'exemplars al món, la propulsa al davant de l'escena. Esdevingué la protegida de Piaf i després assolí tres vegades el premi del Coq d'Or de la chanson française.

L'any 1988, creà la Federation for the Declaration of the Rights of Children, una organització no governamental per als drets de nens.[2]

Defalleix a l'edat de 61 anys, d'un càncer del pit. És enterrada al Pertús.

Discografia[modifica]

  • 1958 : Bon Voyage
  • 1958 : Les Gitans - Vol. 2
  • 1958 : Le Coq de la chanson française (compilation)
  • 1958 : Chanson Parade Vol. 1 (compilation)
  • 1959 : Pour peu qu’on m’aime - Vol. 3
  • 1960 : Notre concerto - Vol. 5
  • 1960 : N° 20 (sonorama)
  • 1960 : L’Arlequin de Tolède - Vol. 4
  • 1961 : Ton Adieu
  • 1962 : La Plus Haute Colline
  • 1963 : Tout se sait un jour
  • 1964 : Il ne fallait pas
  • 1966 : Jocelyne Jocya - Canta en català
  • 1967 : Comme les autres
  • 1970 : Douya Douya
  • 1980 : Si tous les je t’aime

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]