Jocelyne Khoueiry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJocelyne Khoueiry
Nom original(ar) جوسلين خويري Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1955 Modifica el valor a Wikidata
Beirut (Líban) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 2020 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Biblos (Líban) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, activista Modifica el valor a Wikidata
PartitFalanges Libaneses Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil Libanesa Modifica el valor a Wikidata

Jocelyne Khoueiry (àrab: جوسلين خويري) (Beirut, 15 d'agost de 1955 - Biblos, 31 de juliol de 2020)[1] fou una combatent de la guerra de Líban.

Biografia[modifica]

Cristiana maronita, durant la guerra civil libanesa va militar a les Falanges Libaneses, una milícia d'extrema dreta que lluitava contra els combatents palestins de l'OAP. La imatge de Khoueiry va esdevenir objecte d'atenció mediàtica mundial[2] arran de la seva participació en una acció el 6 de maig del 1976 a la plaça dels màrtirs, al cor de Beirut, contra combatents palestins. En aquesta acció, juntament amb sis dones més de la seva edat, Khoueiry va provocar la retirada de la facció contrària, força més nombrosa, després que ella mateixa n'executés el cap.[cal citació] El combat va durar un total de sis hores.[3] Posteriorment, Khoueiry va arribar a tenir fins a mil combatents a les seves ordres.[2] Els efectius de les militants de la Falange van assolir les 1.500 dones l'any 1983.[4] Khoueiry va lliurar les armes el 1986.

Segons algunes visions, al final de la guerra civil libanesa, Khoueiry va fer una transició des del cristianisme identitari a una fe moderada.[5] La pel·lícula L'assassina (1988), de la cineasta libanesa Jocelyne Saab[6] i difosa per Canal Plus França, mira de reflectir aquest procés.

Khoueiry fou fundadora de les associacions "La libanesa 31 de maig"; "Sí a la Vida" (1995), i d'un centre Joan Pau II (2000).[7] Era membre de la comissió episcopal per a la família i la vida de l'Assemblea dels patriarques i bisbes catòlics del Líban. L'any 2012 va participar al sínode sobre l'Orient mitjà,[8] i el 2014, al Sínode dels bisbes sobre els reptes pastorals de la família al context de l'evangelització. També va ser nomenada al Consell Pontifici per als Laics.[2]

Referències[modifica]

  1. «Notice de personne "Khoueiry, Jocelyne (1955-....)"». catalogue.bnf.fr. [Consulta: 29 octubre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 Écho magazine, la libanaise au fusil-mitrailleur, n°18, 30 avril 2015, p.32-33, par Patrice Favre
  3. [enllaç sense format] https://fr.zenit.org/articles/du-front-a-l-annonce-de-l-evangile-de-la-vie/
  4. Famille chrétienne, Quand Marie est là, la violence s'évanouit, n°1938, 7-13 mars 2015, p.42, par Magali Michel
  5. [enllaç sense format] http://www.famillechretienne.fr/livres/litterature/biographies-et-entretiens/jocelyne-khoueiry-l-indomptable-161080 sur Famille chrétienne
  6. «Films / أفلام» (en anglès). جمعية أصدقاء جوسلين صعب -Association des amis de Jocelyne Saab - Jocelyne Saab's Friends Association, 29-01-2019. [Consulta: 23 agost 2019].
  7. [enllaç sense format] http://fr.radiovaticana.va/news/2014/11/22/invit%C3%A9_du_dimanche__jocelyn_khoueiry/1112080 sur Radio Vatican
  8. [enllaç sense format] https://fr.zenit.org/articles/jocelyn-khoueiry-du-liban-au-synode-une-expertise-de-terrain/

Bibliografia[modifica]

  • Jocelyne Khoueiry l'indomptable, Nathalie Duplan i Valérie Raulin, Le Passeur, 5 de març del 2015.
  • Cèdre et la Croix - Jocelyne Khoueiry, une femme de combats, Nathalie Duplan, Valérie Raulin, 2005. 

Enllaços externs[modifica]