Jocs Olímpics d'Estiu de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentJocs Olímpics d'Estiu de 2024
Imatge
Text del lemaVenez partager, irene i Rinne do Chomhroinnt Modifica el valor a Wikidata
TipusJocs Olímpics d'Estiu Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps26 juliol 2030 - 11 agost 2024 Modifica el valor a Wikidata
Data2024 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició33 Modifica el valor a Wikidata
2020 Modifica el valor a Wikidata
2028 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParís Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè Olímpic Internacional i Comitè organitzador dels Jocs olímpics i paralímpics d'estiu de 2024 Modifica el valor a Wikidata
Participant
MascotaLes Frígies Modifica el valor a Wikidata
Format per

Lloc webparis2024.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Paris2024 Twitter: Paris2024 Instagram: paris2024 LinkedIn: paris-2024-olympic-and-paralympic-games-bid Youtube: UCg4W1uf-i5X1nVaeWJsKuyA TikTok: paris2024officiel Modifica el valor a Wikidata
Les Phryges (Les Frígies en català), són les mascotes oficials dels Jocs Olímpics i Paralímpics de París 2024

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 2024, oficialment Jocs de la XXXIII Olimpíada, serà un esdeveniment multi-esportiu que està previst que se celebri entre el 26 de juliol i l'11 d'agost de 2024 a la ciutat de París (França) sota l'organització del Comitè Olímpic Internacional.[1] Serà la tercera vegada que la ciutat francesa organitzi uns Jocs Olímpics, després de les edicions de 1900 i 1924 i es convertirà en la segona ciutat, després de Londres, en organitzar 3 vegades unes olimpíades. Aquests Jocs Olímpics, conmemoraran el centenari dels Jocs Olímpics de París de 1924 i seran els sisens Jocs Olímpics organitzats a França en tota la història (3 olimpíades d'estiu i 3 d'hivern). Es preveu que l'esdeveniment torni al format de cicle de 4 anys, després que els Jocs Olímpics de Tòquio de 2020, s'haguessin d'endarrerir al 2021 degut a la pandèmia del Covid-19.

La principal novetat és la inclusió com a disciplina olímpica del break-dance,[2] així com l'eliminació del Karate (que va entrar per primera vegada als Jocs Olímpics de Tòquio), el Beisbol i el Softbol.[3] També hi haurà diferents canvis de proves en les diverses disciplines. Les més notòries són l'eliminació dels 50km marxa masculí, que serà substituïda per una prova mixta de marxa o l'ampliació de 2 a 4 esdeveniments d'escalada.[4] Tot això amb l'objectiu, segons el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach "d'arribar a una autèntica paritat entre homes i dones esportistes".[5]

Procés de candidatures[modifica]

Les ciutats de París, Hamburg, Budapest, Roma i Los Angeles van presentar candidatura per acollir els Jocs de la XXXIII Olimpíada. El 16 de setembre del 2015, les cinc ciutats van ser anunciades oficialment pel COI,[6] tot i que el 29 de novembre de 2015, Hamburg va retirar la seva candidatura després de la celebració d'un referèndum on la població va decidir amb un 52% que no volia l'organització dels jocs a la seva ciutat.[7] Un any més tard, el 21 de setembre de 2016 era la ciutat de Roma qui retirava la seva candidatura als Jocs Olímpics. La seva nova alcadessa, Virginia Raggi del Moviment 5 Estrelles, va rebutjar la celebració de les olimpíades a la ciutat amb dures crítiques a les conseqüències econòmiques i socials que un esdeveniment com aquest comportava.[8] Finalment, el 22 de febrer de 2017, Budapest també retirava la seva candidatura a organitzar els jocs, després que es recollissin més de 250.000 signatures en contra de la celebració, adduint motius de desastre financer.[9] Així doncs, només París i Los Angeles van arribar a la candidatura final per l'elecció dels Jocs Olímpics de 2024. Davant les circumstàncies de renúncia de diverses ciutats a organitzar els Jocs Olímpics, el COI va presentar una proposta per tal que s'escollís simultàniament la seu dels Jocs de 2024 a París i del 2028 a Los Angeles. Aquesta proposta va ser ratificada el 13 de setembre de 2017 en la celebració de la 131a sessió del Comitè Olímpic Internacional, que es va realitzar a la capital peruana de Lima.[10]

Esports[modifica]

Les normes actuals del Comitè Olímpic Internacional (COI) estableixen que hi ha 28 esports "obligatoris" a cada edició dels jocs olímpics i a més a més es pot afegir fins a un total de 6 esports més en cada edició olímpica. Aquestes disciplines seran seleccionades pel Comitè Organitzador de cada edició i s'envien al COI amb una antelació de 5 anys abans de l'esdeveniment, tenint en compte que el nombre total de participants no pot sobrepassar els 10.500 atletes.[11]

El programa dels Jocs Olímpics de 2024 està previst que tindrà 329 esdeveniments de 32 esports diferents i serà la primera vegada des dels Jocs Olímpics de Roma de 1960 que tindrà menys esdeveniments que l'edició anterior (a Tòquio es van celebrar 339 esdeveniments). El Karate amb 8 esdeveniments i el bèisbol i softbol amb 2, queden fora d'aquesta edició, mentre que l'aixecament de pes perd 4 esdeveniments. El breakdance com a nou esport tindrà 2 esdeveniments i l'escalada olímpica guanya 2 esdeveniments respecte a Tòquio 2020.[12]

* Athletics pictogram.svg Atletisme (51)

Possible participació d'esportistes de Rússia i Bielorússia[modifica]

Des del 2017 Rússia ha estat exclosa dels Jocs Olímpics, tant d'estiu como d'hivern, arran d'un cas massiu de dòping, mentre que els seus esportistes podien participar-hi però no pas sota la bandera del país, i ho feren com a «Atletes olímpics de Rússia» el 2018 i «Comitè Olímpic Rus» el 2021 i 2022.[13]

Arran però de la invasió russa d'Ucraïna de 2022, el 25 de gener de 2023, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va fer públic un manifest[14] de suport al poble ucraïnès, en el que preveia que cap funcionari ni representant polític rus o bielorús fos convidat ni acreditat a cap esdeveniment esportiu internacional, ni s'exhibissin banderes, colors o qualsevol identificació ni en sonessin els himnes, però oferia a atletes d'aquestes nacionalitats poder competir sota bandera neutral. Això va provocar una forta contestació d'Ucraïna, a la que també s'hi va sumar la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas.[15]

El 2 de febrer Letònia, Lituània i Polònia es van afegir a la petició de no deixar competir als esportistes russos i bielorussos, mentre Letònia i Ucraïna van amenaçar de fer-hi boicot i no participar-hi donat el cas, mentre que Polònia esmentava aquesta possibilitat i la de fer una coalició d'uns 40 estats que es podrien afegir a l'hipotètic boicot, inclosos els EUA, el Regne Unit i el Canadà. Per la seva banda, el director dels Jocs de París, Tony Estanguet, va recordar que la decisió requeia en el Comitè Olímpic Internacional, però va precisar que era favorable a mantenir el símbol de caràcter universal dels Jocs Olímpics i deixar competir-hi els esportistes sota bandera i símbols neutrals.[13][16]

Referències[modifica]

  1. «The competition schedule for the Paris 2024 Olympic Games has been finalised» (en anglès). Paris 2024. [Consulta: 11 gener 2023].
  2. «Breaking confirmed in Games programme» (en angles). bbc.com, 07-12-2020. [Consulta: 11 gener 2023].
  3. «Karate, béisbol y softbol, los grandes afectados en París 2024» (en castellà). as.com, 21-02-2019. [Consulta: 11 gener 2023].
  4. «Dos años para París 2024: así cambiará el programa olímpico» (en castellà). mundodeportivo.com, 26-07-2022. [Consulta: 11 gener 2023].
  5. «El break-dance se suma als Jocs Olímpics més paritaris a París 2024». elperiodico.cat, 18-12-2020.
  6. «IOC unveils five candidates for 2024 Summer Games» (en anglès). reuters.com, 16-09-2015.
  7. «Hamburg referendum votes against bidding to host 2024 Olympic Games» (en anglès). theguardian.com, 29-11-2015.
  8. «New mayor kills off Rome's bid for 2024 Olympics» (en anglès). reuters, 21-09-2016.
  9. «Budapest withdraws Bid to Host 2024 Summer Olympics» (en anglès). New York Times, 22-02-2017.
  10. «IOC makes historic decision by simultaneously awarding Olympic Games 2024 to Paris and 2028 to Los Angeles» (en anglès). Comitè Olímpic Internacional, 13-09-2017.
  11. «Big changes to Olympic sports programme on way after Agenda 2020 Summit» (en anglès). insidethegames.biz, 19-07-2014.
  12. «Programa olímpic oficial» (en anglès). París 2024. [Consulta: 24 gener 2023].
  13. 13,0 13,1 «With the Paris Olympics 18 months away, the debate over Russian athletes is back» (en anglès). NPR, 02-02-2023. [Consulta: 3 febrer 2023].
  14. «Statement on solidarity with Ukraine, sanctions against Russia and Belarus, and the status of athletes from these countries» (en anglès). COI, 25-01-2023. [Consulta: 29 gener 2023].
  15. «Guerra de Ucrania - Día 339» (en castellà). Revista Ejércitos, 28-01-2023. [Consulta: 28 gener 2023].
  16. Olive, Noemie; Strauss, Marine «Up to IOC to decide if Russia can compete in Paris 2024 - Estanguet» (en anglès). Reuters, 03-02-2023.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'Estiu de 2024