Jocs Olímpics d'estiu de 1972

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jocs Olímpics d'estiu 1972)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula Jocs OlímpicsJocs Olímpics de Munic de 1972
Munchen 1972.jpg
Olympic rings with white rims.svg
Cerimònia d'obertura 26 d'agost del 1972
Inaugurats per Gustav Heinemann
Cerimònia de clausura 11 de setembre del 1972
Comitès participants 121
Atletes participants 7.123
Homes 6.065
Dones 1.058
Esdeveniments 195 de 17 esports
Jurament Olímpic dels atletes Heidi Schüller
Jurament Olímpic dels jutges Heinz Pollay
Lema The Happy Games
(Els Jocs feliços)
Flama Olímpica Günter Zahn
Mascota Waldi
Estadi Olímpic Estadi Olímpic de Munic
Modifica les dades a Wikidata

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1972, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XX Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Munic (República Federal d'Alemanya) entre els dies 26 d'agost i 11 de setembre. En aquests Jocs hi van participar 7.123 atletes (6.065 homes i 1.058 dones) de 121 comitès nacionals diferents, competint en 21 esports i 195 especialitats.

Els Jocs Olímpics de Munic de 1972 van ser els segons Jocs Olímpics d'estiu que se celebraren a Alemanya, després dels Jocs Olímpics d'estiu de 1936 realitzats a la ciutat de Berlín durant el Tercer Reich. Els Jocs Olímpics de Munic serviren per presentar una nova, democràtica i optimista Alemanya als ulls del món, com ho demostra el seu lema oficial, "Els jocs feliços". L'emblema dels Jocs va ser un logotip en el qual apareixia un sol blau, el "sol brillant". Per primera vegada s'introduí la figura de mascota olímpica, representada pel gos de raça teckel "Waldi", dissenyat per Otl Aicher.

Antecedents[modifica]

En la 64a Sessió Plenària del Comitè Olímpic Internacional (CIO), realitzada el 26 d'abril de 1966 a Roma (Itàlia), s'escollí com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1972 a la ciutat de Munic per davant de Madrid, Mont-real i Detroit:[1]

Votacions de 1972
Ciutat Comitè Olímpic Ronda 1 Ronda 2
Munic RFA RFA 29 31
Madrid Espanya franquista Espanya 16 16
Mont-real Canadà Canadà 6 13
Detroit Estats Units Estats Units 6 -

Lema[modifica]

Citius, altius, fortius és una locució llatina que vol dir "més ràpid, més alt, més fort". Aquest fou el lema dels Jocs Olímpics de Munic 1972. Juntament amb els cinc anells entrellaçats i amb la flama Olímpica, simbolitza l'esperit olímpic. La frase fou pronunciada pel baró Pierre de Coubertin a la inauguració dels primers Jocs Olímpics de l'Edat Moderna a Atenes.[2] El lema fou ideat pel frare dominic Henri Didon, amic de Coubertin, pel frontispici del seu Col·legi Albert Magne de París. Gramaticalment, el lema està format pel comparatiu dels adjectius citus, altus i fortis.

Massacre de Munic[modifica]

Article principal: Massacre de Munic
Països participants als Jocs Olímpics d'estiu de 1972. Les nacions ombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

Els Jocs Olímpics de 1972 patiren un acte terrorista que els marcà. El dia 5 de setembre un grup de terroristes palestins de l'organització Setembre Negre assassinaren dos atletes israelians i agafaren uns altres nou com a ostatges. Després d'un frustrat intent de rescat, tots els ostatges i terroristes, exceptuant-ne tres, foren morts. Malgrat el succés, els Jocs seguiren amb total normalitat, després de ser suspesos durant vint-i-quatre hores. Alguns atletes, molt pocs, abandonaren la vila olímpica de Munic.

Comitès participants[modifica]

En aquests Jocs participaren un total de 121 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els d'Albània, Alt Volta (actual Burkina Faso), Aràbia Saudita, Dahomey (avui en dia Benín), Gabon, Corea del Nord, Lesotho, Malawi, Somàlia, Swazilàndia i Togo.

Retornaren a la competició Cambodja, Congo, Guatemala i Haití i deixaren de participar Congo Kinshasa, Guinea, Hondures, Iraq, Líbia i Sierra Leone.

Esports disputats[modifica]

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 195 proves de 23 esports diferents:

Anells Olímpics Esports als Jocs Olímpics de Munic

Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolo
demostració: Bàdminton | Esquí aquàtic

Seus[modifica]

Vista general de l'Olympiapark.
Seu de la competició de natació.
Entrenaments de gimnàstica.
  • Parc Olímpic de Munic (Olympiapark)
    • Estadi Olímpic (Olympiastadion) – cerimònies d'inauguració i clausura, atletisme, futbol (final), hípica (salts per equips), pentatló modern (hípica)
    • Estadi de Boxa (Boxhalle) – boxa i judo (final)
    • Velòdrom (Radstadion) – ciclisme (pista)
    • Olympiahalle (Sporthalle) – gimnàstica i handbol (final)
    • Hockeyanlage – hoquei sobre herba
    • Schwimmhalle – natació, pentatló modern (natació), salts i waterpolo
    • Volleyballhalle – voleibol
  • Seus de Munic
    • Regattastrecke (Oberschleißheim) – piragüisme i rem
    • Basketballhalle (Siegenburger Straße) – bàsquet i judo
    • Fechthalle 1 (Messegelände) - esgrima (final)
    • Fechthalle 2 (Messegelände) - esgrima
    • Gewichtheberhalle (Messegelände) - halterofília
    • Judo und Ringerhalle (Messegelände) - judo i lluita
    • Dantebad – waterpolo
    • Schießanlage (Hochbrück) – pentatló modern (tir) i tir olímpic
    • Bogenschießanlage (Englischer Garten) – tir amb arc
    • Riding Facility, Riem – hípica (concurs complet i salts individual) i pentatló modern (hípica)
    • Palau de Nymphenburg – hípica (doma)
    • Grünwald - ciclisme (ruta individual)
  • Altres seus
    • Badia de Kiel – esquí aquàtic i vela
    • Frankenstadion (Nuremberg) – futbol (preliminars)
    • Jahnstadion (Regensburg) – futbol (preliminars)
    • Drei Flüsse Stadion (Passau) – futbol (preliminars)
    • ESV-Stadion (Ingolstadt) – futbol (preliminars)
    • Eiskanal (Augsburg) – piragüisme (eslàlom)
    • Rosenaustadion (Augsburg) - futbol (preliminars)
    • Sporthalle Augsburg (Augsburg) - handbol (preliminars)
    • Donauhalle (Ulm) – handbol (preliminars)
    • Hohenstaufenhalle Göppingen (Göppingen) – handbol (preliminars)
    • Böblingen Sportshalle (Böblingen) – handbol (preliminars)
    • Bundesautobahn 96 - ciclisme (contrarellotge)

Aspectes destacats[modifica]

  • Retornaren a la competició oficial dos esports; l'handbol, absent de l'edició de 1936 i el tir amb arc, absent des de l'edició de 1920. Així mateix s'introduí per primera vegada l'eslàlom en aigües braves en les proves de piragüisme.
  • Els Joc Olímpics de Munic de 1972 marcaren l'inici del domini de Cuba com la potència esportiva principal d'Amèrica Llatina i el Carib, encapçalant el medaller entre les nacions d'aquell continent, un lloc que no ha perdut en cap de les edicions posteriors en les que ha participat, exceptuant Pequín 2008, relegada per Brasil.
  • Mark Spitz aconseguí set medalles d'or en natació, convertint-se en l'heroi dels Jocs. Aquest rècord fou vigent fins als Jocs Olímpics de Pequín 2008, moment en el qual fou superat pel nedador nord-americà Michael Phelps.
  • El gimnasta japonès Sawao Kato aconseguí 5 medalles en la categoria de gimnàstica artística, tres d'or i dues de plata; i la nedadora australiana Shane Gould també aconseguí 5 medalles, tres d'or, una de plata i una altra de bronze, si bé aquesta ho féu als 15 anys.
  • El finlandès Lasse Viren aconseguí un doblet en 5.000 i 10.000 m llisos.
  • El lluitador Dan Gable aconseguí la medalla d'or en la categoria de -58 kg sense haver perdut cap punt en la lluita. El neerlandès Wim Ruska es convertí en l'únic judoca en fer-se en dues medalles d'or en uns mateixos Jocs.

Medaller[modifica]

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1972. País amfitrió ressaltat.

Segell commemoratiu de la RFA sobre la celebració dels Jocs Olímpics.
Jocs Olímpics d'estiu de 1972 Anells Olímpics
Posició País   Or     Plata     Bronze   Total
1 Unió Soviètica Unió Soviètica 50 27 22 99
2 Estats Units Estats Units 33 31 30 94
3 República Democràtica Alemanya RDA 20 23 23 66
4 RFA RFA 13 11 16 40
5 Japó Japó 13 8 8 29
6 Austràlia Austràlia 8 7 2 17
7 Polònia Polònia 7 5 9 21
8 Hongria Hongria 6 13 16 35
9 Bulgaria (1967-1971) Bulgària 6 10 5 21
10 Itàlia Itàlia 5 3 10 18

Medallistes més guardonats[modifica]

Categoria masculina[modifica]

Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Mark Spitz Estats Units Estats Units Natació 7 0 0 7
Sawao Kato Japó Japó Gimnàstica 3 2 0 5
Akinori Nakayama Japó Japó Gimnàstica 2 1 1 4
Roland Matthes República Democràtica Alemanya RDA Natació 2 1 1 4
Jerry Heidenreich Estats Units Estats Units Natació 2 1 1 4
Shigeru Kasamatsu Japó Japó Gimnàstica 1 1 2 4
Eizo Kenmotsu Japó Japó Gimnàstica 1 1 2 4
Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Shane Gould Austràlia Austràlia Natació 3 1 1 5
Karin Janz República Democràtica Alemanya RDA Gimnàstica 2 2 1 5
Olga Korbut Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 3 1 0 4
Shirley Babashoff Estats Units Estats Units Natació 2 2 0 4
Liudmila Turíxtxeva Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 2 1 1 4
Tamara Lazakóvitx Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 1 1 2 4

Classificatòria general[modifica]

Atletisme masculí[modifica]

Nom CON Puntuació Nom CON Puntuació
100 m. Llançament de javelina
1. Valeri Borzov Unió Soviètica Unió Soviètica 10,14 1. Klaus Wolfermann RFA RFA 90,48
2. Robert Taylor Estats Units Estats Units 10,24 2. Ianis Lusis Unió Soviètica Unió Soviètica 90,46
3. Lennox Miller Jamaica Jamaica 10,33 3. William Schmidt Estats Units Estats Units 84,42
200 m. Decatló
1. Valeri Borzov Unió Soviètica Unió Soviètica 20,00 1. Nikolai Avilov Unió Soviètica Unió Soviètica 8434
2. Lerry Black Estats Units Estats Units 20,19 2. Leonid Litvinenko Unió Soviètica Unió Soviètica 8035
3. Pietro Mennea Itàlia Itàlia 20,30 3. Ryszard Ktus Polònia Polònia 7984
400 m. 20 km. marxa
1. Vincent Matthews Estats Units Estats Units 44,66 1. Peter Frankel República Democràtica Alemanya RDA 1:26:42,4
2. Wayne Collett Estats Units Estats Units 44,80 2. Vladimir Golubnichi Unió Soviètica Unió Soviètica 1:26:55,2
3. Julius Sang Kenya Kenya 44,92 3. Hans Reimann República Democràtica Alemanya RDA 1:27:16,6
800 m. 50 km. marxa
1. David Wottle Estats Units Estats Units 1:45,9 1. Bernd Kannenberg RFA RFA 3:56:11,6
2. Evgeni Arzhanov Unió Soviètica Unió Soviètica 1:45,9 2. Veniamin Soldatenko Unió Soviètica Unió Soviètica 3:58:24,0
3. Mike Boit Kenya Kenya 1:46,0 3. Larry young Estats Units Estats Units 4:00:46,0
1.500 m. Salt d'alçada
1. Pekka Vasala [[Finlàndia|Finlàndia Finlàndia]] 3:36,3 1. Yuri Tarmak Unió Soviètica Unió Soviètica 2,23
2. Kipchoge Keino Kenya Kenya 3:36,8 2. Stefan Junge República Democràtica Alemanya RDA 2,21
3. Rod Dixon Nova Zelanda Nova Zelanda 3,37,5 3. Dwight Stones Estats Units Estats Units 2,21
5.000 m. Salt amb perxa
1. Lasse Viren Finlàndia Finlàndia 13:26,4 1. Wolfgang Nordwig República Democràtica Alemanya RDA 5,50
2. Mohamed Gammoudi Tunísia Tunísia 13:27,4 2. Robert Seagren Estats Units Estats Units 5,40
3. Ian Stewart Regne Unit Regne Unit 13:27,6 3. Jan Johnson Estats Units Estats Units 5,35
10.000 m. Salt de llargada
1. Lasse Viren Finlàndia Finlàndia 27:38,4 1. Randy Williams Estats Units Estats Units 8,24
2. Emiel Puttemans Bèlgica Bèlgica 27:39,6 2. Hans Baumgartner RFA RFA 8,18
3. Miruts Yifter Ethiopia (1897) Etiòpia 27:41,0 3. Arnie Robinson Estats Units Estats Units 8,03
Marató Triple salt
1. Frank Shorter Estats Units Estats Units 2:12:19,8 1. Victor Sancev Unió Soviètica Unió Soviètica 17,35
2. Karel Lismont Bèlgica Bèlgica 2:14:31,8 2. Jörg Drehmel República Democràtica Alemanya RDA 17,31
3. Mamo Wolde Ethiopia (1897) Etiòpia 2:15:08,4 3. Nelson Prudencio Brasil Brasil 17,05
110 m. tanques Llançament de pes
1. Rodney Milburn jr. Estats Units Estats Units 13,24 1. Wladyslaw Komar Polònia Polònia 21,18
2. Guy Drut [[França|França França]] 13,34 2. Jörg Drehmel Estats Units Estats Units 21,17
3. Thomas Hill Estats Units Estats Units 13,48 3. Nelson Prudencio República Democràtica Alemanya RDA 21,14
400 m. tanques Llançament de disc
1. John Akii-Bua Uganda Uganda 47,82 1. Ludvik Danek Txecoslovàquia Txecoslovàquia 64,40
2. Ralph Mann Estats Units Estats Units 48,51 2. Jay Silvester Estats Units Estats Units 63,50
3. David Hemery Regne Unit Regne Unit 48,52 3. Rickard Bruch Suècia Suècia 63,40
3.000 m. obstàcles Llançament de martell
1. Kipchoge Keino Kenya Kenya 8:23,6 1. Anatoli Bondarchuk Unió Soviètica Unió Soviètica 75,50
2. Benjamin Jipcho Kenya Kenya 8:24,6 2. Jochen Sachse República Democràtica Alemanya RDA 74,96
3. Tapio Kantanen Finlàndia Finlàndia 8:24,8 3. Vasili Khmelevski Unió Soviètica Unió Soviètica 74,04
4X100 m. relleus 4X400 m. relleus
1. Larry Black

Robert Taylor

Gerard Tinker

Eddie Hart

Estats Units Estats Units 38,19 1. Charles Asati

Hezahiah Nyamau

Robert Ouko

Julius Sang

Kenya Kenya 2:59,8
2. Alexander Kornelyuk

Vladimir Lovetski

Yuri Silov

Valeri Borzov

Unió Soviètica Unió Soviètica 38,50 2. Martin Reynolds

Alan Pascoe

David Hemery

David Jenkins

Regne Unit Regne Unit 3:00,5
3. Jobst Hirscht

Karlheinz Klotz

Gerhard Wucherer

Klaus Ehl

RFA RFA 38,79 3. Gilles Bertould

Daniel Velasques

Francis Kerbiriou

Jacques Carette

França França 3:00,7

Atletisme Femení[modifica]

Nom CON Puntuació Nom CON Puntuació
100 m. Salt d'alçada
1. Renate Stecher República Democràtica Alemanya RDA 11,07 1. Ulrike Meyfarth RFA RFA 1,92
2. Raelene Boyle Austràlia Austràlia 11,23 2. Yordanka Blagoeva Bulgaria (1967-1971) Bulgària 1,88
3. Silvia Chivas Cuba Cuba 11,24 3. Ilona Gusenbauer Àustria Àustria 1,88
200 m. Salt de llargada
1. Renate Stecher República Democràtica Alemanya RDA 22,40 1. Heide Rosendahl RFA RFA 6,78
2. Raelene Boyle Austràlia Austràlia 22,45 2. Diana Yorgova Bulgaria (1967-1971) Bulgària 6,77
3. Irena Szewinska Polònia Polònia 22,74 3. Eva Suranova Txecoslovàquia Txecoslovàquia 6,67
400 m. Llançament de pes
1. Monika Zehrt República Democràtica Alemanya RDA 51,08 1. Nadezhda Chizhova Unió Soviètica Unió Soviètica 21,03
2. Rira Wilden RFA RFA 51,21 2. Marggita Gummel República Democràtica Alemanya RDA 20,22
3. Kathy Hammond Estats Units Estats Units 51,64 3. Ivanka Khristova Bulgaria (1967-1971) Bulgària 19,35
800 m. Llançament de disc
1. Hildegard Falck RFA RFA 1:58,6 1. Faina Melnik Unió Soviètica Unió Soviètica 66,62
2. Niele Sebaite Unió Soviètica Unió Soviètica 1:58,7 2. Argentina Menis Romania (1965-1989) Romania 65,06
3. Gunhild Hoffmeister República Democràtica Alemanya RDA 1:59,2 3. Vassilka Stoeva Bulgaria (1967-1971) Bulgària 64,34
1500 m Llançament de javelina
1. Ludmila Bragina Unió Soviètica Unió Soviètica 4:01,1 1. Ruth Fuchs República Democràtica Alemanya RDA 63,88
2. Gunhild Hoffmeister República Democràtica Alemanya RDA 4:02,8 2. Jaquelina Todten República Democràtica Alemanya RDA 62,54
3. Paola Cacchi Itàlia Itàlia 4:02,9 3. Kathy Schmidt Estats Units Estats Units 59,94
100 m balles Pentatló
1. Annelie Ehrhardt República Democràtica Alemanya RDA 12,59 1. Mary Peters Regne Unit Regne Unit 4801
2. Valeria Bufanu Romania (1965-1989) Romania 12,84 2. Heide Rosendahl RFA RFA 4791
3. Karin Balzer República Democràtica Alemanya RDA 12,90 3. Burglinde Pollak República Democràtica Alemanya RDA 4768
4X100 m 4X400 m
1. Christiane Krause

Ingrid Mickle

Annegret Richter

Heide Rosendahl

RFA RFA 42,81 1. Dagmar Käsling

Rita Kühne

Helga Seidler

Monika Zehrt

República Democràtica Alemanya RDA 3:23,0
2. Evelyn Kaufer

Christina Heinich

Bärbel Struppert

Renate Stecher

República Democràtica Alemanya RDA 42,95 2. Mable Fergerson

Madeline Manning

Cheryl Toussaint

Kathy Hammond

Estats Units Estats Units 3:25,2
3. Marlene Elejarde

Carmen Valdés

Fulgencia Romay

Silvia Chivas

Cuba Cuba 43,36 3. Anette Rückes

Inge Bödding

Hildeggard Falck

Rita Wilden

RFA RFA 3:26,5

Referències[modifica]

  1. (anglès) Història dels vots per escollir les seus olímpiques
  2. «Opening Ceremony» (pdf) p. 3. International Olympics Committee, 2002. [Consulta: 2 agost 2012].; "Sport athlétique", 14 mars 1891: "[...] dans une éloquente allocution il a souhaité que ce drapeau les conduise ‘souvent à la victoire, à la lutte toujours’. Il a dit qu’il leur donnait pour devise ces trois mots qui sont le fondement et la raison d’être des sports athlétiques: citius, altius, fortius, ‘plus vite, plus haut, plus fort’.", citat a Hoffmane, Simone La carrière du père Didon, Dominicain. 1840 - 1900, Tesi doctoral, Université de Paris IV - Sorbonne, 1985, p. 926; cf. Michaela Lochmann, Les fondements pédagogiques de la devise olympique „citius, altius, fortius“

Enllaços externs[modifica]