Jocs Olímpics d'estiu de 1908

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocs Olímpics de Londres 1908
Olympic games 1908 London.jpg
IV Jocs Olímpics
Cerimònia d'obertura 13 de juliol de 1908
Inaugurats per Eduard VII del Regne Unit
Cerimònia de clausura 31 d'octubre de 1908
Comitès participants 22
Atletes participants 2.008
Homes 1.971
Dones 37
Esdeveniments 111 de 22 esports
Jurament Olímpic dels atletes -
Flama Olímpica -
Mascota -
Estadi Olímpic White City Stadium

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1908, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la IV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Londres (Anglaterra, Regne Unit) entre els dies 13 de juliol i 31 d'octubre de 1908. Hi van participar 2.008 atletes, entre ells la presència de 37 dones, de 22 comitès diferents.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Aquests Jocs havien de disputar-se originàriament a Roma. [1] En aquells moments es va tractar dels 5ens Jocs Olímpics moderns. Posteriorment els Jocs d'Atenes de 1906 foren degradats i els de Londres es convertien en els quarts Jocs moderns.

Mentre les autoritats italianes estaven preparant els Jocs, es produí l'erupció del Vesuvi el 7 d'abril de 1906, devastant la ciutat de Nàpols. Molts fons econòmics van haver de ser dirigits a la reconstrucció de Nàpols, i la seu de la nova Olimpíada va haver de ser canviada. Londres fou escollida i els Jocs es disputaren a la zona de White City, al costat de l'exposició Franco-Britànica. Berlín i Milà foren les altres candidates no escollides.

White City Stadium

El White City Stadium fou construït en un breu període de temps, i tenia una capacitat per a 68.000 espectadors. La pista tenia una corda d'un terç de milla, diferent a l'estàndard actual de 400 metres, amb una piscina, plataformes per salts, lluita i gimnàstica al mig.[2]

Comitès participants[modifica | modifica el codi]

Països participants

Els següents comitès nacionals competiren als Jocs Olímpics de Londres 1908. En total foren 22 nacions. Finlàndia, Turquia i Nova Zelanda (formant part d'Australàsia) debutaren a uns Jocs. Irlanda, Escòcia, Gal·les i Anglaterra participaren units. Per evitar el boicot dels irlandesos, l'equip participà amb el nom de Gran Bretanya/Irlanda, i en dos esports, hoquei i polo, Irlanda participà de forma separada, guanyant la medalla d'argent en ambdós.

Esportistes participants entre parèntesis.

Esports disputats[modifica | modifica el codi]

Un total de 22 esports i 24 disciplines formaren part del programa dels Jocs Olímpics de 1908. En aquells temps, l'estira i afluixa era considerat una prova de l'atletisme i el futbol i el rugbi foren llistats junts, com un únic esport. Actualment el COI llista aquests esports com a separats.[5]


Anells Olímpics 'Esports als Jocs Olímpics de Londres 1908'

Atletisme | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Estira i afluixa | Futbol | Gimnàstica | Hoquei sobre herba | Jeu de paume | Lacrosse | Lluita | Motonàutica | Natació | Patinatge artístic | Polo | Rackets | Rem | Rugbi | Salts | Tennis | Tir | Tir amb arc | Vela | Waterpolo

Fets destacats[modifica | modifica el codi]

La cerimònia d'obertura.

Els Jocs van estar envoltats per la controvèrsia. El primer dia, seguint una pràctica introduïda dos anys abans a Atenes 1906, els equips desfilaren darrere la bandera nacional. No obstant això, aquest fet provocà alguns incidents:

  • Els finlandesos havien de desfilar sota la bandera russa, car en aquells anys hi formaven part. Molts d'ells, però, decidiren desfilar darrere de cap bandera.
  • La bandera sueca no havia estat col·locada sobre l'estadi, de manera que els membres de la delegació sueca decidiren no prendre part en la cerimònia.

Els Jocs de 1908 foren els primers que intentaren l'establiment d'unes regles estàndards per als esports i la selecció de jutges internacionals, en lloc de jutges només de la seu. Les decisions dels jutges eren molt subjectives en aquells anys. Un exemple fou la final de 400 metres. El vencedor americà fou acusat d'interferir en la cursa del corredor britànic. Part del problema radicava en la diferent forma d'interpretar la interferència segons les normes americanes i britàniques. Finalment s'ordenà repetir la cursa però els 3 americans refusaren prendre-hi part. El britànic Wyndham Halswelle guanyà la cursa corrent tot sol. Amb l'objectiu d'evitar fets semblants en el futur, els organitzadors decidiren delimitar la pista per colors i separar-la per cordes en el futur.[6]

Dorando Pietri finalitza la marató.
Medalla del Consell Olímpic Britànic del 1908.

L'incident més famós, però, succeí al final de la prova de marató. L'italià Dorando Pietri fou el primer en què entrà a l'estadi, però el seu estat físic era molt dolent i poc abans d'arribar a la meta dos oficials l'agafaren pels braços i l'ajudaren a creuar. Com a conseqüència fou desqualificat. La medalla d'or fou per l'americà Johnny Hayes que havia arribat segon, però la glòria fou per a Pietri. Com a reconeixement al mèrit de l'italià, la reina Alexandra de Dinamarca li va atorgar l'endemà una copa d'or.[7]

L'actual distància de la cursa de Marató fou establerta en aquests Jocs. La distància original de 25 milles fou augmentada a 26 per tal de fer coincidir la sortida de la prova en el Castell de Windsor i l'arribada a l'estadi.[8] Per assegurar que la prova finalitzés davant del rei, la línia d'arribada també es va moure, quedant establerta la distància oficial de la marató en els actuals 42,195 km (26 milles i 385 iardes).[9]

Foren els primers Jocs que van incloure esports d'hivern dins del programa. Es van disputar quatre proves de patinatge artístic sobre gel, tot i que es van disputar mesos després de les altres proves. L'hoquei sobre herba debutà en aquests Jocs.

En aquests Jocs fou quan es pronuncià la frase "el més important en un Jocs Olímpics no és guanyar sinó participar"per primer cop. Fou el bisbe de Pennsilvània a la Catedral de Saint Paul el 19 de juliol. Posteriorment, aquesta frase fou adoptada per nombroses personalitats.

El suec Oscar Swahn, que participà en la modalitat de tir, fou l'esportista de més edat que guanyà una medalla d'or. Swahn també competí i assolí medalles en 1912 a Estocolm i el 1920 a Anvers. En totes aquestes edicions competí amb ell el seu fill Alfred.[6]

John Taylor, un dels membres del relleu atlètic campió olímpic, fou el primer afroamericà que guanyà una medalla d'or.[10] A la prova els EUA van guanyar amb un temps de 3:29.4, amb els següents parcials: William Hamilton-200 metres (22.0), Nathaniel Cartmell-200 metres (22.2), John Taylor-400 metres (49.8), i Melvin Sheppard-800 metres (1:55.4) [11]

Els esportistes més destacats dels Jocs foren l'americà Melvin Sheppard, guanyador de tres medalles d'or: 800m, 1500m i el relleu olímpic (200m + 200m + 400m + 800m). A la final de 800m, Sheppard va batre el rècord del món de la distància amb un temps de 1’52"8. El seu compatriota llançador de martell John Flanagan s'emportà la prova per tercer cop consecutiu. Ray Ewry[12] guanyà les seves setena i vuitena medalles individuals d'or.

Medaller[modifica | modifica el codi]

Medalles olímpiques als Jocs de Londres.

Deu nacions amb més medalles als Jocs del 1908. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu 1908 Anells Olímpics
Posició País   Or     Plata     Bronze   Total
1 Regne Unit Regne Unit 56 51 39 146
2 Estats Units Estats Units 23 12 12 47
3 Suècia Suècia 8 6 11 25
4 França França 5 5 9 19
5 Imperi Alemany Imperi Alemany 3 5 5 13
6 Hongria Hongria 3 4 2 9
7 Bandera del Canadà Canadà 3 3 10 16
8 Noruega Noruega 2 3 3 8
9 Itàlia Itàlia 2 2 0 4
10 Bèlgica Bèlgica 1 5 2 8

Medallistes més guardonats[modifica | modifica el codi]

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Melvin Sheppard Estats Units Estats Units Atletisme 3 0 0 3
Henry Taylor Regne Unit Regne Unit Natació 3 0 0 3
Benjamin Jones Regne Unit Regne Unit Ciclisme 2 1 0 3
Martin Sheridan Estats Units Estats Units Atletisme 2 0 1 3
Oscar Swahn Suècia Suècia Tir olímpic 2 0 1 3
Josiah Ritchie Regne Unit Regne Unit Tennis 1 1 1 3
Ted Ranken Regne Unit Regne Unit Tir olímpic 0 3 0 3


Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Madge Syers Regne Unit Regne Unit Patinatge artístic sobre gel 1 0 1 2

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) INTERNATIONAL OLYMPIC COMMITTEE VOTE HISTORY
  2. The 1908 Olympic Games : Results for All Competitors in All Events, With Commentary by Bill Mallon, Ian Buchanan, page 5 «PDF».
  3. Australàsia incloïa Austràlia i Nova Zelanda.
  4. El Gran Ducat de Finlàndia formava part de l'imperi Rus en aquells anys, però competí de forma separada.
  5. Olympic Sports of the Past
  6. 6,0 6,1 Henri Charpentier - Euloge Boissonnade : 100 ans de Jeux Olympiques : Athènes 1896-Atlanta 1996, Éditions France Empire, 1996, ISBN 2-7048-0792-2
  7. Dorando Pietri l'homme qu'une défaite rendit célèbre, site du CIO
  8. CBC Sports. «CBC Olympics». [Consulta: 2008-06-30].
  9. [enllaç sense format] http://www.aph.gov.au/library/pubs/RP/2007-08/08rp32.pdf page 9
  10. John Baxter Taylor (1882-1908), University of Pennsylvania Archives
  11. LA84 Foundation - official olympic reports
  12. Biografia de Ray Ewry, al CIO

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'estiu de 1908


Coord.: 51° 30′ 51″ N, 0° 13′ 40″ O / 51.51430,-0.22790