Jocs Olímpics de l'antiguitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'Antiga Grècia. Varen celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC. Es tracta d'un esdeveniment festiu, on a més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l'època.

En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures (no esclavitzats) i ciutadans grecs. Aquests s'enfrontaven en diferents modalitats de curses atlètiques i curses de carros i altres proves que foren introduïdes al llarg dels anys: lluita lliure, pentatló antic, salt de llargada, llançament de javelina i de disc.

Preparació esportiva[modifica | modifica el codi]

Quan els nens homes grecs lliures complien dotze anys ingressaven en la palestra, on se'ls ensenyava a desenvolupar els músculs i a disciplinar els nervis. Als setze anys obstaculitzen al gimnàs, on els grecs realitzaven exercicis físics i atletisme. Els gimnasos comptaven amb una pista i llocs d'exercici a l'aire lliure entre els boscos. Als vint anys els grecs concloïen la seva formació esportiva on se'ls lliuraven les armes i estaven capacitats per participar en els Jocs Olímpics.

Naixement dels Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Es creu que la celebració regular s'inicia en el 776 aC i la seva denominació es deu al lloc de la seva celebració: la vila grega d'Olímpia, l'emplaçament del santuari més important del déu Zeus i situada a la vall de l'Alfeu, entre l'Olimp i el pujol de Cronos. Se celebraven cada quatre anys entre els mesos de juny i agost.

El valor dels Jocs antics va ser múltiple: va representar una manifestació religiosa d'acatament als déus; va contribuir al desenvolupament harmònic del cos i de l'ànima; va afavorir l'amistat dels pobles i ciutats i va buscar la unitat dels Hel·lens.

Importància social dels Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

A les ciutats, els organitzaven i presidien els seus magistrats que representaven en ells a l'estat. La vida pública quedava paralitzada durant les festes, ja que se suspenia tota activitat oficial. Durant elles solament es resolien els assumptes d'extrema urgència. Exercien una gran influència en les relacions dels estats, s'acudia a ells des dels llocs més remots i s'establien treves de caràcter sagrat. Els jocs públics eren una ocasió d'acostament entre els Estats Grecs. Constituïen l'ànima de les relacions interhel·lèniques, ja que equivalien a veritables assemblees generals del poble grec. Progressivament a més de les polis de la Grècia continental, va augmentar la participació de les múltiples colònies gregues disseminades per les costes del Mediterrani. Olímpia es va convertir en una poderosa força, que va aglutinar, amb la idea d'un panhel·lenisme creixent, a tots els emigrants grecs dispersos pel món hel·lènic. La participació oficial de les ciutats gregues en les ofrenes i sacrificis i la col·laboració dels particulars creava una sensació de germanor i sorgia el sentiment de la pertinença a una estructura soci-política superior al de la polis.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics de l'antiguitat