Joe Cocker
 (2008) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | John Robert Cocker 20 maig 1944  Sheffield (Anglaterra) |
| Mort | 22 desembre 2014 (70 anys) Crawford (Estats Units d'Amèrica) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pulmó ) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Nova York |
| Ocupació | Cantant Compositor |
| Activitat | 1960 – 2014 |
| Gènere | Blues i rock |
| Estil | Blues Rock Balada |
| Veu | Baríton |
| Instrument | veu, harmònica i guitarra |
| Instrument destacat | veu |
| Segell discogràfic | Regal Zonophone Records A&M Records Capitol Records EMI Records |
| Artistes relacionats | Jennifer Warnes |
| Família | |
| Cònjuge | Pam Baker (en)  |
Premis | |
| Lloc web | cocker.com |
                | |
John Robert Cocker, OBE, més conegut com a Joe Cocker, (Sheffield, Anglaterra, 20 de maig del 1944[1] - Crawford, Colorado, 22 de desembre del 2014)[2] fou un músic de rock i blues anglès. Rebé el renom de The Sheffield Soul Shouter ('L'ànima cridanera de Sheffield').
Carrera[modifica]
Joe Cocker va iniciar la carrera musical a la ciutat de Sheffield (Anglaterra), on havia nascut, participant en algunes petites bandes des de l'edat de 15 anys. La primera es deia The Avengers (amb el nom artístic de Vance Arnold), seguida de Big Blues el 1963 i The Grease Band (1966). El seu primer single, anomenat I'll Cry instead, va ser el primer de contenir diversos covers de The Beatles.
Després d'èxits menors a la Gran Bretanya amb el single Marjorine, va tenir un moment d'èxit amb una versió innovadora de With a Little Help from My Friends, una altra versió de The Beatles de l'àlbum Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, en què van incorporar el guitarrista principal de Led Zeppelin, Jimmy Page, i amb el qual van liderar la llista de discos senzills de la Gran Bretanya el novembre de 1968 durant una setmana.
El 1969, als 25 anys, va participar en el Festival de Woodstock, on va interpretar les següents cançons:
- “Delta Lady”
- “Some Things Goin' On”
- “Let's Go Get Stoned”
- “I Shall Be Released”
- “With a Little Help from My Friends”
Cocker va aconseguir un segon èxit a la Gran Bretanya amb la cançó de Leon Russell "Delta Lady". Altra vegada va aconseguir grans èxits amb les seves versions de The Beatles, especialment el 1970 amb She Came in Through the Bathroom Window de l'àlbum Abbey Road (disc).
Mentre els seus èxits britànics van demostrar ser difícils de mantenir, va gaudir de diversos èxits als Estats Units amb Cry Me a River i Feelin 'Alright de Dave Mason. El 1970 la seva versió del famós tema The Letter de The Box Tops, que va aparèixer en l'àlbum en viu Mad Dogs and Englishman, es va convertir en la primera cançó seva a ser posicionada entre les 10 millors als Estats Units.
El 1969 va ser convidat a l'Ed Sullivan Show. A l'escenari va mostrar una gran intensitat física, movent els braços i tocant una guitarra d'aire, cosa que ocasionalment va donar una aparença supèrflua a la seva banda.
A començaments dels setanta es va veure involucrat en problemes per abús de drogues, inclòs l'alcohol, però va aconseguir de recuperar-se i va tornar a escena en les dècades dels 1980 i 1990, amb èxits que incloïen els temes següents:
- “Up Where We Belong” (cançó guanyadora del premi Oscar escrita per Buffy Sainte-Marie i interpretada per Jennifer Warnes per a la pel·lícula An Officer and a Gentleman)
- “You Are So Beautiful”
- “You Can Leave Your Hat On”, de la pel·lícula Nou setmanes i mitja
- “When The Night Comes”
- “N'oubliez Jamais”
- “Unchain My Heart”
- “Feels Like Forever”, de la pel·lícula The Cutting Edge
Cocker va participar en l'obertura de Woodstock '94, com un dels pocs que havien tocat en el festival original el 1969, i hi va ser molt ben rebut.
El 2007 va participar en la pel·lícula A través de l'univers, interpretant la cançó Come Together.
Discografia[modifica]
- With a Little Help from My Friends (1969)
- Joe Cocker! (1969)
- Mad Dogs & Englishmen (1970)
- Joe Cocker: Something to say (1972)
- I Can Stand A Little Rain (1974)
- Jamaica Say You Will (1975)
- Stingray (1976)
- Greatest Hits (1977)
- Luxury You Can Afford (1978)
- Sheffield Steel (1982)
- Civilized Man (1984)
- Cocker (1986)
- Unchain My Heart (1987)
- One Night Of Sin (1989)
- Joe Cocker Live (1990)
- Night Calls (1992)
- The Best Of Joe Cocker (1993)
- Have A Little Faith (1994)
- The Long Voyage Home (1995)
- Organic (1996)
- Across From Midnight (1997)
- Greatest Hits (1998)
- No Ordinary World (1999)
- Respect Yourself (2002)
- Ultimate Collection (2004)
- Heart & Soul (2005)
- Classic Cocker (2007)
Referències[modifica]
- ↑ «Joe Cocker». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Singer Joe Cocker dies aged 70» (en anglès). BBC News, 22-12-2014. [Consulta: 22 desembre 2014].
Bibliografia[modifica]
- Joe Cocker: The Authorised Biography by J. P. Bean (2003), ISBN 1-85227-043-8.
- Guinness Book of British Hit Singles - 16th Edition - ISBN 0-85112-190-X.
- The Guinness Book of 500 Number One Hits - ISBN 0-85112-250-7.
- Guinness Book of British Hit Albums - 7th Edition - ISBN 0-85112-619-7.
- Guinness Rockopedia - ISBN 0-85112-072-5.
- The Great Rock Discography - 5th Edition - ISBN 1-84195-017-3.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joe Cocker |