Joell atlàntic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuJoell atlàntic
Atherina presbyter
Atherina presbyter.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 194991
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreAtheriniformes
FamíliaAtherinidae
GènereAtherina
EspècieAtherina presbyter
(Cuvier, 1829)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Modifica les dades a Wikidata

El joell atlàntic (Atherina presbyter) és una espècie de peix pertanyent a la família dels aterínids.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 20 cm de llargària màxima.
  • Cos allargat, prim, cilíndric, amb el dors blavós o verdós, translúcid i amb puntets negres a la vora de cada escata. Ventre blanquinós i sovint brillant.
  • Presenta una línia platejada brillant i, generalment, subratllada de negre al llarg dels flancs i des del cap fins a la cua.
  • Cap i cos amb escates, les quals són cicloides, bastant grans i llises al tacte.
  • Boca petita, protràctil, amb dents petites i dirigida cap endavant.
  • El diàmetre dels ulls és similar a la longitud del musell.
  • Dues aletes dorsals ben separades: l'anterior amb diverses espines flexibles i la posterior amb una espina seguida de nombrosos radis tous.
  • Aleta anal amb una espina seguida de 14-17 radis tous.
  • Aletes pectorals situades en posició alta en relació al cos.
  • Cua forcada.
  • Nombre de vèrtebres: 46-52 al Marroc i entre 49 i 52 als Països Baixos.
  • Sense una veritable línia lateral.[6][7][8][9][10]

Reproducció[modifica]

A les illes Canàries, té lloc durant l'hivern i l'inici de la primavera. En altres indrets, a la primavera i l'estiu.[7][11][12][13][14]

Alimentació[modifica]

Menja animals planctònics (crustacis i larves de peixos).[7][15]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua marina i salabrosa, oceanòdrom,[16] pelàgic-nerític i de clima subtropical (60°N-14°N, 26°W-17°E), el qual viu a estuaris i àrees costaneres. Realitza migracions estacionals a l'Atlàntic.[6]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des de Kattegat (Dinamarca) i les illes Britàniques fins a Mauritània, incloent-hi les Açores,[17] Madeira,[18][19] Cap Verd, les illes Canàries[20] i la Mediterrània occidental.[21][22][23][24][6][7][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40]

Ús comercial[modifica]

A les illes Canàries, la seua captura amb finalitats comercials està prohibida i només és legal emprar-ho com a esquer -viu o mort- en la pesca de tonyines.[7]

Confusió amb altres espècies[modifica]

És similar quant a morfologia, mida i color al seitó (Engraulis encrasicolus), tot i que aqueste darrer presenta una única aleta dorsal i la boca molt grossa i en posicions inferior.[7]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 4 anys.[6][41]

Referències[modifica]

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Enllaç».
  2. uBio (anglès)
  3. Cuvier, G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 PescaBase (castellà)
  8. Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
  9. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.), 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vols. I-III:1473 p.
  10. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  11. Billard, R., 1997.
  12. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  13. Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  14. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  15. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Atherinidae. P. 1207-1210. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  16. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  17. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  18. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  19. Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  20. Lorenzo, J.M. i J.G. Pajuelo, 1999. Age and growth of the sand smelt Atherina (Hepsetia) presbyter (Cuvier, 1829) in the Canary Islands (Central-east Atlantic). Fish. Res. 41(2):177-182.
  21. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  22. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  23. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  24. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  25. Arias, A. i P. Drake, 1990. Estados juveniles de la ictiofauna en las caños de las salinas de la bahía de Cádiz. Instituto de Ciencias Marinas de Andalucía. CSIC.
  26. Bañon R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  27. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  28. Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
  29. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  30. Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig.
  31. Kiener, A. i J. Spillman, 1979. Atherinidae. P. 576-578. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  32. Laffaille, P., E. Feunteun i J.C. Lefeuvre, 2000. Composition of fish communities in a European macrotidal salt marsh (the Mont Saint-Michel Bay, France). Estuar. Coast. Shelf Sci. 51(4):429-438.
  33. Maugé, L.A., 1990. Atherinidae. P. 604-605. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  34. Minchin, D., 1987. Fishes of the Lough Hyne marine reserve. J. Fish Biol. 31:343-352.
  35. Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 244 p.
  36. Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  37. Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  38. Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342.
  39. Veiga, P., J. Ribeiro, J.M.S. Gonçalves i K. Erzini, 2010. Quantifying recreational shore angling catch and harvest in southern Portugal (north-east Atlantic Ocean): implications for conservation and integrated fisheries management. J. Fish Biol. 76:2216-237.
  40. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  41. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.), 1986.


Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 1997. Registres de peixos de la base de dades del Museu de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren, Flandes, Bèlgica.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bauchot, R. i M.L. Bauchot, 1978. Coefficient de condition et indice pondéral chez les téléostéens. Cybium 3(4):3-16.
  • Creech, S., 1991. An electrophoretic investigation of populations of Atherina boyeri (Risso, 1810) and Atherina presbyter (Cuvier, 1829) (Teleostei: Atherinidae): genetic evidence in support of two species. J. Fish Biol. 39(6):807-816.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]