Jofré V d'Anjou

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJofré V d'Anjou
Geoffrey of Anjou Monument.jpg
modifica
Biografia
Naixement24 agost 1113 modifica
Mort7 setembre 1151 modifica (38 anys)
Château-du-Loir modifica
Lloc d'enterramentCatedral de Le Mans modifica
Duc de Normandia
modifica
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Altres
TítolComte
Duc modifica
FamíliaPlantagenet i Casa de Gâtinais-Anjou modifica
CònjugeMatilde d'Anglaterra (1128 (Gregorià)–1151 (Gregorià)) modifica
FillsEnric II d'Anglaterra
Jofré VI d'Anjou
Guillem X de Poitiers
Hamelin de Warenne, Earl of Surrey (en) Tradueix
Mary of Shaftesbury (en) Tradueix
Emma Plantagenet (en) Tradueix
William de Poitou, Comte de Poitou (en) Tradueix modifica
ParesFolc V d'Anjou modificaErmengarda de Maine modifica
GermansSibil·la d'Anjou, Matilde d'Anjou, Amalric I de Jerusalem, Elies II de Maine i Balduí III de Jerusalem modifica

Find a Grave: 8143822 Modifica els identificadors a Wikidata

Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.

El 1129 va rebre del seu pare els comtats d'Anjou, Maine i Turena. El 17 de juny de 1124 es va casar amb Matilde d'Anglaterra, filla i hereva d'Enric I d'Anglaterra, viuda de l'emperador Enric V d'Alemanya.

Primer va fer front a una revolta de senyors encapçalada per Lisard senyor de Sable i Guiu IV de Laval. Va entrar al Thouars i va obligar al vescomte Aimeric VI a sotmetre's. També es van sotmetre els senyors de Blaison, Parthenay i Mirabeau. Finalment Peloquin senyor de l'Ile Bouchard també es va sotmetre.

Enric I va morir el 1135 però la corona d'Anglaterra i el ducat de Normandia van passar a Esteve de Blois tot i les reclamacions de Jofré, que va atacar Normandia i va conquerir Lisieux el 1136, però va ser ferit i després va seguir una treva.

A partir del 1141 va iniciar la conquesta de Normandia que es va produir en tres anys. El 1144 fou reconegut per tots els senyors.

El 1145 el seu germà Elies es va revoltar reclamant el comtat del Maine i va ser fet presoner i va morir engarjolat (15 de gener de 1151). També va sotmetre al senyor de Montreuil-Bellay, Girau de Berlai. El 1150 va cedir el ducat al seu fill Enric. L'agost del 1151, per mitjà d'un tractat, va cedir el Vexin normand al rei de França.

Va morir a Chateau du Loir el 7 de setembre de 1151 i el va succeir el seu fill gran Enric I (Enric II d'Anglaterra) nascut el 5 de maig de 1133.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Jofré II Ferreol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Folc IV el Tauró
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Folc III Nerra
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermengarda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Folc V el Jove
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Simó I de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Bertrada de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Agnès d'Evreux
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Jofré V d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Elies I de Maine
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Eremburga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Matilda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Precedit per:
Ermengarda i Folc V
Comte del Maine
1129 - 1151
Succeït per:
Enric II


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jofré V d'Anjou