Jogos dos Povos Indígenas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentJogos dos Povos Indígenas
Imatge
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
Vigència1996 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè Intertribal Modifica el valor a Wikidata

Els Jogos dos Povos Indígenas (en portuguès Jocs dels pobles indígenes) són un esdeveniment multiesportiu, creat el 1996 a través d'una iniciativa indígena brasilera, del Comitê Intertribal - Memòria i Ciència Indígenes (ITC), amb el suport del Ministeri de l’Esport del Brasil. És una de les reunions esportives culturals més grans d'indígenes d'Amèrica.[1] El primer fou realitzat a Goiânia, capital de l'estat de Goiás.

Els líders indígenrs Carlos Terena i Marcos Terena, fundadors de l'ITC, fundadors de la ITC, eren els responsables d’organitzar esports, culturals, espirituals i articular-se amb els pobles indígenes. En total, s'han reunit més de 150 pobles indígenes brasilers, com xavantes, bororó, parecis i guaranís. Àdhuc hu ha delegacions estrangeres indígenes vingudes del Canadà i de la Guaiana Francesa.

Edicions[modifica]

Edició Any Període Localitat Ètnies Modalitats
I Jogos dos Povos Indígenas 1996 de 16 a 20 d'octubre Goiânia, Goiás Bakairi - MT; Bororo- MT; Fulni-ô - PE; Gavião - RO; Guarani - SP e MS; Guató - MS; Kadiwéu - MS; Kaingang - SP, SC i RS; Kamayurá - Xingu - MT; Karajá - TO e GO; Kaiowá - MS; Krahô - TO; Krikati - MA; Sateré-Mawé - AM; Ofaié - MS; Paresi - MT; Terena - MS; Tukano - AM; Xucuru - Kariri - AL; Yawalapiti, Xingu - MT; Kuikuro; Wuará; Xavantes - MT, Kalapalo; Trumai; Mehinaku; Kaiapó - PA; Javaé - TO; Kanela - MA.[2] Futbol, voleibol, atletisme i natació, piragüisme, tir amb arc, llançament de llances, demostracions de lluita i carreres de troncs.
II Jogos dos Povos Indígenas 1999 de 14 a 20 d'octubre Guaíra, Paraná (a la frontera entre l'Argentina i el Paraguai) Guarani - SP; Potiguara - PB; Pankararu - PE; Maxacalí - MG; Krenak - MG; Xacriabá - MG; Paresi - MT; Umutina - MT; Kaingang-SC; Kaiowá - MS; Kadiwéu - MS; Bakairi - MT; Bororo - MT; Erikbaktsa - MT; Kanela - MA; Matis - AM; Krahô - TO; Kayapó - PA; Xavante - MT; Karajá - TO; Jawaé - TO; Kuikuro, Xingu - MT; Kamaiurá, Xingu - MT; Yawalapiti, Xingu - MT, Suyá, Xingu - MT; Waurá, Xingu - MT i Terena - MS.[3] Futbol, atletisme, tir amb arc, piragüisme, natació, lluita lliure i carreres de troncs.
III Jogos dos Povos Indígenas 2000 de 15 a 21 d'octubre Marabá, Pará (a l'Amazònia brasilera) Bororo - MT; Bakairi - MT; Xavante - MT; Xickin - MT; Arara - PA; Munduruku - PA; Krahô - TO; Tembé - PA; Suruí - PA; Kaapor - PA; Parakanã - PA; Matis - AM; Kaiowá - MS; Guarani - SP; Mbyá - PA; Kaingang - PR; Pataxó - BA; Karajá - TO; Asurini - PA; Gavião Parkatejê - PA; Terena - MS; Kanela - MA; Wai Wai - PA; Yawalapiti, Xingu - MT; Kuikuru, Xingu - MT, Kamayura, Xingu - MT; Kalapalo, Xingu - MT; Waurá, Xingu - MT; Mehinaku, Xingú- MT; Erikbatsa - MT; Jawaé - TO; Suyá, Xingu - MS; Arawete - PA; Assurini - PA e Kayapó - PA.[4] Arc i fletxa, sarbatana, estira i arronsa, llançament i piragüisme, futbol i natació.
IV Jogos dos Povos Indígenas 2001 de 20 a 27 d'octubre Campo Grande, Mato Grosso do Sul, regió del Pantanal)
V Jogos dos Povos Indígenas 2002 de 14 a 21 de setembre Marapanim, Pará Araweté, Arara, Asurini, Bakairi, Bororo, Erikbaktsa, Fulni-ô, Gavião (RO), Gavião Parkatejê- PA, Guarani Mbya, Guató, Javaé, Kadiwéu, Kayapó, Kaingang, Kaiowá, Kalapalo, Kamayurá, Kanela, Karajá, Kariri, Krahô, Krenak, Krikati, Kuikuro, Matis, Maxacali, Mbya, Mehinaku, Munduruku, Ofaié, Pankararu, Parakanã, Paresi, Pataxó, Potiguara (PB), Saterê-Maués, Suruí (PA), Suyá, Tembé, Terena, Trumai, Tukano, Umutina, Wai Wai, Wuará, Xacriabá, Xavante, Xicrin, Xucuru, Yawalapiti. Tir amb arc, llançament de llança, natació en travessia fluvial, estirada de corda, piragüisme, cursa de troncs, futbol masculí i femení, esprint (100 m), carrera de llarga distància (5.000 m), demostracions de sarbatana, Ronkrã, Kagót, Jãmparty Kaipy, Akô, Inssitró, Katulaywa, Jawari, Xikunahity i Tihimore.
VI Jogos dos Povos Indígenas 2003 d'1 a 8 de novembre Palmas, Tocantins Awá (Guajá)/MA; Aikewara/PA; Apinajé/TO; Avá-Canoeiro/GO; Aweti/MT; Bakairi/MT; Bororo/MT; Cinta Larga/RO; Enawenê-nawê /MT; Gavião Kyikatêjê/PA; Guarani/PA; Hixkariana/AM; Javaé/TO; Ka'apor/MA; Kaiwá/MS Kalapalo/MT; Kamayurá/MT; Kanela Ramkokamekra/MA; Karajá/TO; Kayabi/MT; Kayapó/PA; Krahô/TO; Kuikuru/MT; Matis/AM; Nambikwára/RO; Parakanã/PA; Paresi/MT; Pataxó/BA; Rikbatsa/MT; Suruí/RO; Tapirapé-TO/MT; Tembé-PA/; Terena/MS; Uru-Eu-Wau-Wau-/RO; Wai Wai/PA; Waiãpi/AC; Waimri Atroari/AM; Waura/MT: Xavante/MT; Xerente/TO; Xikrin/PA; Xucuru Kariri/AL; Yanomami/RR; Yawalapití/MT.[5] Futbol, voleibol, atletisme, natació, piragüisme, tir amb arc, llançament de llança, lluita corporal, carrera de troncs, cursa de velocitat (100 m), carrera de llarga distància (5.000 m), sarbatana, Ronkrã, Kaipy, Akô, Inssitró, Katulaywa, Jawari, Xikunahity i Tihimore.
VII Jogos dos Povos Indígenas 2004 de 20 a 27 de novembre Porto Seguro, Bahia, lloc d'arribada dels "caribs" portuguesos Aikewara, Asurini do Xingu, Awá Guajá, Aweti, Bakairi, Bororo, Enawenê-Nawê, Etnias Australianas, Etnias Canadenses, Gavião do Pará, Guajajara, Guarani, Ikpeng, Irantxe, Javaé, Kaapor, Kadiwéu, Kaigang. Kaiwá, Kalapalo, Kamayurá, Kanela, Kantaruré, Karajá, Kayabi, Kayapó, Kiriri, Krahô, Krenak, Kuikuro, Matis, Maxakali, Nambikwara, Pankararé, Pankararu, Paresi, Pataxó, Rikbaktsa, Suruí, Tapirapé, Terena, Tuxá, Wai Wai, Waiãpi, Waimiri Atroari, Waura, Wayapi Guiana Francesa, Xakriabá, Xavante, Xerente, Xikrin, Xukuru Kariri, Yanomami, i Yawalapiti. Arc i fletxa; piragüisme; Llançament de llança; estirament de corda; i carrera de troncs, lluita corporal, sarbatana; Xikunahity; Tihimore; Katulaya; Akô; i futbol de camp Jãmparti; Atletisme; Natació / Travessia; Cursa de fons.
VIII Jogos dos Povos Indígenas 2005 de 18 a 26 de novembre Praia de Iracema, Fortaleza, Ceará Aikewara, Asurini, Awá Guajá, Aweti- MT, Bakairi, Bororo, Enawenê-Nawê, Gavião, Guajajara, Guarani Mbya, Javaé, Kaiowá, Kalabaça/CE Kalapalo, Kamayurá, Kanela, Kanindé/CE, Karajá, Kayabi, Krahô, Kuikuro, Iratinxe Manoki/MT, Matis, Nambikwara, Parakanã, Paresi, Pataxó, Pitaguary ou Potiguara CE/PB, Suruí - RO, Tapeba/CE, Tapirapé, Tembé, Terena, Tobajara/CE, Tremembé/CE:, Wai Wai, Xavante, Xerente, Xikrin, Yawalapiti. Futbol; arc i fletxa, llançament de llança, estirada de corda, carrera de troncs, atletisme, natació i carrera de 5.000 metres, lluita corporal, sarbatana, jikunahiti, ronkrã, katulaywa, akô, gâamparti, kaipy, tihimora, hippi, iwavary, qagõt, insintró i peikrâ.
IX Jogos dos Povos Indígenas 2007 de 24 de novembre a 1 de desembre Olinda, Pernambuco AIKEWARA, ASSURINI, ASHANINKÁ, ATIKUM,BAKAIRI,BORORO,FULNI-Ô,GAVIÃO KYIKATÊJÊ / PARKATÊJÊ, KARITIANA,KAXINAWÁ,KAYAPÓ,KRAHÔ, KUIKURO,JAVAÉ, KAINGANG,KANELA RÃMKOKAMEKRA, KAMBIWÁ,KAPINAWÁ,KARAJÁ, MANCHINERI, MATIS, PANKARÁ,PANKARARU,PARECI HALITI, PATAXÓ,PIPIPÃ, RIKBAKSTA,SHANENAWÁ,TAPIRAPÉ, TENHARIM, TERENA, TRUKÁ, TUXÁ, UMUTINA, XAVANTE, XERENTE, XIKRIN, XOKLENG, XUKURU, WAI WAI Futbol masculí i femení, voleibol, natació/travessia, piragüisme, tir amb arc, llançament de llança, cursa de troncs, esprint (100 m), carrera de llarga distància (5.000 m), estirada de corda, lluita lliure, sarbatana, Ronkrã, Xikunahity,  Akô, Katulaya, Jãmparty Kaipy i Tihimore.
X Jogos dos Povos Indígenas 2009 de 31 d'octubre a 7 de novembre Paragominas, Pará[6] AIKEWARA (PA), ASSURINI (PA), BAKAIRI (MT), BORORO BOE (MT),ENAWENE-NAWE (MT), GAVIÃO KYIKATÊJÊ / PARKATÊJÊ(PA), JAVAÉ (TO), KAIGANG (PR), KA’APOR (MA), KAMAYURÁ (MT), KANELA RÃMKOKAMEKRA (MA),KARAJÁ (TO), KAYAPÓ (PA), KRAHÔ (TO), KUIKURO (MT), MANOKI IRANTXE (MT), MATIS (AM), PARECI HALITI (MT), PATAXÓ (BA), RIKBAKSTA (MT),SHANENAWÁ (AC), TAPIRAPÉ (MT), TERENA (MS), TEMBÉ (PA), UMUTINA (MT), XAVANTE (MT), XERENTE (TO), XIKRIN (PA), XOKLENG (SC),WAIWAI (PA), YAUANAUWÁ (AC). Arc i fletxa, llançament de llança, estirament de corda, piragüisme, recorregut de 100 metres, cursa de fons, cursa de troncs, futbol (masculí i femení), natació/travessia.[6]
XI Jogos dos Povos Indígenas 2011 de 8 a 15 d'octubre[7] Porto Nacional, Tocantins
XII Jogos dos Povos Indígenas 2013 de 10 a 18 d'octubre[8] Cuiabá, Mato Grosso
XIII Jogos dos Povos Indígenas 2015 de 15 a 19 de juliol[9] Parc indígena del Xingu, Mato Grosso utbol, natació, llançament de llança, tir amb arc, corrent i estirament de corda.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Governo Federal do Brasil. «X Jogos Indigenas - Apresentação». Ministério do Esporte. Arxivat de l'original el 2016-08-18. [Consulta: 25 setembre 2021].
  2. «FUNAI: I Jogos dos Povos Indígenas». Arxivat de l'original el 2011-11-23. [Consulta: 25 setembre 2021].
  3. «FUNAI: II Jogos dos Povos Indígenas». Arxivat de l'original el 2013-12-15. [Consulta: 25 setembre 2021].
  4. «FUNAI: III Jogos dos Povos Indígenas». Arxivat de l'original el 2011-11-23. [Consulta: 25 setembre 2021].
  5. «FUNAI: VI Jogos dos Povos Indígenas». Arxivat de l'original el 2012-08-06. [Consulta: 25 setembre 2021].
  6. 6,0 6,1 UOL: Índios disputam 10 modalidades tradicionais nos Jogos dos Povos Indígenas em Paragominas (PA)
  7. Conexão Tocantins: Voluntários serão selecionados para XI Edição dos Jogos dos Povos Indígenas do Tocantins
  8. Portal Brasil: Lançado em Cuiabá a 12a Edição dos Jogos dos Povos Indígenas
  9. Aldeia Kuikuro recebe o maior evento esportivo da história do Xingu 30 de julho de 2015.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jogos dos Povos Indígenas