Johann Adam Hiller

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJohann Adam Hiller
Saxonia Museum fuer saechsische Vaterlandskunde IV 40.jpg
Gravat de Johann Adam Hiller al Museu de Saxònia
Biografia
Naixement 25 de desembre de 1728
Osiek Łużycki, Baixa Silèsia, Polònia
Mort 12 de juny de 1804(1804-06-12) (als 75 anys)
Leipzig
 Mestre de capella 

Educació Universitat de Leipzig
Activitat
Ocupació Compositor i musicògraf, escriptor teatral
Gènere artístic Òpera
Moviment Música barroca
Estil Classicisme
Professors Gottfried August Homilius
Alumnes Elisabeth Mara, Christian Gottlob Neefe, Johann Samuel Schröter Tradueix, Corona Schröter i Daniel Gottlob Türk
Família
Fills Friedrich Adam Hiller Tradueix

Spotify: 4ZvDoU9ERSWWo7veyKPVM2
Modifica les dades a Wikidata

Johann Adam Hiller (Osiek Łużycki, Baixa Silèsia, Polònia, 25 de desembre de 1728 - Leipzig, Prússia, 16 de juny de 1804) fou un compositor, musicògraf i escriptor teatral alemany.

Mercès als seus coneixements musicals pogué estudiar en la Universitat de Leipzig i el 1754 fou nomenat preceptor d'un fill del comte Bruhl, al que acompanyà a Leipzig (1758), fixant allà la seva residència. En aquesta localitat també donà lliçons de música i cant, tenint entre els seus alumnes la cantant Corona Schröter (1751-1802) i els que més tard serien uns bons compositors Wincenty Lessel,[1] Daniel Gottlob Türk (1750-1813) i Christian Gottlob Neefe (1748-1798).[2]

El 1763 ressuscità els concerts d'abonament que havien estat suprimits a causa de la guerra dels Set Anys, dirigint-los amb èxit, fins que, havent fundat August Eberhard Müller la Konsertgesellschaft, s'encarregà de la direcció d'aquests concerts que es donaven en la Gewandhaus, i que des de llavors s'han nomenat així, essent, per tant, Hiller el primer director de la famosa societat.

També fou cantor de l'Escola de Sant Tomàs. Hiller té, a més, importància en la història de la música per haver estat el creador de la singspiel (comèdia lírica) que s'havia desenvolupat independentment, encara que, paral·lelament, de l'òpera bufa italiana i de l'òpera còmica francesa. Aquestes comèdies líriques, a part de la seva novetat i de ser precursores d'un gènere, tenen el mèrit d'haver contribuït a esplèndida floració del lied operada algun temps després, ja que en aquestes petites obres els personatges del poble expressaven els seus sentiments per mitjà de lieder, mentre que els personatges principals cantaven aires vertaders.

Hiller fundà la primera revista musical que hagi existit, la Wöchentliche Nachrichten und Ammerkungen die Musik bettrefend (1766 a 1770) i fou un dels millors professors de cant de la seva època.

Per contra, Hiller no fou tan afortunat en voler cultivar el mateix gènere fora del teatre.

Obra escènica[modifica]

  • Der Teufel ist los, (1765)
  • Lisuart und Dariolette, (1767)
  • Lottchen am Hofe, (1767)
  • Die Liebe auf dem Lande, (1770)
  • Der Dorfbarbier, (1770)
  • Die Fagd, (1771)
  • Die Muse, (1773)
  • Der Aerndtkraus, (1773)
  • Der Krieg, (1773)
  • Die Fubelhochzeit, (1773)
  • Das Grab des Mufti, (1773)
  • Das Gerettete Troja, (1777)

Música[modifica]

  • També deixà nombrosos lieder, simfonies, cantates, etc.

Musicografia[modifica]

  • Lebensbeschreibungen berühmter Musikdehrten und Tonkünnstler, (1784)
  • Nachricht von der Aufführung des Haendelschen "Messias in der Domkirche", (1786)
  • Ueber Metastasio und seine Werke, (1786)
  • Anweisung zum Musikalisch-zierlichen Gesang, (1791)
  • Anweisung zum musitung zum Singen, (1791)
  • Anweisung zum Violinspiel, (1792)

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Adam Hiller Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 700. (ISBN 84-7291-2281-2)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 38, pàg. 36 (ISBN 84 239-4538-3