Johann Andreas Segner

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohann Andreas Segner
Johann Andreas von Segner.jpg
Nom original (de) Johann Andreas von Segner
Biografia
Naixement 9 d'octubre de 1704
Pòzsoni, Hongria; avui Bratislava, Eslovàquia
Mort 5 d'octubre de 1777(1777-10-05) (als 72 anys)
Halle, Prússia; avui Alemanya
Lloc d'enterrament Cementiri Stadtgottesacker (Halle) 51° 28′ 55″ N, 11° 58′ 37″ E / 51.482010°N,11.977043°E / 51.482010; 11.977043
Formació Universitat de Jena
Es coneix per Primer professor de matemàtiques a Göttingen
Dinàmica
Activitat
Tesi doctoral Dissertationem chimicam penetrationem salis alcali in interstitia salis acidi per experimenta demonstrantem (1734)
Director de tesi Georg Erhard Hamberger
Simon Paul Hilscher
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Göttingen
Universitat de Halle
Obra
Estudiant doctoral Johann Georg Büsch
Christian Garve
August Hermann Niemeyer
Johann Scheibel
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Johann Andreas Segner (en hongarès: János-András Segner) fou un matemàtic d'origen hongarès del segle XVIII, que va ser el primer professor de matemàtiques a la universitat de Göttingen.

Vida[modifica]

Segner va néixer a l'actual Bratislava (aleshores Pòzsoni, en hongarès, o Pressburg, en alemany) en una família d'origen alemany i també va desenvolupar tota la seva carrera acadèmica a Alemanya, tot i sentir sempre un gran interès pels assumptes hongaresos.

Segner va estudiar a l'escola a Bratislava i a Győr i, probablement, va estar un any al Col·legi de Debrecen el 1724. El 1725 va ingressar a la universitat de Jena per cursar estudis de medicina,[1] on es va graduar el 1730. En aquest temps també es va interessar per les matemàtiques, publicant alguns articles sobre el tema.

Durant un breu temps, va practicar la medicina a Debrecen, però el 1732 va retornar a Jena per a fer de professor assistent i doctorar-se el 1734.

El 1735 va ser nomenat catedràtic de Física i Matemàtiques de la universitat de Göttingen que s'havia fundat l'any anterior, essent ell precisament el primer d'una llarga sèrie de grans matemàtics que van ocupar el càrrec fins a la Segona Guerra Mundial: Kästner, Gauss, Dedekind, Riemann, Klein, Hilbert, Weyl...

A partir de l'any 1750, va treballar en la construcció de l'observatori astronòmic de la universitat, juntament amb Tobias Mayer, amb qui va mantenir unes relacions més aviat tenses, fins que el 1754 l'observatori va quedar sota la direcció exclusiva de Mayer.[2]

Làpida mortuòria al cementiri de Halle.

L'any següent, Segner deixa la universitat de Göttingen per ocupa el lloc de catedràtic de Matemàtiques i Filosofia Natura de la prestigiosa universitat de Halle,[2] càrrec que ocuparà fins a la seva mort.

Obra[modifica]

Ja el 1728, estant a Jena, va publicar un article amb una demostració de la regla dels signes de Descartes,[3] però la demostració definitiva es va publicar el 1759.[4]

Segner va escriure uns quants llibres de text per a les seves classes, que destaquen per la seva claredat conceptual.[5]

Potser els treballs més influents de Segner hagin estat en la hidràulica, tema sobre el que va mantenir una intensa correspondència amb Euler i en el que fou inventor de la bomba d'aigua autopropulsada.[6]

Referències[modifica]

  1. Szénássy i Bognár, pàgina 349.
  2. 2,0 2,1 Forbes, pàgina 26.
  3. Youschkevitx, Dictionary of Scientific Biography.
  4. Tournés, pàgina 73.
  5. Schubring, pàgines 132-133.
  6. Reynolds, pàgina 234-235.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Andreas Segner Modifica l'enllaç a Wikidata