Johann Baptist Cramer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Johann Baptist Cramer
Johann Baptist Cramer by William Sharp.jpg
Naixement 24 de febrer de 1771
Mannheim
Mort 16 d'abril de 1858(1858-04-16) (als 87 anys)
Londres
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Ocupació Compositor – Pianista
Estil Romanticisme

Johann Baptist Cramer (Mannheim, 24 de febrer de 1771 - Londres, 16 d'abril de 1858) fou un pianista i compositor alemany.

Fou un precoç i virtuós instrumentista, que assolí a ser considerat el millor pianista de la seva època. Debutà als deu anys i als dotze rebé lliçons de Muzio Clementi, el qual exercí una influència decisiva en el seu jove alumne.

El 1835 es retirà dels escenaris, però el seu estil interpretatiu creà escola entre els pianistes del segle XIX. La seva mida com a compositor és menor que la d'intèrpret, però deixà una abundant llegat que inclou 124 sonates i 84 estudis per a piano.

Com altres músics de la seva època també es va associar amb altres constructors d'instruments i va crear l'empresa "Cramer & Co".

Biografia[modifica | modifica el codi]

J. B. Cramer va néixer a Mannheim (Alemanya) i aviat va marxar de Londres on va desenvolupar els seus conceixements. Des de petit va estar vinculat a la música, ja que el seu pare Wilhelm Cramer va ser un famós violinista i director.

Entre 1782 i 1784 va estudiar piano amb Muzio Clementi i aviat es va donar a conèixer tan a Londres com a la resta d'Europa. Cramer va disfrutar a la vida del seu èxit i particularment va ser admirat per Beethoven, el qual va conèixer a Viena. A part de compositor, Cramer també era un gran intèrpret.

El 1788 emprengué la seva primera gira de concerts, oferint actuacions en les principals ciutats en les principals ciutats de França i Alemanya. D'aquesta època daten també les seves primeres composicions. Amic dels principals musics de la seva època - Beethoven i Haydn, en la seva joventut, i més tard, Mendelssohn, Franz Liszt, Masarnau[1] i Hector Berlioz-, interpretà amb gran mestressa la música d'aquests autors, contribuint a més a la seva difusió

Des de 1800 la seva carrera es va centrar a Anglaterra, seguint els passos de Clementi. En aquests anys es va dedicar també als negocis de la publicació musical i com altres músics de la seva època també es va associar amb constructors d'instruments. En aquest cas ho va fer amb Thomas Frederick Bale i Robert Addison i van crear "Cramer & Co", una fàbrica d'instruments musicals a Londres amb molta reputació a l'època.

Al1829 Cramer es va retirar oficialment d'espectacles públics i va fer un concert de comiat al 1835, però el seu estil interpretatiu creà escola entre els pianistes del segle XIX., sobretot als seus alumnes els quals l'anomenaven "Glorious John" .

La seva mida com a compositor és menor que la d'intèrpret, però deixà una abundant llegat que inclou 124 sonates i 84 estudis per a piano.

Finalment morí a la seva casa a Kensington (Anglaterra) i fou enterrat al cementiri de Brompton.

Selecció d'obres[modifica | modifica el codi]

  • Sonates en Re major, La major, i Sol major per piano, violí i violoncel Op. 11 (1796)
  • Concert per a Piano No. 2 en Re menor, Op. 16
  • Gran sonata per piano-forte, Op. 20 (1809)[4]
  • Sonata en La bemoll major per piano, Op. 23, No. 1
  • 2 Sonates per piano, Op. 27
  • Sonata La bemoll major per piano, Op. 46 ("Die Jungfrau von Orleans")
  • Concert per a piano No. 5 en do menor, Op. 48
  • 84 Études, Op. 50
  • Sonata en La menor ("L'Ultima"), Op. 53 (1812)
  • Concert per a piano No. 7 en Mi major, Op. 56
  • Sonata per piano en Do major, Op. 57
  • Sonates per a teclat en Si bemoll major ("Les suivantes No. 2"), Op. 58 (1817) - Allegro spiritoso / Largo sostenuto / Rondo allegretto
  • Sonata en Mi menor ("Les Suivante No. 3"), Op. 59 (1817)
  • Sonata en Mi major ("Le Retour a Londres"), Op. 62 (1818)
  • Sonata en Re menor, Op. 63 (1821)
  • Introduzione ed aria all'inglese for piano, Op. 65
  • Quintet amb piano en Mi major ("Amicitia"), Op. 69 (1824)
  • Concerto per a piano No. 8 en Re menor, Op. 70
  • Petits Estudis, Op. 100
  • Romance et Tarantelle Brilliante (Romance ien Fa major - Tarantelle en La menor ), Op. 101

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Baptist Cramer Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 33, pàg. 668 (ISBN 84-239-4533-2)