Johann Benedict Listing

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJohann Benedict Listing
J-B-Listing.jpg
Biografia
Naixement 25 de juliol de 1808
Frankfurt del Main, Confederació del Rin; avui Alemanya
Mort 24 de desembre de 1882(1882-12-24) (als 74 anys)
Göttingen, Prússia; avui Alemanya
 Acadèmic 

Educació Universitat de Göttingen
Es coneix per Topologia
Activitat
Tesi doctoral De superficiebus secundi ordinis (1834)
Director de tesi Carl Friedrich Gauß
Camp de treball Topologia
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Göttingen
Obra
Estudiant doctoral Heinrich Maschke
Edward Nichols
Família
Cònjuge Pauline Elvers
Modifica les dades a Wikidata

Johann Benedict Listing (1808-1882) fou un matemàtic alemany conegut per haver estat el primer en emprar el terme topologia per donar nom a aquesta branca de les matemàtiques.

Vida i Obra[modifica]

Listing va néixer en una família humil d'ascendència txeca. Va poder fer els seus estudis secundaris gràcies al recolzament financer de la fundació Städel. La fundació també li va finançar, a partir de 1830, els estudis a la universitat de Göttingen, però com que la fundació tenia un caire artístic, ho va condicionar a que fes estudis d'arquitectura.[1] De fet, va estudiar una ampla gamma de temes, a més d'arquitectura i matemàtiques.

En doctorar-se el 1834, va obtenir un lloc de professor en un institut de Hannover, però va retornar a Göttingen el 1839 per ocupar la càtedra de física que havia deixat vacant l'expulsió de Wilhelm Weber. Quan Weber va ser reposat en el seu lloc el 1848, la càtedra es va dividir en física matemàtica, on va continuar Listing, i física experimental, que va ocupar Weber.

Des del dia del seu casament, el 1846, els seus problemes financers van ser constants: gastava molt més del que guanyava. Potser sixò i el fet de ser un maniac depressiu, van fer que la seva obra fos poc coneguda i difosa.[2]

El 1847 va publicar el seu llibre més important: Vorstudien zur Topologie, en el que s'utilitzava per primera vegada l'expressió topologia per a referir-se a l'estudi de les figures des d'un punt de vista qualitatiu i no quantitatiu, com ho fa la geometria. [3] En aquest mateix llibre donava un avenç fonamental a la teoria de nusos,[4]

També va fer estudis importants en òptica humana[5] que van esdevenir clàssics en la matèria, com el Beitrag zur physiologischen optik (Göttingen, 1845).

Finalment, cal esmentar, que va definir i estudiar la cinta de Möbius abans que el propi Möbius.[6]

Referències[modifica]

  1. O'Connor & Robertson, pàgina 247.
  2. Richeson, pàgines 248-249.
  3. Arp, pàgina 492.
  4. Richeson, pàgina 188.
  5. Richeson, pàgina 248.
  6. Richeson, pàgina 164.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Benedict Listing» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)