Johann Berger

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohann Berger
BergerJohann.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Johann Nepomuk Berger Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1845 Modifica el valor a Wikidata
Graz (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1933 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Graz (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor d'escacs, escriptor de no-ficció, jugador d'escacs, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tecnològica de Graz Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaÀustria
Imperi austrohongarès Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata

Johann Nepomuk Berger (Graz, 11 d'abril de 184517 d'octubre de 1933) fou un mestre d'escacs, teòric dels escacs, compositor d'estudis de finals, escriptor i editor d'escacs austríac.

Resultats destacats en competició[modifica]

El setembre de 1870, va guanyar el primer torneig de l'Imperi Austrohongarès a Graz.[1] El 1875, va guanyar un matx contra Alexander Wittek (14 : 4) a Graz, i en va empatar un altre contra Paul Lipke (3½ : 3½) a Eisenach 1896.[2]

Va empatar als llocs 5è–6è a Graz 1880 (els campions foren Max Weiss, Johannes von Minckwitz i Adolf Schwarz); va empatar als llocs 9è–10è a Berlín 1881 (segon DSB Congress, el campió fou Joseph Henry Blackburne); fou quart a Nuremberg 1883 (tercer DSB–Congress, el campió fou Simon Winawer); va empatar als llocs 11è–12è a Hamburg 1885 (quart DSB–Congress, el campió fou Isidor Gunsberg); empatà als llocs 5è–6è a Frankfurt 1887 (cinquè DSB–Congress, el campió fou George Henry Mackenzie); fou desè a Breslau 1889 (sisè DSB–Congress, el campió fou Siegbert Tarrasch); empatà als llocs 4t–5è a Graz 1890 (el campió fou Gyula Makovetz); i empatà als llocs 8è–9è a Leipzig 1894 (novè DSB–Congress, el campió fou Tarrasch).

Fou vuitè a Colònia 1898 (onzè DSB–Congress, el campió fou Amos Burn); va empatar als llocs 7è–10è a Munic 1900 (dotzè DSB–Congress, els campions foren Géza Maróczy, Carl Schlechter i Harry Pillsbury); empatà als llocs 6è–7è a Coburg 1904 (catorzè DSB–Congress, guanyat per Curt von Bardeleben, Schlechter i Rudolf Swiderski); fou 6è a Barmen 1905 (els campions foren Dawid Janowski i Maroczy); empatà als llocs 7è–8è a Viena 1907 (el campió fou Jacques Mieses); empatà als llocs 16è–18è al torneig d'escacs de Carlsbad 1907 (el campió fou Akiba Rubinstein),[3] i fou quinzè al torneig d'escacs de Viena 1908 (els guanyadors foren Oldřich Duras, Maróczy i Schlechter).[4]

Altres activitats escaquístiques[modifica]

Berger fou el primer austríac en guanyar un torneig internacional rellevant per correspondència, el Monde Illustré 1889–1892, i ho va fer amb el remarcable resultat de 45 victòries, cap derrota, i tres taules.

Fou editor del Deutsche Schachzeitung i autor de Das Schachproblem und dessen Kunstgerechte Darstellung (Leipzig 1884), Theorie und Praxis der Endspiele (Leipzig 1890), Problemen, Studien und Partien (Leipzig 1914).[5]

Berger fou un important compositor d'estudis de finals, i va publicar més de 100 estudis, molts d'ells amb notables contribucions a la teoria de finals. El seu llibre Theorie und Praxis der Endspiele (Teoria i pràctica del final) fou publicat el 1891, revisat el 1922, i reeditat i complementat el 1933. Aquest fou el primer llibre modern sobre finals pràctics, i fou el llibre estàndard pels finals durant dècades.[6]

Berger va col·laborar en el sistema de desempat actualment anomenat Sonneborn–Berger, tot i que no el va inventar.[7][8]

Referències[modifica]

  1. «Chess History». Arxivat de l'original el 2008-08-01. [Consulta: 7 novembre 2019].
  2. «Fitxa de Johann Berger». Chessmetrics. [Consulta: 7 novembre 2019].
  3. «Classificació i partides del torneig de Carlsbad 1907» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 7 novembre 2019].
  4. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 4 de juliol de 2007. [Consulta: 23 juny 2016]. Name Index to Jeremy Gaige's Chess Tournament Crosstables, An Electronic Edition, Anders Thulin, Malmö, 2004-09-01
  5. Litmanowicz, Władysław & Giżycki, Jerzy (1986, 1987). Szachy od A do Z. Wydawnictwo Sport i Turystyka Warszawa. ISBN 83-217-2481-7 (1. A-M), ISBN 83-217-2745-X (2. N-Z)
  6. (Golombek 1977:101)
  7. Chess Federation of Canada Arxivat 2007-09-01 a Wayback Machine.
  8. Deutscher Schachbund / Schacholympiade Dresden 2008 Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]