Johann Gottlob Lehmann
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 agost 1719 Bad Gottleuba-Berggießhübel |
| Mort | 22 gener 1767 (47 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leipzig Universitat de Wittenberg Landesschule Pforta |
| Activitat | |
| Camp de treball | Mineralogia i enginyer de mines |
| Ocupació | mineralogista, professor d'universitat, geòleg |
| Membre de | |
Johann Gottlob Lehmann (Bad Gottleuba-Berggießhübel, 4 d'agost de 1719 - Sant Petersburg, 22 de gener de 1767) va ser un mineralogista i geòleg alemany conegut pel seu treball i contribucions en la investigació del registre geològic, que va conduir al desenvolupament de l'estratigrafia.
Lehmann va néixer a Saxònia i va assistir a la Universitat de Wittenberg, de la qual va rebre un doctorat el 1741, i després va establir una pràctica a Dresden. Vivint a Saxònia, va desenvolupar un interès per la indústria minera local i va publicar sobre la composició química dels jaciments de mineral. El 1750 la Reial Acadèmia de Ciències de Prússia li va encarregar que estudiés les pràctiques mineres a tota Prússia.
El 1761 l'Acadèmia Imperial de Ciències Russa el va convidar a Sant Petersburg, on esdevingué professor de química i director del museu imperial d'allà. Al jaciment de Beryozovskoye, als Urals, va descobrir un mineral de plom amb un color taronja vermellós (PbCrO4), que va anomenar Rotbleierz (mineral de plom vermell); avui rep el nom de crocoïta.[1][2]
Lehmann, junt amb Georg Christian Füchsel i Giovanni Arduino, van ser els fundadors de l'estratigrafia.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Gottlob Lehmann |
- ↑ Lehmann, Johann Gottlob. De Nova Minerae Plumbi Specie Crystallina Rubra, Epistola: Ad Virum Illustrem Et Excellentissimum Dominum De Buffon Directorem Horti Regii Botanici Parisini ... D. Iohannis Gottlob Lehmanni, Sacrae Caesareae Majestati a Consiliis Aulicis et Academiae Imperatoriae Petropolitanae Scient. Membri ... (en llatí), 1766.
- ↑ Beudant, Francois-Sulpice. Traite elementaire de Mineralogie. 2. ed (en francès). Verdiere, 1832.