Johann Joseph Fux

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJohann Joseph Fux
Johann Joseph Fux.jpg
 Mestre de capella 

Dades biogràfiques
Naixement 1660
Langegg bei Graz
Mort 13 de febrer de 1741 (80/81 anys)
Viena
Activitat professional
Ocupació Organista, director d'orquestra, compositor, musicòleg i teòric de la música
Gènere Òpera
Moviment Música barroca
Instrument Orgue
Modifica dades a Wikidata

Johann Joseph Fux, (Hirtenfield, Estíria, 1660 - Viena, 13 de febrer de 1741) va ser un compositor, teòric de la música i pedagog austríac de l'última era del Barroc. Fou l'introductor de l'estil napolità a Àustria, malgrat el seu to generalment fred i acadèmic.[1]

Descendent d'una família de camperols es desconeixen les dades sobre la seua infantesa i joventut. Se sap que el 22 de maig de 1680 es va matricular en la universitat dels jesuïtes de Graz. El seu talent musical va arribar a ser evident; a partir del 22 de febrer de 1682 va ser també alumne del Ferdinandeum, que va abandonar en 1684 en fosques circumstàncies. Va ser també organista a St. Moritz fins a 1688. Durant este període va haver de viatjar a Itàlia, tal com demostra la influència en la seua obra dels compositors italians Arcangelo Corelli i Bolognese.

L'any 1690, a Viena, va atraure l'atenció de l'emperador Leopold I, aquest va quedar tan impressionat que a partir d'aquest moment el va ajudar en la seua carrera musical. Va ser organista de la Schottenkirche (1696-1702). L'any 1698 va ser nomenat compositor de la cort. Cap a 1700 va viatjar novament a Roma on va conèixer l'obra de Palestrina, que veneraria a partir d'aleshores. De tornada a Viena va ser segon (1705-1713) i després primer mestre de capella de l'església de Sant Esteve, on va tenir alumnes destacats, entre ells en František Tůma.[2] El 1713 va arribar a ser vicemestre de capella de Carles VI, i mestre de capella de l'emperadriu viuda Wilhelmina Amalia. El 1715 va succeir a Marc'Antonio Ziani en les funcions de mestre de capella en La Cort i va conservar el lloc fins a la seua mort.

Obra[modifica]

Va escriure 25 obres per a teclat, 63 sonates a 3, 15 sonates a 4, 15 sonates d'orquestra, 110 misses i fragments de misses, 64 vespres i salms, 24 lletanies, 6 Te Deum, 200 composicions religioses menors, 15 oratoris i 21 òperes.

L'obra de Fux, representa la cúspide del Barroc austríac i li va reportar, fins i tot en vida, una fama europea. El seu estil està marcat per un fort tradicionalisme (escriptura polifònica) i alhora ofereix trets més moderns (estil napolità).

Fux deu part del seu renom contemporani i pòstum al seu tractat Gradus ad Parnassum, que va servir de base per a tots els tractats de contrapunt fins a l'època actual. Aquesta obra escrita en llatí va aconseguir un èxit considerable i va ser traduïda a diverses llengües: alemany, francès, italià, anglès; està escrita en forma de diàleg entre el mestre (Palestrina) i el deixeble Josep (Fux). És el tractat de contrapunt més complet del seu temps i va ser valorat com a tal per alguns compositors: Haydn, Beethoven, Mozart… Aquest tractat va servir de fonament teòric per a la primera composició musical assistida per ordinador, de L.Hiller i L. Isaacson l'any 1956.

Referències[modifica]

  1. Alier, Roger; Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière. Història de l'òpera italiana. Barcelona: Empúries, 1992. ISBN 84-7596-357-9. 
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 64. pàg. 1384 (ISBN 84-239-4564-2)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Joseph Fux Modifica l'enllaç a Wikidata