Johann Kaspar Lavater
Aparença
Nom original | (de) Johann Caspar Lavater |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 15 novembre 1741 Zúric (Suïssa) |
Mort | 2 gener 1801 (59 anys) Zúric (Suïssa) |
Sepultura | Zúric |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia, administració i gestió de l'Església, fisiognomia i literatura |
Lloc de treball | Zúric Berlín Basilea |
Ocupació | escriptor, criminòleg, pintor, poeta, filòsof, teòleg, il·lustrador |
Activitat | 1756 - 1801 |
Membre de | |
Professors | Johann Jakob Breitinger i Johann Jakob Bodmer |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Fills | Anna Luisa Lavater |
Parents | Georg Friedrich Schmoll, cunyat |
Descrit per la font | Svensk uppslagsbok Gran Enciclopèdia Soviètica (1969–1978), (sec:Лафатер Иоганн Каспар) Allgemeine Deutsche Biographie |
Johann Kaspar Lavater (Zúric, 1741 — 1801) va ser un escriptor i pensador suís.
Va ser un pastor evangèlic, pròxim a Johann Gottfried Herder i Johann Wolfgang von Goethe. És un dels màxims exponents de la pseudociència coneguda com a fisiognomia, que associa caràcters físics als comportaments de les persones. Sobres aquesta va escriure Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe (‘Fragments fisiognomònics per a un increment del coneixement i de l'amor humans', 1775-78). Va crear també himnes patriòtics com Schweizerlieder ("La cançó dels suïssos") (1767) que es van fer molt populars.[1]
Referències
[modifica]- ↑ «Johann Kaspar Lavater». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.