Johann Kaspar Lavater
![]() ![]() | |
Nom original | (de) Johann Caspar Lavater ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 15 novembre 1741 ![]() Zúric ![]() |
Mort | 2 gener 1801 ![]() Zúric ![]() |
Sepultura | Zúric ![]() |
Dades personals | |
Religió | Protestantisme ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Zúric ![]() |
Ocupació | escriptor, criminòleg, pintor, poeta, filòsof, teòleg, il·lustrador ![]() |
Activitat | 1756 ![]() ![]() |
Membre de | |
Professors | Johann Jakob Breitinger i Johann Jakob Bodmer ![]() |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Fills | Anna Luisa Lavater (en) ![]() ![]() |
Parents | Georg Friedrich Schmoll (cunyat) ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Johann Kaspar Lavater (Zúric, 1741 — 1801) va ser un escriptor i pensador suís.
Va ser un pastor evangèlic, pròxim a Johann Gottfried Herder i Johann Wolfgang von Goethe. És un dels màxims exponents de la pseudociència coneguda com a fisiognomia, que associa caràcters físics als comportaments de les persones. Sobres aquesta va escriure Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe (‘Fragments fisiognomònics per a un increment del coneixement i de l'amor humans', 1775-78). Va crear també himnes patriòtics com Schweizerlieder ("La cançó dels suïssos") (1767) que es van fer molt populars.[1]
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Kaspar Lavater |
- ↑ «Johann Kaspar Lavater». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.