Johann Nepomuk Hummel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Johann Nepomuk Hummel
JNHummel 2.jpg
Naixement 14 de novembre de 1778
Bratislava, Àustria-Hongria
Mort 17 d'octubre de 1837(1837-10-17) (als 58 anys)
Weimar
Ocupació compositor, director d'orquestra, pianista i concertino
Estil Classicisme-Romanticisme
Obres destacades
Trajectòria
  • 1804 Mestre de concerts a la cort de príncep Nicolau d'Esterházy
  • 1810 Es representa Mathilde von Guise
  • 1819 Mestre de capella a Weimar
  • 1828 Les entrades per als seus concerts de piano es venien en pocs dies
Modifica dades a Wikidata

Johann Nepomuk Hummel neix el 14 de novembre de 1778 a Pressburg, actual Bratislava, i mor el 17 d’octubre de 1837 a Weimar. Fou pianista, compositor, professor i director. I fou considerat un dels millors compositors d’Europa del seu temps i potser el millor pianista.

Vida i carrera musical[modifica | modifica el codi]

Inici de la carrera musical. Etapa interpretativa[modifica | modifica el codi]

Hummel ja de ben petit fou un prodigi. Als tres anys mostrava unes capacitats més avançades que els nens amb el doble d’edat que ell, als quatre podia llegir partitures, als cinc tocar el violí i als sis el piano. Quan tingué vuit anys la seva família es traslladà a Viena on el seu pare Johannes, un músic de corda i director, va esdevenir director musical del “Theater auf der Wieden”.

Hummel va progressar molt ràpidament com a pianista i va ser alumne de Mozart poc després d’haver arribat a Viena. Segons el seu pare, el nen va impressionar tant a Mozart, que aquest el va agafar sota el seu càrrec de manera gratuïta i, com era habitual a l’època, va anar a viure amb la seva família. Sembla a ser que Hummel i Mozart van esdevenir amics propers. El 1788 Mozart va deixar de fer-li classes per deixar que es llencés en el món de la música i així pogués començar a tenir èxit. Així doncs, pare i fill van iniciar una gira que durà quatre anys. Viatjaren a Praga, on conegueren a Dussek i Masek, Dresden, Berlin, Magdeburg, Göttingen, Brunswick, Kassel, Weissenstein (on Hummel agafà la verola), Hanover, Celle, Hamburg, Kiel, Rensburg, Flensburg, Lübeck, Schleswig, Copenhagen i una illa a Odense. Al diari personal de Hummel es poden seguir les aventures que suposaren aquesta gira i els bons resultats que tingueren els concerts.

La primavera de 1790 s’establiren durant tres mesos a Edinburgh per poder fer classes, recuperar-se econòmicament i poder aprendre anglès. Després d’aquest parèntesis seguiren fent concerts a Durham, Cambridge i finalment arribaren a Londres. Podem saber que tingué èxit i despertà l’interès de molts, ja que la llista de subscripció del seu op.2 inclou 92 noms a Viena i 159 a Londres.

Viena i els Esterházys[modifica | modifica el codi]

Després d’aquest primer període de concerts, durant la següent dècada Hummel es dedicà a l’estudi, la composició i l’ensenyança i rarament feu concerts públics. Estudià contrapunt amb Albrechtsberger; composició vocal, estètica i filosofia de la música amb Salieri; i orgue amb Haydn. Durant aquest període tingué molts problemes econòmics que l’obligaren a fer un gran nombre de classes al dia. Més endavant fou un dels professors més importants i cars d’Alemanya. Els seus alumnes més destacats foren: Hiller, Mendelssohn (per molt poc temps), Karl Eduard Hartknoch, Adolf Henselt, Karl Georg Mangold, Sigismond Thalberg i Giuseppa Unia. L’èxit de Beethoven a Viena afectà l’autoestima de Hummel però, tot i que els seus deixebles tingueren constants enfrontaments, consolidaren una forta i tempestuosa amistat.

El 1804, amb només 26 anys, esdevingué Konzertmeister del príncep Nikolaus Esterházy a Eisenstadt, on també havia de compondre música religiosa per la capella del príncep. Aquest càrrec li donà molta experiència en música dramàtica i sacra, en composició per a orquestra i òpera, i en l’organització d’aquest tipus d’espectacles.

El 1811 tornà a Viena i estigué molt actiu com a compositor de piano, de càmbra i d’obres dramàtiques. El 1813 es casà amb la famosa cantant Elisabeth Röckel amb la qual tingué dos fills: Eduard, pianista, i Karl, pintor.

Weimar. Etapa de composició[modifica | modifica el codi]

El 1814 Elisabeth Hummel persuadí al seu marit perquè tornés a tocar públicament i és precisament durant el Congrés de Viena on Hummel tingué un èxit enorme i es convertí en una celebritat. El 1816 feu una gira per Alemanya però, una vegada més, els problemes econòmics i la família l’obligaren a tornar a Viena. Aconseguí la plaça de Hofkapellmeister a Stuttgart però no li agradà la feina, ja que no li permetia tenir temps per compondre.

Més tard es traslladà a Weimar on tingué una època de composició abundant, la dècada del 1820 fou la més productiva de la vida de Hummel. A través de Goethe conegué als personatges importants del món intel·lectual i aconseguí una popularitat enorme. Bàsicament es dedicà a dirigir el teatre de la cort i, gràcies a les gires fetes anteriorment, contractà als diferents cantants d’anomenada d’Europa que havia anat coneixent. Amb la mort de Weber l’any 1826 la direcció de l’òpera de Dresden quedà buida i Hummel fou un candidat per ocupar la plaça, tot i que al final no l’aconseguí. La seva fama era tant gran que també dirigia concerts amb solistes de renom com Paganini (1829) i concerts especials en honor a la reialesa o a Goethe, componia per editors de Londres i per George Thomson d’Edinburgh... Viatjà a Rússia, on conegué a John Field el 1822, a Polònia, on conegué a Chopin el 1828, a França i Holanda.

El 1827 Hummel viatjà fins a Viena per visitar per última vegada a Beethoven, que estava a punt de morir. En el seu funeral, seguint els desitjos del difunt, tocà uns temes improvisats de Beethoven. Durant la seva estada conegué a Schubert, el qual dedicà les seves tres últimes sonates per a piano a Hummel. Més tard, després de la mort dels dos compositors, l’editor canvià la dedicació a Schumann. El 1828 publicà un mètode de piano de tres volums anomenat Ausführlich theoretisch-practische Anweisung zum Piano-forte Spiel.

Durant els últims anys de la seva vida Hummel va minvar la seva activitat musical i finalment morí a Weimar el 1851.

Estil i obra[modifica | modifica el codi]

Hummel el 1814

Com a compositor Hummel es situa al límit entre dues èpoques. Durant més d’un segle se l’ha vist només com un virtuós del piano del segle XIX, però fou un personatge molt més complet i important. No tan sols compongué obres pianístiques virtuoses sinó que té un ampli repertori: òperes, Singspiele, música sacra, peces ocasionals, música de cambra, cançons... Només la simfonia s’absenta del seu repertori.

Estilísticament la música de Hummel és de les de més importància dels últims anys del Classicisme, amb textures bàsiques i homofòniques, melodies amb ornaments a la italiana i virtuosos fragments acompanyats per baixos Alberti modernitzats. El seu estil es desenvolupà al llarg de la seva vida i fins i tot, després de la retornada com a pianista el 1814, les seves composicions s’expandiren pel que fa a la línia expressiva, la varietat harmònica i melòdica i la genialitat. Tot i les influències romàntiques, el seu nou estil seguia dins l’essència del Classicisme, amb claredat en les transicions entre frases i seccions; i amb un ritme harmònic lent i entenedor. Tot i així escrivia amb una modernitat i un vocabulari harmònic molt creatiu.

Encara que avui en dia no és un compositor gaire conegut, Hummel a la seva època fou un dels compositors i intèrprets més importants d’Europa. Quan el Classicisme ja es començava a veure antiquat ell va regenerar-lo tenint molt èxit entre el públic. A més a més el seu talent i virtuosisme convertia els concerts en espectacles molt impactants i sensacionals

Repertori[modifica | modifica el codi]

Òperes[modifica | modifica el codi]

Il viaggiator ridicolo, 1797

Dankgefühl einer Geretteten, 1799

Demagorgon, 1800

Don Anchise Campione, 1800

Le vicende d’amore, 1804

Die beyden Genies, 1805

Die Messenier, 1805-1810

Pimmalione, 1805-15

Die vereitelten Ränke, 1806

Mathilde von Guise, 1810

Stadt und Land, 1810

Dies Haus is zu verkaufen, 1812

Aria in Fünf sind Zwey, 1813

Der Junker in der Mühle, 1813

Die Eselshaut o Die blaue Insel, 1814

Overture, quartet, duet, trio Die gute Nachricht, 1814

Die Rückfahrt des Kaisers, 1814

Duet, quartet Isouard: Jeannot et colin, 1815

Marxa, 1819

Attila, 1825-7

Epíleg a Gluck: Armide, 1832

Acte 3 finale a Hérold: Zampa, 1833

Finale (M. J. Seidel) a Auber, 1836

Música d'acompanyament[modifica | modifica el codi]

Marpha, 1800-10

Ov., d, a Johann von Finnland, 1812

Der Löwe von Kurdistan, 1812

Romanza en l’obra Angelica, 1814

Preludi, cor a Die Ahnfrau, 1817

Ballet i pantomimes[modifica | modifica el codi]

Helen und Paris, 1807

Das belebte Gemählde, 1809

Quintuor des negres a Paul et Virginie, 1810

Der Zauberring, o Harlekin als Spinne, 1811

Der Zauberkampf, o Harlekin in seiner heimat, 1812

Sappho von Mitilene, 1814

Das Zauberschloss o Das aufgelöste Rätsel, 1814

Final ballet a Hérold: La clochette, 1837

Música sacra: per a veus solistes, cor i orquestra[modifica | modifica el codi]

Missa Bb, 1818

Missa Eb, 1804

Quod quod in orbe, 1808-11

Alma virgo, 1805

Missa D, 1808

Kyrie, 1804-10

Der Durchzug durchs rote Meer, 1800-10

Dominus Deo, 1804-10

Pro te respiro, 1804-10

Sub tuum praesidium 1804-10

Salve regina, 1804-10

Plus non timet, 1804-10

Alma virgo mater, 1805

Missa d, 1805

O virgo intemerata A, 1806

Te Deum, 1806

Missa solemnis, 1806

In aeternum jubilantes F, 1806

Salve regina Bb, 1809

Offertory F, 1813

Cantates: per veus solistes, cor i orquestra[modifica | modifica el codi]

Irene, 1800-10

Diana ed Endimione, 1806

Das Fest des Dankes un der Freude, 1806

Cantata pel dia de Prosper von Zinzendorf, 1807

Lob der Freundschaft, 1807

Cantata pel casament de Napoleó i Marie, 1810

Euterpens Abschied, 1812

Cantata per l’aniversari de l’herència del Grand Duke de Saxe-Weimar, 1823

Cantata pel 18 maig de 1823

Morgenopfer, 1825

Cantata per l’aniversari del Grand Duke de Saxe-Weimar, 1827

Cantata pel casament de la princesa Augusta de Saxe-Weimar, 1829

The Orphan’s Ode to the Patriots, 1833

Cançons i altres músiques vocals solistes: amb acompanyament de piano[modifica | modifica el codi]

Le portrait d’amour, 1810

La sentinelle, 1815

Cinc cançons: An die Entfernte, Der Schiffbruch, Des Jünglings Klage, Bewunderung, Meine Geliebte, 1816-20

Air à la tirolienne avec variations, 1829

Acompanyament a 2 cançons de P. Hédouin, 1820

Orquestral[modifica | modifica el codi]

Marxa per “das Löbl. Bürgl, Artillerie Corps in Wien”, 1789

Six German Dances, 1804

Seven Hungarian Dances, 1806

Twelve Minuets, 1806

Twelve German Dances with Battle Coda, 1807

Twelve Minuets and Trios, 1808

Dance for the Apollosaal, 1808

German Dances for the Redoutensaal, 1808

Dances for the Apollosaal, 1809

Ten Dances for the Apollosaal, 1811

Twelve German Dances “vom römischen Kaiser”, 1811

Twelve German Dances and Coda “zur St Catherinen Redoute”, 1811

Twelve Dances for the Apollosaal, 1811

Six Polonaises, 1815

Six Waltzes for the Apollosaal, 1820

Overture n. 1 Bb, 1826

Twelve Waltzes and Coda, 1817

Overture D, 1815

O du lieber Augustin, variacions, 1803

Instrument(s) solistes i orquestra[modifica | modifica el codi]

Variacions F del tema de vogler: Castore e Polluce, 1798

Concerto G per piano i violí, 1805

Piano Concerto, C, 1811

Rondo brillant per piano, 1814

Concertino en G per piano, 1816

Piano Concerto en a, 1816

Piano concerto en b, 1819

Potpourri, 1821-2

Variacions per piano en F, 1820

Rondo brillant per piano en Bb, 1823

Variacions en F per oboè, 1824

Piano Concerto en E, 1814

Piano Concerto en Ab, 1827

Variacions en Bb del tema de Berlin Singspiel Das Fest der Handwerker, 1830

Oberons Zauberhorn fantasia per piano, 1829

Gesellschafts Rondo en D, 1829

Le retour à Londres, rondo brillant, 1830

Piano Concerto en F, 1833

Trompeta Concerto en E, 1803

Mandolina Concerto en G, 1799

Fagot Concerto en F, ca 1805

Cambra[modifica | modifica el codi]

Trio en Bb per a piano/clavicèmbal, flauta/violí i violoncel, 1792

Sonata en G per a piano/clavicèmbal, flauta/violí, 1792

3 Sonates per piano/violí, 1798

Piano Trio en Eb, 1803

Variacions en G per piano, flauta/violí, 1803

Piano Trio en F, 1799

3 quartets de corda, 1804

Piano Trio en G, 1811

Sonata en c per piano7clavicèmbal, violí/mandolina, 1810

Sonata en D per piano, violí/flauta, 1810-14

Potpourri en g per piano i guitarra, 1810-14

Variacions en d per piano i violoncel, 1810-14

Sérénade en potpourri en G, 1814-15

Sonata en la per a piano i flauta/violí, 1814-15

Piano Trio en G, 1814-15

Sérénade n.2 per piano, violí, guitarra, clarinet/flauta, fagot/violoncel, 1814-15

Septet en d per piano, flauta, oboè, trompa, viola, violoncel i contrabaix, 1816

Adagio, Variations i Rondo de “Schöne Minka”, 1818

Grand potpourri national per piano i guitarra, 1818

Piano Trio en E, 1819

Quintet per piano, violí, viola, violoncel i contrabaix, 1802

Piano Trio en Eb, 1821

Piano Trio en Eb, 1822

Rondoletto en Eb per piano, 1820

Cello Sonata, 1824

Amusement en F per piano/ violí, 1825

Septett militaire en C per piano, flauta, violí, clarinet, violoncel, trompeta i contrabaix, 1829

Rondo brillant en G per piano/violí, 1834

Variacions en F per violí/piano, 1839

Piano Quartet en G, 1839

Trio en Eb per viola/violí, viola i violoncel, 1799

Trio en G per viola/violí, viola i violoncel, 1801

Quartet en Eb per clarinet, violí, viola i violoncel, 1808

Parthia en Eb per 2 clarinets, 2 oboès, 2 trompes i 2 fagots, 1803

Piano solo[modifica | modifica el codi]

Variacions: 1 The Ploughboy, 2 A German Air, 3 La belle Catherine, 1791

Variacions: 1 The Lass of Richmond Hill, 2 Jem of Aberdeen, 1791

Sonata en C, 1792

Variacions: 1 Air écossais, 2 Air anglais, 3 Air allemand, 1794

3 Fugues, 1793

Variacions de “oberländische Melodie”, 1801

Variacions de Cherubini: Les deux journées, 1802

Variacions de “God Save the King”, 1804

Rondo en Eb, 1804

Sonata en Eb, 1805

Variacions de Dalayrac: Les deux petits Savoyards, 1804

Fantasia en Eb, 1805

Rondo quasi una fantasia en E, 1806

Sonata en f, 1807

Variacions de “Chanson hollandaise”, 1806

Variacions: 1 La sentinelle, 2 Partant pour la Syrie, 3 Vivat Bacchus, 1810

Choix des plus beaux morceaux de musique, 8 pieces, 1811

Sonata en C, 1808

Variacions d’Isourd: Cendrillon, 1811

Potpourri amb motius de Der Freischütz, 1820

Capriccio en F, 1811-15

Sis pièces tres faciles, 1811

La bella capriciosa, polonaise, 1811-15

Variacions de Gluck: Armide, 1811-15

Potpourri de Hummel: Die Eselshaut, 1814-15

Potpourri n.2 de Hummel: Die Eselshaut, 1814-15

24 Preludis, 1814-15

Adagio, Variacions i Rondo de “The Pretty Polly”, 1817

Variacions d’un tema original, 1817

Sonata en f#, 1819

3 Waltz-Rondos, 1823

Trois amusements en forme de capricis, 1823

Variation in 50 Veränderungen über einen Walzer, 1824

Marche à la romaine, 1824

Sonata en D, 1825

Variacions en E, 1825

Six Bagatelles, 1825

Rondoletto en C, 1826

Rondo brillant en b, 1825

Deux rondolettos en valse, 1824-6

Trois pièces faciles, 1828

Zwölf neue favorit Ländler, 1817

Impromptu in canone de Hummel: Ausführlich theoretisch-practische Anweisung, 1828

Variació de “Rule Britannia”, 1830

Recollections de Paganini, 1831

Les charmes de Londres, variacions, 1831

La galante, rondo, 1831

Rondo villageois, 1831

Fantasia dels temes de Neukomm i Hummel, 1831

Fantasina dels temes de Mozart: Le nozze di Figaro, 1833

24 Etudes, 1833

Variació de “God Save the King”, 1820-30

Scotch Contradance Rondo, 1839

Capriccio en eb, 1839

2 rondinos, 2 caprices, 2 impromptus, 1839

Estudi en Bb en F. Fétis: Méthode des méthodes, 1831

Piano piece en Db, 1830

Altres obres per teclat[modifica | modifica el codi]

Cadenzas dels 7 concerts per a piano de Mozart, no publicat

Sonata en Eb per piano a 4 mans, 1811-15

Sonata en la bemoll per a piano a 4 mans, 1820

Nocturne en F per piano a 4 mans i 2 trompes, 1822

Introducció i Rondo per 2 pianos, 1839

Prelude i 2 Fugues per orgue, 1839

Ricercare en G per orgue, 1839

Obres pedagògiques[modifica | modifica el codi]

Ausführlich theoretisch-practische Anweisung zum Pianoforte Spiel, 1822-5


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • The New Oxford history of music. Vol. 9: Romanticism (1830-1890). New York: Oxford University Press 1990.
  • The New Grove Dictionary of Music and Musicians. Vol. 11. 2a edició. London: Macmillan Publishers Limited, 2001.
  • Robin Golding. Hummel. Piano trios 1, 5 & 7 [CD, llibret descriptiu]. England: Chandos Records Ltd, 1997. Llibret descriptiu
  • David Wyn Jones. Hummel. Mass in D minor & Salve Regina [CD, llibret descriptiu]. England: Chandos Records Ltd, 2005. Llibret descriptiu