Johannes Peter Müller

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJohannes Peter Müller
Johannes Peter Müller.jpg
Biografia
Naixement 14 juliol 1801
Coblença
Mort 28 abril 1858 (56 anys)
Berlín
Educació Universitat de Bonn
Activitat
Director de tesi Karl Rudolphi i Philipp Franz von Walther
Camp de treball Biologia
Ocupació Zoòleg, anatomista, biòleg, ictiòleg, professor d'universitat, fisiòleg i neuròleg
Ocupador Universitat de Bonn
Universitat Frederic Guillem de Berlín
Universitat Humboldt de Berlín
Professors Joseph von Görres, August Franz Joseph Karl Mayer i Karl Rudolphi
Alumnes Hermann von Helmholtz, Ludwig Traube, Theodor Schwann, Hermann Senator, Wilhelm Wundt i Friedrich Gustav Jakob Henle
Obra
Estudiant doctoral Hermann von Helmholtz, Ernst Wilhelm von Brücke, Rudolf Virchow, Paul du Bois-Reymond, Friedrich Gustav Jakob Henle, Ernst Haeckel, Felix Hoppe-Seyler i Albert von Kölliker
Abreviatura d'autor en zoologia Müller
Modifica les dades a Wikidata

Johannes Peter Müller (1801 – 1858), va ser un fisiòleg, anatomista, ictiòleg i herpetòleg alemany.

Biografia[modifica]

Müller era fill d'un sabater pobre i va ser preparat per a ser sacerdot catòlic.

Quan tenia 18 anys es va orientar per les ciències naturals i la medicina,[1] entrà a la Universitat de Bonn el 1819 on es doctorà en medicina i després estudià a la Universitat de Berlín. On sota la influència de Hegel i de Rudolphi, va ser induït a la recerca en fisiologia seguint estrictament l'observació de la natura.

Müller va fer contribucions en nombrosos dominis de la fisiologia, en particular la comprensió de la veu, la conversa i el sentit de l'oïda. El seu primer treball important va ser, Zur vergleichenden Physiologie des Gesichtsinns (“fisiologia comparada de la visió,” Leipzig, 1826) i Über die phantastischen Gesichtserscheinungen (“l'al·lucinació visual,” Coblenz, 1826), són de tendència de la filosofia del subjecte.

Elements de Fisiologia[modifica]

Müller vaa ordenar els fets de recerques anteriors i va aplicar els descobriments en física i química.[2] La seva obra magna, Handbuch der Physiologie des Menschen, (1833-1840) marcà l'inici d'un nou període en l'estudi de la fisiologia.

Aquest llibre va ser el principal llibre de text en fisiologia durant gran part del segle XIX. Müller s'interessava en la filosofia del vitalisme i el rigor científic. Proposava que els organismes tenien una energia vital per la qual les lleis físiques no comptaven totalment.[3]

Edward Forbes F.R.S. en a seva A History of British Starfishes, and Other Animals of the Class Echinodermata (1841) es refereix a Muller com "un dels més grans fisiòlegs vius, Muller of Berlin".

En els darrers anys de la seva vida, es va dedicar a l'anatomia comparada. Especialment en peixos i invertebrats marins. Va fer 19 viatges al Bàltic, Mar del Nord i Mediterrani per investigar la vida en les aigües salades.

Va descriure diverses espècies de serps.[4]

Müller va ser mentor de científics com Hermann von Helmholtz, Emil du Bois-Reymond, Theodor Schwann, Friedrich Gustav Jakob Henle, Carl Ludwig i Ernst Haeckel. El 1834, va ser escollit membre forà de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

El 1899 es va erigir una estàtua de Müller a Coblenza feta per Joseph Uphues.

Obres[modifica]

A més de Handbuch der Physiologie (traduïda a l'anglès per Baly el 1843: Elements of Physiology), les seves publicacions inclouen:

  • De Respiratione Fœtus (Leipzig, 1823),
  • Zur vergleichenden Physiologie des Gesichtssinns (1826)
  • Über die phantastischen Gesichtserscheinungen (1826)
  • Bildungsgeschichte der Genitalien (1830),on tracta del conducte de Müller
  • De glandularum secernentium structura penitiori (1830)
  • Beiträge zur Anatomie und Naturgeschichte der Amphibien (1832)
  • Der Tabak in geschichtlicher, botanischer, chemischer und medizinischer Hinsicht (Berlin, 1832)
  • Vergleichende Anatomie der Myxinoiden (1834–1843)
  • Ueber die organischen Nerven der erectilen männlichen Geschlechtsorgane.. . (Berlin, 1835)
  • Ueber den feineren Bau der krankhaften Geschwülste (“On the structural details of malignant tumors,” Coblenz, 1838), unfinished — a pioneering use of microscopical research in the investigation of pathological anatomy
  • Systematische Beschreibung der Plagiostomen (1841) with F. G. J. Henle
  • [System der Asteriden a Google Books System der Asteriden]. Braunschweig: Friedrich Vieweg und Sohn.  (1842) with F. H. Troschel
  • Horae ichthyologicae (1845–1849) amb Troschel
  • Über die fossilen Reste der Zeuglodonten.. . (1848)
  • Über Synopta digitata und über die Erzeugung von Schnecken in Holothurien (1852)

Després de la mort de J. F. Meckel (1781–1833) ell edità Archiv fur Anatomie und Physiologie.

Referències[modifica]

  1.   «Johann Müller (1)». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 
  2. Wikisource-logo.svg  «Müller, Johannes». A: T.S. Baynes. Encyclopædia Britannica. 17. 9th. New York: Charles Scribner's Sons, 1884. 
  3. Johannes Peter Müller (1801–1858). mpiwg-berlin.mpg.de
  4. The Reptile Database. www.reptile-database.org.

Bibliografia[modifica]

  • Berrios G E (2005) On the fantastic apparitions of vision by Johannes Müller. History of Psychiatry. 16:229-46. [1]
  • Virchow, Johannes Müller, Eine Gedächtnisrede (Berlin, 1858)
  • De Bois-Reymond, (Abhandlungen der Berliner Akademie, Berlin, 1859), containing a list of his works
  • Bischoff, Ueber Johannes Müller und sein Verhältnis zum jetztigen Standpunkt der Physiologie (Munich, 1858)
  • Proceedings of the Royal Society of London, vol. ix., p. 556.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johannes Peter Müller Modifica l'enllaç a Wikidata