Johannes Wilhelm Goldschmidt
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 gener 1861 Berlín (Alemanya) |
Mort | 21 maig 1923 (62 anys) Baden-Baden (Alemanya) |
Formació | Universitat Humboldt de Berlín |
Director de tesi | Robert Bunsen |
Activitat | |
Ocupació | químic, emprenedor |
Família | |
Pare | Theodor Goldschmidt |
Germans | Theo Goldschmidt |
Premis | |
| |
Descrit per la font | Salmonsens Konversationsleksikon Bolxaia sovétskaia entsiklopédia, 1926-1947 |
Johannes Wilhelm Goldschmidt, conegut com a Hans Goldschmidt, (18 de gener de 1861, Berlín, Prússia - 21 de maig de 1923, Baden Baden, Alemanya) fou un químic alemany conegut per haver descobert la reacció termita.
Biografia
[modifica]Goldschmidt fou alumne de Robert Bunsen. El seu pare, Theodor Goldschmidt, fou el fundador de l'empresa química Chemische Fabrik Th. Goldschmidt, que finalment passà a formar part de l'actual Degussa, i Hans i el seu germà Karl treballaren en l'empresa familiar durant molts d'anys.
Obra
[modifica]Goldschmidt és reconegut com l'inventor de la termita i co-inventor de l'amalgama de sodi. La termita és una mescla que produeix una reacció extremadament exotèrmica, s'oxida alumini i es redueix òxid de ferro (III) o òxids d'altres metalls. S'empra en soldadura tèrmica. Aquest procés l'inventà el 1893, el patentà el 1895,[1] i en publicà un extens document el 1898.[2] L'amalgama de sodi és un aliatge de sodi i mercuri emprat en síntesi orgànica.
Referències
[modifica]- ↑ H. Goldschmidt, "Verfahren zur Herstellung von Metallen oder Metalloiden oder Legierungen derselben" (Procés per a la producció de metalls o metal·loides o aliatges d'aquests), Deutsche Reichs Patent no. 96317 (13 March 1895).
- ↑ Goldschmidt, Hans; Ruhr, Essen a. d. «Über ein neues Verfahren zur Darstellung von Metallen und Legirungen mittelst Aluminiums [Un nou mètode per a la preparació de metalls i aliatges mitjançant alumini]». Justus Liebigs Annalen der Chemie, 301, 1, 1898, pàg. 19–28. DOI: 10.1002/jlac.18983010103.
Bibliografia
[modifica]- L. L. Wang, Z. A. Munir and Y. M. Maximov «Reacciones de la Termita: su utilización en la síntesis y proceso de materiales» (en anglès). Journal of Materials Science, 28, 14, 1993, pàg. 3693-3708. DOI: 10.1007/BF00353167.
- M. Beckert «Hans Goldschmidt y la aluminotermia» (en anglès). Schweissen und Schneiden, 54, 9, 2002, pàg. 522-526.
- «DEGUSSA página de la termita» (en anglès).