Johannes Willebrands

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJohannes Willebrands
Johannes Willebrands 1982 color.jpg
El cardenal Willembrands el 1982
Nom original Johannes Gerardus Maria Willebrands
Biografia
Naixement 4 de setembre de 1909
Bovenkarspel
Mort 2 d'agost de 2006(2006-08-02) (als 96 anys)
Denekamp
Lloc d'enterrament Utrecht
  President del Pontifici Consell per la Unitat dels Cristians
28 de juny de 1988 – 12 de desembre de 1989
← -
Nacionalitat Països Baixos Països Baixos
Religió Catolicisme
Educació Pontifici Ateneu Angelicum
Es coneix per Ecumenisme
Activitat
Ocupació Teòleg i sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 26 de maig de 1934
Consagració 28 de juny de 1964
per Pau VI
Proclamació cardenalícia 28 d'abril de 1969
per Pau VI
Cardenal prevere de San Sebastiano alle Catacombe
Família
Pares Herman i Afra Willebrands
Premis

Escut d'armes Johannes Willebrands
Veritatem in caritate

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Johannes Gerardus Maria Willebrands (4 de setembre de 1909 – 2 d'agost de 2006) va ser un cardenal catòlic neerlandès. Serví com a President del Pontifici Consell per la Unitat dels Cristians entre 1969 i 1989, i com a arquebisbe d'Utrecht entre 1975 i 1983. Va ser creat cardenal al 1969 pel Papa Pau VI. Va ser una figura central en l'increment de l'ecumenisme de l'Església catòlica en la segona meitat del segle XX; i va ser considerat com un papabile als dos conclaves celebrats al 1978.

Biografia[modifica]

Joventut i ordenació[modifica]

Johannes Willebrands va néixer a Bovenkarspel, sent el fill gran dels 9 que van tenir Herman i Afra (nascuda Kok) Willebrands. El seu pare treballà com a pagador al mercat de verdures local, i un dels seus germans esdevingué missioner redemptorista a Surinam. Willebrands estudià al seminari a Warmond, prop de Leinden, on va ser ordenat al presbiterat el 26 de maig de 1934. Al 1937 rebé el doctorat en filosofia a la Pontifici Ateneu Angelicum de Roma.

Primeres aproximacions a l'ecumenisme[modifica]

Willebrands tornà als Països Baixos al 1937, fent de vicari a l'església de Begijnhof d'Amsterdam. Al 1940 començà a ensenyar filosofia al seminari de Wamond. Cinc anys després esdevingué rector del seminari. Willebrands demostrà un interès molt actiu en la causa de la unitat dels cristians com a president de l'Associació St Willibrord, que promovia l'ecumenisme als Països Baixos.

Al 1951 organitzà la Conferència Catòlica sobre Qüestions Ecumèniques, que estava en contacte amb el Consell Mundial d'Esglésies.

Bisbe de Mauriana[modifica]

El 4 de juny de 1964] va ser nomenat bisbe titular de Mauriana. Rebé la seva consagració episcopal el 28 de juny següent de mans del Papa Pau VI, amb els arquebisbes Diego Venini i Ettore Cunial servint com a co-consagradors, a la basílica de Sant Pere.

El 7 de desembre de 1965 llegí la declaració per la qual les esglésies Catòlica i Ortodoxa «cancel•laven de la memòria dels homes» les seves excomunions mútues, llançades després del Gran Cisma de 1054.

Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians[modifica]

El 28 de juny de 1960, el Papa Joan XXIII el nomenà secretari del nou Secretariat per Promoure la Unitat dels Cristians (posteriorment elevat a consell pontifici), sota la direcció d'Augustin Bea. Ajudat pel fet de parlar fluidament sis llengües, Willebrands s'encarregà de construir ponts amb l'església anglicana i l'església ortodoxa russa.

Va ser instrumental en convèncer les esglésies ortodoxes perquè assistissin com a observadors a les sessions del Concili Vaticà II en les seves trobades entre 1962 i 1965.[1][2] Durant la tasca del Vaticà II, preparà documents relatius a l'escriptura i tradició, ecumenisme, llibertat religiosa i relacions amb les religions no cristianes. Willebrands va ser elevat al rang de monsenyor el 1963. El 12 d'abril de 1969 el Papa Pau VI nomenà Willebrands com a President del Secretariat per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, succeint el cardenal Bea quan morí.

Després de la seva dimissió com a arquebisbe d'Utrecht, Willebrands continuà com a President per a la Promoció de la Unitat dels Cristians. Willebrands actuà com a President delegat a la Segona Assemblea Extraordinària del Sínode Mundial de Bisbes, celebrat entre el 24 de novembre i el 8 de desembre de 1985, i esdevingué President Emèrit del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians el 12 de desembre de 1989, sent succeït a la presidència per Edward Idris Cassidy.

Arquebisbe d'Utrecht[modifica]

El 6 de desembre de 1975 va ser nomenat arquebisbe d'Utrecht i, de facto, Primat dels Països Baixos, continuant al mateix temps servint com a President del Secretariat. S'esperava que podria emprar els seus talents diplomàtics per reconciliar les ales conservadora i liberal de l'Església catòlica als Països Baixos,[3] però les qualitats de paciència, reticència i reserva que li van fer tenir èxit en els cercles ecumènics no van funcionar als Països Baixos. Dimití com a arquebisbe el 3 de desembre de 1983.

Cardenal elector[modifica]

Va ser creat cardenal diaca de Santi Cosma e Damiano per Pau VI al consistori del 28 d'abril de 1969, i posteriorment esdevingué cardenal prevere de S. Sebastiano alle Catacombe el 6 de desembre de 1975.

El cardenal Willebrands va ser un dels cardenals electors que participaren als conclaves celebrats a l'agost i a l'octubre de 1978, on s'escolliren els Papes Joan Pau I i Joan Pau II, respectivament. Durant el segon conclave, el molt papabile neerlandès retirà la seva candidatura per tal que Karol Wojtyła fos elegit Papa.[4]

Esdevingué Camarlenc del Sacre Col·legi de Cardenals al 1988, i serví com a tal fins al 1995, quan el càrrec va ser abolit.[5]

Retir i mort[modifica]

El cardenal Willebrands es traslladà al convent franciscà de Saint Nicolaasstichting a Denekamp el 1997, on va morir nou anys després, als 96 anys d'edat. En el moment de la seva mort era el membre viu més ancià del Col·legi de Cardenals.

Honors[modifica]

NLD Order of Orange-Nassau - Knight Grand Cross BAR.png Gran Creu de cavaller de l'orde d'Orange-Nassau
Order of Saint Vladimir, ribbon bar.svg Cavaller de l'orde de Sant Vladimir de I Classe (Església Ortodoxa Russa) – 10 d'octubre de 1969

Referències[modifica]

  1. Chiron, Yves, Paul VI: Le pape écartelé, Perrin, Paris, 1993 ISBN 2-262-00952-X p. 186 and 246
  2. Interview with Paul-Joseph Schmitt, Archbishop of Metz, in Le Lorrain, 9 March 1963 Plantilla:Dubious
  3. Time Magazine. Paul's Flying Dutchman 5 January 1976
  4. Time Magazine. A "Foreign" Pope 30 October 1978
  5. Salvador Miranda. «Cardinals camerlengo of the Sacred College of Cardinals». [Consulta: 25 maig 2009].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johannes Willebrands Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica]


Precedit per:
-
Emblem Holy See.svg
Secretari del Secretariat per a la Promoció de la Unitat dels Cristians

28 de juny de 1960 - 12 d'abril de 1969
Succeït per:
Jean Jérôme Hamer, O.P.
Precedit per:
-
BishopCoA PioM.svg
Bisbe titular de Mauriana

4 de juny de 1964 - 28 d'abril de 1969
Succeït per:
Pio Laghi
Precedit per:
Augustin Bea, S.J.
Emblem Holy See.svg
President del Secretariat per a la Promoció de la Unitat dels Cristians

12 d'abril de 1969 - 28 de juny de 1988
Succeït per:
-
Precedit per:
Francesco Morano
Coat of arms of Johannes Willebrands.svg
Cardenal diaca de Santi Cosma e Damiano

30 d'abril de 1969 - 6 de desembre de 1975
Succeït per:
Eduardo Francisco Pironio
Precedit per:
Bernard Jan Alfrink
ArchbishopPallium PioM.svg
Arquebisbe metropolità d'Utrecht

6 de desembre de 1975 - 3 de desembre de 1983
Succeït per:
Adrianus Johannes Simonis
Precedit per:
Bernard Jan Alfrink
BishopCoA PioM.svg
Vicari castrense pels Països Baixos

6 de desembre de 1975 - 22 de novembre de 1982
Succeït per:
Ronald Philippe Bär, O.S.B.
Precedit per:
Sebastiano Baggio
Coat of arms of Johannes Willebrands.svg
Cardenal prevere de San Sebastiano alle Catacombe

6 de desembre de 1975 - 2 d'agost de 2006
Succeït per:
Lluís Martínez i Sistach
Precedit per:
Bernard Jan Alfrink
Mitra heráldica.svg
President de la Conferència Episcopal dels Països Baixos

1976 - 1983
Succeït per:
Adrianus Johannes Simonis
Precedit per:
Giuseppe Paupini
Emblem Holy See.svg
Camarlenc del Col·legi Cardenalici

2 de maig de 1988 - 1997
Succeït per:
càrrec suprimit
Precedit per:
-
Emblem Holy See.svg
President del Pontifici Consell per a la Unitat dels Cristians

28 de juny de 1988 - 12 de desembre de 1989
Succeït per:
Edward Idris Cassidy