Johannes de Muris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohannes de Muris
Biografia
Naixementc. 1300 Modifica el valor a Wikidata
Normandia Modifica el valor a Wikidata
Mort1350 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i música Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòric musical, filòsof, escriptor, astrònom, musicòleg, matemàtic, músic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
GènereArs nova Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica medieval Modifica el valor a Wikidata

Johannes de Muris també conegut com a Jean de Muris o Jehan des Murs, (Lisieux (Calvados), vers 1290 – París, 1351) fou un filòsof, matemàtic, astrònom, astròleg, teòric musical i clergue francès. Aquestes dades són molt discutides, encara els nostres dies, per tant hi pot haver dubtes raonables vers elles, alguns també li atribueixen la nacionalitat anglesa.

Durant molts anys se'l va confondre amb el seu homònim Johannes de Muris un altre tractadista musical francès de la mateixa època. És conegut principalment pels seus tractats musicals, que junt l'Ars nova de Philippe de Vitry, fonamentaren el període musical medieval conegut com a ars nova.

Deixà una obra titulada Summa magistri Johannis de Muris, probablement acabada el 1321 i en la que dona precioses indicacions sobre els procediments de l'escriptura musical en el segle xiii. Malgrat tot encara és més important l'Speculum musicae, en set volums, el millor i el més complet dels tractats teòrics de l'Edat Mitjana, com ho demostren la sola enumeració de les matèries que conté: I. Generalitats; II. Teoria dels intervals; III. Les proporcions musicals; IV. Consonància i dissonància; V. Teoria de la música dels antics, segons Boecio; VI. Modes eclesiàstics, solmizació, i VII. Música proporcional. aquesta obra es troba, en dos manuszcrits, en la Biblioteca Nacional de París, i l'editorial Coussemaker a principis del segle xx va reproduir els volums VI i VII.

Bibliografia[modifica]