Johil·lerita
 Johil·lerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na(Mg,Zn)₃Cu(AsO₄)₃ |
| Epònim | Johannes-Erich Hiller (en)  |
| Localitat tipus | mina Tsumeb (Tsumcorp Mine), Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.07 |
| Dana | 38.2.3.8 |
| Heys | 20.3.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,870Å; b = 12,755Å; c = 6,770Å; β = 113,42° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | violat |
| Exfoliació | perfecta en {010}, bona en {001) |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | subvítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 4,15 g/cm³ (mesurada); 4,21 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,715 nβ = 1,743 nγ = 1,783 |
| Birefringència | δ = 0,068 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 82° |
| Dispersió òptica | feble |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-014 |
| Any d'aprovació | 1980 |
| Símbol | Jhl |
| Referències | [1] |
La johil·lerita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany al grup de l'al·luaudita. Rep el seu nom per P. Keller, H. Hess, i P. Dunn en honor del professor Johannes-Erich Hiller (1911–1972), mineralogista de la Universitat de Stuttgart, Alemanya.
Característiques[modifica]
La johil·lerita és un arsenat de fórmula química Na(Mg,Zn)₃Cu(AsO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la johil·lerita pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.[2]
Formació i jaciments[modifica]
Es troba a la zona oxidada de dipòsits de sulfurs polimetàl·lics. Va ser descoberta l'any 1980 a la mina Tsumeb, a la Regió d'Otjikoto, Namíbia, on sol trobar-se associada a altres minerals com: tennantita, adamita cúprica, conicalcita i calcocita. També ha estat descrita a Letmathe (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya), i a la fumarola Arsenàtnaia, al volcà Tolbàtxik (óblast de Kamtxatka, Rússia).
Referències[modifica]
- ↑ «Johillerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 setembre 2016].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 6 setembre 2016].